
Gerard Barrabes i Miquel Rodrigues, impulsors de TVallespir [Foto: Maria Cerezuela]
Així com Astèrix i Obèlix, que vivien en una Gàl·lia ocupada pràcticament al 100% pels romans i lluitant per mantenir la seva essència, a la Catalunya del Nord també es resisteixen a abandonar l’ús del català. És per aquest motiu que va néixer TVallespir, segons explica Gerard Barrabes, qui diu que la seva raó d’existir s’atribueix al fet que “volem recuperar la llengua catalana, donar-li prestigi i utilitat, volem fer viure la llengua, donar-li un nou alè, ara que s’està a punt d’extingir a la part francesa de Catalunya”.
TVallespir l’integren aficionats a la cultura, a la llengua i a la història que té com a prioritat descobrir i preservar el patrimoni de la comarca transfronterera
Miquel Rodrigues afegeix que TVallespir “té la funció de ser una eina comunitària, la nostra intenció és posar les eines de què disposem al servei dels vallespirencs, i així, anar descobrint el lloc on vivim i contribuir a que s’hi segueixi vivint en català”. De la mà del Centre Cultural Català del Vallespir, han fet pinya amb una associació que aplega els projectes per la llengua i la cultura en aquesta vall.
El projecte l’integren aficionats a la cultura, a la llengua i a la història catalanes que s’han unit amb el desig de descobrir i preservar el patrimoni cultural únic del Vallespir. Per això, les temàtiques per les quals aposta són la cultura, donant-hi dimensió històrica, i la seva actualitat. D’aquesta manera, als perfils de Facebook i Instagram poden gaudir-se de vídeos que s’endinsen en aquesta comarca, tant en català com en francès i amb subtítols que ajuden a la seva comprensió. En total, acumulen més de 5.000 seguidors.
En aquest sentit, creuen que aquesta és la millor opció per a un mitjà establert al Vallespir. “Subtitulem en francès quan es parla català, i en català quan es parla francès, però considerem que els subtítols són una eina per a arribar al nostre objectiu, que és recuperar l’ús de la llengua catalana al Vallespir i a Catalunya del Nord”, afirma Barrabes. Es té molt en compte l’audiència que els segueix i és per això que obren la possibilitat d’expressar-se en ambdues llengües. Tot i això, recorda que “el bilingüisme és una riquesa, però si estiguérem en un territori bilingüe, no caldria posar subtítols. I és que si no posem subtítols en francès, no arribem a les persones joves que viuen a la Catalunya del Nord, doncs ja no saben parlar com les generacions anteriors”.
“Els subtítols són una eina per a arribar al nostre objectiu: recuperar l’ús de la llengua catalana al Vallespir i a Catalunya del Nord”, subratlla un dels impulsors
Segons l’enquesta d’usos lingüístics de població, que elabora el Govern cada cinc anys, i seguint les dades del 2023, l’ús del català ha baixat i se situa en el 36%. En els darrers vint anys, s’han perdut 13,4 punts percentuals i només el 33% de la població l’empra com a llengua habitual. Més enllà dels Pirineus, l’escenari no millora, i és més del 90% de les interaccions en l’espai públic tenen lloc en francès.
En aquest ecosistema, TVallespir s’erigeix com a mitjà necessari per a la supervivència de la llengua, una batalla on Ràdio Arrels també lluita des de fa quatre dècades. Malgrat això, Rodrigues exposa que “una part significativa de la població del departament dels Pirineus Orientals se sent catalana i s’enorgulleix de ser-ho. Defensem la identitat catalana sense reivindicar-ne l’idioma, el que resulta incomprensible a l’altra banda dels Pirineus”. A més, recorda que “en aquests comicis europeus l’extrema dreta francesa ha aconseguit més del 50% dels vots de Catalunya del Nord, el que suggereix que la reivindicació de símbols culturals catalans no entra en contradicció amb la tradició centralista francesa”.
TVallespir és un mitjà de comunicació autogestionat i s’organitza de manera participativa. Per això, i a punt de complir el primer any de vida, convida tothom qui ho desitgi a compartir-hi les seves inquietuds i les activitats a les quals puguin donar-hi altaveu. “No volem amagar que tenim dificultats per trobar persones que es comprometin amb constància i ganes de formar-se i ens interessa donar a conèixer la nostra voluntat d’incloure persones noves”, afirmen Barrabes i Rodrigues. Crear un espai amable, on es puguin compartir intercanviar experiències i testimonis i donar vida a la comarca, amb el català com a vehicle, és el repte a curt termini per a aquest mitjà.

Foto: Maria Cerezuela
El Govern relleva el director de la Casa de Perpinyà