Núria Bosch Asensio (Teià, 2000) és professora a la universitat Eberhard Karls Universität Tübingen (Alemanya) des del 2023 [Foto: cedida]
Núria Bosch Asensio (Teià, 2000) és professora a la universitat Eberhard Karls Universität Tübingen (Alemanya) des del 2023 i imparteix Anfängerkurs Katalanisch (curs inicial de llengua catalana, nivell A1-A2), Oberkurs Katalanisch (curs superior de llengua catalana, B1+) i Kulturwissenschaft Katalanisch (un curs de cultura catalana de temàtiques diverses).
Com vas decidir-te a participar en la Xarxa Llull com a lectora i per què?
Mentre cursava Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, a Catalunya, vaig tenir l’oportunitat de marxar en dues ocasions per fer intercanvis Erasmus a Alemanya. Una, a la Universitat de Tübingen l’any 2019, i l’altra a la Universitat de Leipzig l’any 2021. Durant la primera estada vaig estar en contacte amb la responsable acadèmica dels estudis catalans de la universitat i, des d’aleshores, vaig començar a considerar la possibilitat de ser lectora de català. Amb el segon Erasmus i coneixent més estudiants de català d’Alemanya, aquesta idea es va anar consolidant.
I com es va fer real aquesta intenció?
Quan em vaig graduar, l’any 2022, vaig participar al Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger de l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per formar‐me en la docència de català com a llengua estrangera, i ja ho vaig tenir clar. Participar en la Xarxa Llull i fer un lectorat era l’oportunitat ideal per contribuir activament a la projecció de la llengua i la cultura catalanes fora del domini lingüístic i, alhora, per continuar formant-me tant acadèmicament com professionalment, potser a través d’un doctorat a la universitat de destí.
Per què creus que és important participar en aquesta xarxa?
Per mi, participar en aquesta xarxa és un compromís, gairebé té una dimensió de militància: entenc la promoció del català a l’exterior no només com una oportunitat professional, sinó com una responsabilitat col·lectiva. Sempre he tingut la convicció de promoure la llengua catalana i el seu ús en tots els àmbits de la nostra societat, i formar part de la Xarxa és una manera directa de fer‐ho. Considero que projectar la llengua, de la mà de la cultura, a escala internacional és clau per garantir‐ne la vitalitat i el prestigi.
“Per mi, participar en aquesta xarxa és un compromís, gairebé té una dimensió de militància: entenc la promoció del català a l’exterior no només com una oportunitat professional, sinó com una responsabilitat col·lectiva”
Recomanaries participar-hi?
Sí, ho recomanaria tant a estudiants com a docents. Per als estudiants és una manera directa d’acostar‐se a la llengua i a la cultura catalanes i de conèixer‐les o viure‐les de ben a prop. Participar en projectes de la Xarxa com ara les Trobades Internacionals de Professors i Estudiants de Català a l’Exterior, les estades lingüístiques d’estiu o altres seminaris permet traçar ponts entre estudiants de diverses universitats del món i contextos culturals diferents. A més, és una porta d’entrada a noves oportunitats acadèmiques i professionals.
Bosch està plenament integrada a Tübingen (Alemanya) [Foto: cedida]
També, perquè permet adquirir experiència en la didàctica del català com a llengua estrangera en entorns internacionals i, sovint, continuar formant‐nos professionalment i obrir‐nos camins cap a la recerca. És una experiència que enriqueix i que té retorn. A més, el fet de tenir contacte estret amb altres docents fa que la tasca sigui col·lectiva i que es tingui sempre suport i recolzament. En resum, participar en la Xarxa Llull crea vincles reals; es fa xarxa.
Per què és important que s’ensenyi català a l’exterior?
És clau per garantir‐ne la vitalitat i el prestigi. La presència internacional no només dona reconeixement, sinó que també és una oportunitat d’obrir‐nos al món, de fer‐nos conèixer, de fer‐nos entendre. La llengua catalana no és només una assignatura acadèmica, és el motor d’una identitat, és la manera d’explicar qui som i des d’on parlem, d’entendre la cultura i la identitat dels Països Catalans.
I com hi contribueix tenir presència en altres països?
És una via directa per donar visibilitat i situar el català en un pla de normalitat, perquè els estudiants descobreixen que és una llengua d’ús habitual, de vida quotidiana, de producció cultural i científica, i que té una comunitat activa al darrere. A més, crec que també ajuda a desmentir determinats mites o tòpics sobre la llengua o la cultura.
Article publicat en la revista en paper Exterior
La Xarxa Llull: el batec per prestigiar la llengua i la cultura catalanes al món Reuben Constantine: “El català m’encanta per la seva sonoritat i per la il·lusió que fa als seus parlants quan algú de fora intenta parlar-lo”
