La presidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, Teresa Cabanas [Foto: Maria Cerezuela/Exterior.cat]
Després de 35 anys vivint al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar, Cabanas i el seu marit van traslladar-se a Andorra per motius professionals. Des d’aleshores (i ja han passat 43 anys), han fet vida a Andorra, però sempre mirant de reüll Catalunya. A 78 anys continua sent l’ànima del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, que presideix des de 2001.
Registrat oficialment a la Generalitat des de 1995 -l’any següent de constituir-se-, la setantena de promotors van descartar ser un casal català, per la proximitat del Principat amb Catalunya, i una casa regional, com hauria agradat a l’Ambaixada espanyola. “Vaig entrar al Centre poc després de constituir-se, ho vaig fer per impulsar el voluntariat”, explica.
La Festa del foc, amb l’arribada de la flama del Canigó al país pirinenc, “ens posa en el mapa d’Andorra”, remarca la presidenta
En els primers anys, l’aportació del Centre va ser decisiva a l’hora de potenciar la llengua catalana a Andorra. “Hi havia poc compromís amb la llengua”, recorda Cabanas. Així és com el Centre va impulsar diverses iniciatives com una mostra de cinema i teatre en català, de gastronomia i presentacions literàries. “El Govern d’Andorra ha anat assumint la majoria d’activitats del Centre. Fins i tot, avui subvenciona i fomenta veure pel·lícules en català als cinemes del Principat aplicant un descompte als espectadors”, explica la presidenta.
En la primera dècada d’aquest segle, el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra viu uns anys d’efervescència, que coincideixen amb l’organització del Premi Carles Sabater, que distingeix la millor cançó en català de l’any. S’hi celebren 10 edicions i capitalitzen tota l’escena cultural en català al Principat. A finals de 2013 el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra rep una patacada de la qual encara no s’ha refet. Perd la seu social i la subvenció es redueix dràsticament.
L’única activitat que promou anualment el Centre és la Festa del foc, l’arribada de la flama del Canigó al país pirinenc la nit de Sant Joan. “S’hi apleguen 600 persones, és el preludi de l’encesa de fogueres, és la festa que ens posa en el mapa d’Andorra”, recalca. La resta d’activitats s’han anat perdent pel camí. “Sense diners és impossible programar activitats”, alerta la presidenta.
Després d’uns anys de reculada, l’associació veu “com una oportunitat” la posada en marxa d’una delegació del Govern català al Principat
Després d’uns anys de reculada, el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra veu la posada en marxa d’una delegació del Govern al Principat “com una oportunitat”. “Veurem quines intencions té la delegada”, diu Cabanas. La presidenta coneix bé la realitat catalana a Andorra. “Aquí, el català no se sent foraster”, remarca. “La majoria de comunitats catalanes a l’exterior no tenen la proximitat que tenim nosaltres amb Catalunya. Això fa que no sigui atractiu”, rebla.
Així i tot, la presidenta no veu perillar la continuïtat de l’associació, que el 2025 complirà 30 anys. “Les persones passem, les entitats es queden. Però fa falta relleu”, sentencia. Abans d’acomiadar-nos a la plaça del poble d’Andorra la Vella, ens diu somrient que en una estona se’n va a fer tertúlia en un programa a la ràdio. Cabanas practica l’envelliment actiu, també a casa, ara gaudint d’una besneta que no arriba a l’any de vida. Mentre tingui corda, la besàvia seguirà vetllant pel futur de la llengua i la cultura catalana de les futures generacions a Andorra.
Serret, des d’Andorra: “Catalunya és un dels socis comercials més importants que té el país pirinenc”
