La Miriam Suárez i el Javier Bautista recorrent Austràlia fent descobrir les croquetes [Foto: cedida]
La seva història comença el 2012, quan el Javi confessa el seu somni a la Míriam: marxar a l’estranger. “Per motius familiars no ho havia fet mai i un dia m’ho va comentar, però també em va deixar clar que no ho faria realitat sense mi i que estava disposat a quedar-se a Barcelona i sacrificar el seu somni per tirar endavant la relació”, explica la Miriam.
Tot just feia uns mesos que havien començat la relació, però ella ho va tenir clar: “Jo havia viatjat i donat voltes pel món i no em va semblar una idea esbojarrada, tot i portar poc temps junts. Així que li vaig dir que sí i vam començar a mirar destinacions”, diu.
“Volíem viure en una país de parla anglesa i Austràlia va prendre força gràcies al seu clima, el seu nivell de vida i les oportunitats laborals que oferia”, assegura. I, d’entre tot el país, el Javi i la Miriam van anar a parar a Perth, la ciutat més nova i, a priori, amb més possibilitats.
The Croquetas Bar
A Perth van començar a freqüentar les fires i mercats de la ciutat, amb parades de menjar molt divers, i va ser en aquests ambients on es van adonar que no hi trobaven cap producte semblant a la croqueta. “A més, vam pensar que en ser un negoci que només funciona durant la temporada d’estiu, ens permetria poder viatjar i visitar la família a l’hivern”, apunta el Javi.
Dit i fet: van agafar paper i llapis i, des del menjador de casa, van començar a apuntar idees sobre màrqueting i branding per tirar endavant el projecte. Al cap de poc temps, ja eren als carrers australians posant en marxa The Croquetas Bar.
Foto: cedida
“Els australians no coneixien la croqueta espanyola i el més semblant que havien vist era la croqueta a l’estil holandès, que es fa amb patata i vedella jove estofada. Al principi els cridava molt l’atenció i ens feien moltes preguntes”, apunta el Javi, qui asssegura que, malgrat fer algunes croquetes delicatessen, als australians en preferien altres més de batalla: “Fèiem croquetes d’espatlla de porc cuinada a baixa temperatura amb salsa barbacoa fumada i de carabassa rostida amb formatge blau, però les que més triomfaven eren les de bacon amb formatge parmesà”, afirma.
I afegeix: “El més graciós és que al cap de poc temps d’impulsar el negoci, vam veure que alguns restaurants començaven a tenir almenys un tipus de croqueta als seus menús. Mai sabrem si vam ser nosaltres que vam crear el hype!”.
2.500 croquetes a la setmana
A mida que avancen els mesos, el projecte va prendre cada cop més forma: es millora el producte, s’afegeixen sabors, neix The Croquetas Bar a les xarxes socials, proven maneres més ràpides i efectives de produir, comencen a fer venda en botiga, les croquetes es complementen amb patates xips…”De mica en mica ens vam anar donant a conèixer i vam començar a entrar en festivals i mercats més grans i coneguts a la ciutat. Les vendes van incrementar-se moltíssim i vam arribar a fer 2.500 croquetes a la setmana!”, recorda la Miriam.
Ella compaginava els torns a l’hospital amb les vendes als mercats, les finances, l’agenda de l’empresa i la difusió a les xarxes socials. Mentrestant, el Javi es dedicava per complet a la preparació de les croquetes. Cada setmana tenien una agenda de mercats regulars en diferents punts de la ciutat: el Scarborough Sunset Markets els dijous a la nit, el Hawkers Markets els divendres i el South Beach Sunset Markets els dissabtes.
I a mida que n’apareixien d’altres o els hi convidaven, els anaven afegint a la llista, com va ser el cas del Spanish Film Festival. “Eren 6 mesos en què treballàvem moltíssim, però després teníem un descans ben merescut en què aprofitàvem per viatjar i tornar a Barcelona a veure la família i els amics”, explica.
Precisament, la facilitat de viatjar durant tant de temps i poder tornar a Barcelona un cop l’any per fer-hi estades de diverses setmanes és un dels aspectes que més van agrair d’aquest tipus de feina. “Amb una feina convencional no hagués estat possible”, conclou el Javi.
Foto: cedida
Després d’anys de feina intensa, fa tot just uns mesos que la parella va decidir penjar el davantal. Tot i això, quan fa gairebé 8 anys des que van abandonar Catalunya per fer l’aventura australiana, la Miriam i el Javi asseguren que no tenen plans de tornar a curt termini: “Tot i haver tancat paradeta, Austràlia ens ha donat i ens dona una qualitat de vida que no tindríem a Barcelona. Sabem que som lluny dels nostres i no és quelcom que ens sigui fàcil, però totes les coses positives que vivim aquí ens compensen les negatives”, explica la Miriam.
“Només cal anar a la platja un matí, passejar pel mar, perdre’s per un dels infinits parcs que tenim, respirar l’aire pur d’Austràlia, veure la felicitat de la gent, el poc estrès que hi ha i el no worries mood que ens adonem que hem fet bé d’instal·lar-nos aquí”. La parella tot just acaba de comprar-se una casa i està esperant una tercera incorporació a la família. Sembla que l’aventura australiana va per llarg.
