L’advocat barceloní Xavier Ruiz des del seu bufet a Miami, als Estats Units [Foto: Xavier Ruiz]
A través del seu propi bufet -RC Law LLP- establert a Miami (Florida) i amb oficina a Nova York, ha estat l’artífex de fusions i adquisicions financeres de grans companyies europees i asiàtiques. S’ha especialitzat en el dret vinculat als negocis. “És un dret basat en el contracte, té similituds amb el dret mercantil que s’exerceix a Europa. La diferència respecte a Catalunya és que els Estats Units és més àgil i s’adapta més fàcilment a la realitat comercial. Pots construir una societat en menys de 24 hores, als Estats Units no existeix la figura del notari ni un capital mínim”, explica.
En les transaccions internacionals, l’advocat de Barcelona diu que “la fórmula és comprendre les lleis i els principis del sistema de dret civil, així com lleis i la pràctica legal dels Estats Units i tenir la capacitat d’explicar les diferències als clients”. Dels Estats Units considera que “el capital estranger veu un país estable, amb una fiscalitat baixa i amb seguretat jurídica” i subratlla que “la visió cosmopolita dels catalans fa que s’inverteixi molt als Estats Units, el nombre d’inversions s’ha incrementat en aquest darrer any i mig”.
“Estudiant a Berkeley es respirava intel·lectualitat i excel·lència acadèmica”, diu l’advocat barceloní
Des del seu bufet a Miami, faciliten les empreses a establir-se als Estats Units i així poder distribuir els seus productes més a prop dels seus clients. “La majoria compren una empresa local o establint una societat comercialitzadora. Nosaltres fem de missatgers entre uns i altres per fer realitat les operacions”, explica.
En la darrera dècada, Ruiz Coloma va ser president executiu del Consell d’Administració de la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units a Nova York. Una cambra privada “molt reconeguda” amb la “intenció de facilitar les relacions bilaterals en l’àmbit del comerç entre els dos països”. L’advocat barceloní admet que “amb l’expresident Rajoy, Espanya va perdre pes polític perquè no tenia interès en les relacions internacionals. Ara, Pedro Sánchez hi està més implicat”.
És coautor d’una guia mundial sobre fusions i advocacions (2018), publicada per l’International Bar Association i va tenir un paper rellevant dins el projecte de la Fundació Vicente Ferrer a l’Amèrica del Nord.
Un rodamón durant 30 anys
“La meva intenció sempre ha estat viure fora de Catalunya. He tingut moltes inquietuds per conèixer món i altres cultures. Ja són més de 30 anys a l’estranger”, admet. La primera parada de Ruiz Coloma va ser a Brussel·les, un cop llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, ampliant els seus coneixement amb un màster en dret internacional: “era el mateix any que Espanya ingressava a la Unió Europea després de fer el servei militar a Madrid en un entorn molt rígid i conservador. Va ser un contrast molt fort”, reconeix.
Brussel·les va ser un aperitiu del que va ser un any després a Califòrnia, becat a la Universitat de Berkeley amb una Fullbright. “vaig formar part d’un grup molt reduït d’estudiants, la majoria de diverses nacionalitats i cultures, cosa que em va enriquir moltíssim. Es respirava intel·lectualitat i excel·lència acadèmica en un entorn molt liberal”.
“La meva intenció sempre ha estat viure fora de Catalunya. Ja són més de 30 anys a l’estranger”, admet
Després d’una breu parada a Barcelona, l’advocat català va treballar a Buenos Aires (Argentina), quatre anys d’escalfament pel salt definitiu als Estats Units. Aquest cop, a Nova York, on vaig exercir d’advocat per coliderar tota l’àrea de l’Amèrica Llatina d’un bufet internacional, durant una quinzena d’anys, “en una ciutat que és única per l’energia que desprèn”, reconeix.
La darrera parada ha estat Miami: “és la porta de l’Amèrica Llatina des dels Estats Units”, diu. “La climatologia i la família ha acabat determinant el meu lloc de residència estable”, explica. “A diferència de Catalunya, als Estats Units ningú et valora pel cognom, qui és el teu pare o la teva família. És un país ple d’immigrants que han trobat la seva oportunitat”, reconeix. Sense perdre el lligam amb Catalunya, creua l’Atlàntic entre quatre i cinc vegades l’any.
