
El català Sergi Gili diregeix la Berliner Cappella, el Friedenau Concert Choir i el projecte Coral Space [Foto: cedida]
De Riudoms a Berlín. De la flauta a la direcció coral. La trajectòria vital de Sergi Gili Solé (1983) és la història d’un músic que ha fet de la passió per la música una vocació internacional. Nascut a Riudoms (Baix Camp), Gili va descobrir la música des ben petit. La seva infantesa va quedar marcada per l’etapa a l’Escolania de Montserrat, on va aprendre piano, flauta i cant.
“Només en puc dir coses bones. Allà vaig impregnar-me l’amor per la música i uns valors humans que m’han acompanyat sempre”, recorda a Exterior.cat. Aquella experiència va ser, reconeix, un segell inesborrable que, sense marcar-lo des del primer moment, acabaria definint la seva vida professional.
La petjada de l’Escolania és constant. Tot i que de nen no sabia ni què era abans d’entrar-hi, recorda aquells anys com un espai de creixement. “A vegades, la meva filla de sis anys em demana històries de Montserrat per adormir-se. Li explico anècdotes i s’il·lusiona pensant que allà hi va viure el seu pare”, assegura.
“A l’Escolania de Montserrat vaig impregnar-me l’amor per la música i uns valors humans que m’han acompanyat sempre”, assegura
Gili reconeix que sense Montserrat potser no hauria seguit la carrera musical, encara que també s’interessava per l’economia i el periodisme. “Més que obrir portes directament, Montserrat et dona un segell, una base sòlida”, reconeix.
Després de cursar estudis de flauta a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori de París, Gili va tocar en diverses orquestres, inclosa la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Però la direcció, que ja l’havia atret des dels anys montserratins, acabaria guanyant pes.
L’aterratge a Berlín
El 2010 va començar a estudiar direcció coral i orquestral a l’ESMUC i, tres anys més tard, un Erasmus+ el va portar a Berlín, a la Universitat de les Arts. “Hi vaig arribar just havent fet 30 anys”, recorda. La seva dona -que és arquitecta- també buscava noves oportunitats professionals en plena ressaca de la crisi econòmica del 2008. “Berlín ens va semblar la millor aposta. Veníem per un any… i ja en fa dotze!”, somriu.
El salt no va ser fàcil. Gili va arribar sense feina i amb un alemany molt rudimentari. Però la ciutat, amb més de cinc-cents cors i tres teatres d’òpera, li va obrir portes: “Aquí la cultura té una base impressionant, cada església té el seu cor i hi ha molts recursos públics per a projectes musicals”, assegura el director català.
Actualment, Gili dirigeix la Berliner Cappella, el Friedenau Concert Choir i el projecte Coral Space, a més de continuar tocant com a flautista. “La clau d’un bon director? Creure en allò que transmets, preparar-te molt bé i, sobretot, motivar. Amb cors amateurs, has de fer que assajar un dimarts al vespre sigui el millor moment de la setmana per a ells”.

Sergi Gili, en una de les seves actuacions com a director a Berlín [Foto: cedida]
“La clau per ser un bon director? Creure en allò que transmets, preparar-te molt bé i, sobretot, motivar”, destaca
Tot i estar plenament consolidat a Alemanya, manté vincles amb Catalunya. El desembre dirigirà un concert a Berlín amb la Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia.
No descarta tornar a Catalunya, però vol unes condicions que actualment semblen impossibles: “Si trobés els mateixos recursos i oportunitats que tinc aquí, tornaria. Si no, seria començar de zero, i ara a Berlín em coneix més gent que a Catalunya”, admet. Gili observa amb realisme la situació musical al país d’origen: “A Catalunya hi ha molt nivell i molts músics amb una formació excel·lent, però hi ha poques oportunitats. Per això, molts acaben marxant fora”, confessa.
Avui, amb 42 anys, el músic de Riudoms ha trobat a la capital alemanya el seu espai vital i professional. “Sí, Berlín és el meu lloc. Aquí hi ha molta vida cultural, molts projectes i moltes possibilitats”. El vincle amb la comunitat catalana també hi és present: els seus fills assisteixen a la Cat Escola, l’escola catalana de la ciutat.
Entre assajos, concerts i vida familiar, Gili combina arrels i futur, amb un peu a Riudoms i l’altre a Berlín, però amb la música com a eix central que li dona sentit a tot.
La sorprenent connexió entre Molins de Rei i Florència: el secret amagat al Palazzo Vecchio


