Tolosa de Llenguadoc, talent català en la ciutat de l’espai

Tolosa de Llenguadoc s’ha convertit en una de les ciutats preferides d’Occitània per a acollir-hi treballadors i investigadors del sector aeroespacial que hi arriben procedents de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB). La citè de l’espace (la ciutat de l’espai, en català) s’ha establert a la capital de l’Occitània i entre els més de 450.000 habitants que hi resideixen, en destaca una gran representació catalana. La seva proximitat i les oportunitats laborals en el sector aeronàutic fan que Tolosa de Llenguadoc rebi cada cop més catalans que volen fer carrera lluny de casa. A Exterior.cat, Lourdes Oró, Ramon Bernat i Oriol Pasies són una petita representació de talent català que expliquen què els ha encisat d’aquesta ciutat i com hi desenvolupen la seva vocació.

La companyia Airbus és la gran competidora de Boeing en la construcció d’avions i ha creat un ecosistema, a través d’empreses, llocs de feina i oportunitats laborals que ha traspassat a la ciutat. No tots els treballadors del sector acaben a Airbus, però sí que ho fan en companyies filials, subcontractades pel gegant francès o en estaments públics. És el cas dels tres catalans amb qui hem conversat: Lourdes Oró (Prats de Lluçanès, 1985) treballa per a l’Agència Espacial Francesa; Ramon Bernat (Barcelona, 1978) ho fa en una companyia contractada per Airbus, ATR (Avions de Transport Regional); i Oriol Pasies (Terrassa, 1984) va passar per Airbus abans de fer arrels a ATR.

Ramon Bernat, Lourdes Oró i Oriol Pasies, tres catalans que han trobat a Tolosa l’escenari ideal per treballar en el sector aeroespacial

Tots tres coincideixen a destacar que Tolosa de Llenguadoc és l’escenari ideal a Europa per a aquells que volen explotar en el sector aeronàutic. “Vaig marxar a França per alentir el meu ritme de vida i va suposar apropar-me una mica a casa després d’haver voltat per tot arreu, m’ofereix un molt bon compromís”, explica Bernat, qui ja suma cinc anys a Tolosa després de passar-ne set a Mont-real (Canadà). “Tolosa és a prop de Catalunya, vivim en un clima que s’assembla molt i tot i que canviem de país, estem molt a prop”, afegeix Pasies, qui va llicenciar-se en enginyeria industrial a la UPC i ha treballat també a París.

Lourdes Oró és enginyera aeronàutica per la UPC i va travessar la frontera per fer les pràctiques del final de màster l’any 2007. La destinació era l’Agència Espacial Francesa, on s’hi ha quedat i des de Tolosa de Llenguadoc hi ha fet vincles i ha creat la seva família. “La proximitat amb Catalunya va ajudar que em quedés, perquè em permetia anar i tornar de casa sovint, mantenir els vincles familiars i d’amics, quedar-m’hi era un equilibri que m’interessava”, explica.

“Faltaria inversió, que es creïn feines atractives i amb responsabilitat, perquè això és el que voldríem trobar a Catalunya quan tornem”, diu Oró

Ramon Bernat, llicenciat en enginyeria industrial a la UPC, va travessar l’Atlàntic abans d’apropar-se de nou a la Mediterrània. Durant set anys, a Montreal va instruir pilots per a fer volar avions i el 2018 va decidir provar a Tolosa, on se sent molt a gust. A més, entén els qui han fet el mateix camí que ell: “per als catalans que estem en aquest sector aeronàutic, Tolosa de Llenguadoc és una opció des de sempre, a Madrid i Sevilla fan molts avions militars i a mi no em cridava”.

Catalunya, amb opcions de créixer
Tot i estar a unes cinc hores en cotxe de Catalunya, tots tres miren de ben a prop a casa i l’aposta que s’hi està fent pel sector aeroespacial. “La indústria aeronàutica a Catalunya, excepte la propera als aeroports, no té força, s’hi fan coses molt puntuals”, apunta Pasies.

Oró creu que Catalunya pot dir-hi la seva, però passa per comptar amb una agència pública catalana. “Catalunya s’ha de posicionar en el sector aeroespacial, s’estan fent moltes coses, però costa molt fer tornar els qui som fora”, expressa, i afegeix que “està molt bé l’aposta pel NewSpace, pot ser una bona base per al futur, si hi ha prou indústria que arreli i creixi i generi llocs de treball”.

Bernat ha viscut en dos continents molt diferents, observa les dificultats i les facilitats per donar llum a projectes i opina que “perquè les coses passin hauríem d’optimitzar tota la burocràcia i l’statu quo, perquè quan veus com funcionen les coses fora, t’adones que el que s’ha de fer és tirar endavant”. Així, lloa iniciatives com la del llançament de nanosatèl·lits catalans i aplaudeix els avenços que s’hi comencen a fer.

La tornada a casa, una incògnita
Un dels temes de conversa més recurrents per als qui són fora de casa és si posen data de caducitat a la seva experiència lluny. Per a Oró, Pasies i Bernat, caldria que canviessin moltes coses abans no puguin fer-ho. Primer, poder trobar un sistema on puguin desenvolupar la mateixa feina que fan a França. Després, que el sector aeroespacial i aeronàutic català tingui la força com per competir de tu a tu amb els internacionals. I per al moment, no es donen cap de les dues variables.

“Per als catalans que estem en aquest sector aeronàutic, Tolosa de Llenguadoc és una opció des de sempre”, destaca Bernat

“Faltaria inversió, que es creïn feines atractives i amb responsabilitat, perquè això és el que voldríem trobar a Catalunya quan tornem”, diu Oró. Ramon Bernat hi coincideix i expressa que “no em plantejo tornar a Catalunya per treballar, perquè mai podré arribar a fer el que estic fent a Tolosa, la meva feina és vocacional”.

Catalunya ha apostat per enfortir la política del NewSpace, engegar iniciatives petites que poden créixer i ja ha començat a treure el cap arreu. El repte a curt termini serà el de reunir tots aquells qui van marxar buscant un millor futur i que han trobat, com a Tolosa de Llenguadoc, ciutats on l’espai n’és el gran protagonista.

Aleix Toda: “Guanyar la Marató de Lausana va ser molt emocionant”