
L’il·lustradora catalana resident a Berlín, Berta Cusó [Foto: Marta Tiana]
Les seves protagonistes sobreviuen a l’Alemanya nazi quedant-se amb el record en vida (les indesitjades criatures) dels soldats que les van violar; troben moments i espais per fer-se cures i regalets entre-mig dels bombardejos i la fam incessants; són anomenades ‘bruixes de la nit’ per pilotar avions de combat Polikarpov Po-02 mentre metrallen arcabussos carregant els míssils més petits a la falda; confeccionen a la llum de la lluna calcetes i sostenidors fets amb la seda dels paracaigudes de soldats abatuts; es converteixen en el malson d’un exèrcit d’homes que tem convençut que, si qui els mata és dona, els màrtirs no veuran mai el Cel… Sis històries que podrien haver estat compartides per moltes altres dones reals.
Les protagonistes de ‘La Conca dels Àngels’ sobreviuen a l’Alemanya nazi quedant-se amb el record en vida (les indesitjades criatures) dels soldats que les van violar
“A diferència dels homes, que potser lluiten per la pàtria o per sobreviure, les dones a la guerra han hagut de preservar la identitat i prendre agència per decidir”, explica Cusó des del seu estudi a Berlín, on viu des de fa anys. Aquest és el seu primer “llibre gros”, publicat per Pagès Editors aquest setembre dins la col·lecció Doble Tinta.
Mentre es documentava, la Berta va visitar l’antic camp de concentració on van anar a parar la gran majoria de dones que foren detingudes pel règim. Allà va parlar amb la Isabel, la Llum, l’Elisenda i la Carme: quatre supervivents que van compartir amb ella memòries familiars, informació i moments sobre els dies que van passar preses en aquest centre situat a 90 km al nord de Berlín. “No és un documental, però sí que volia ser fidel a la història”, m’explica Cusó mentre m’ensenya els dibuixos originals del còmic, fets a llapis.

El còmic de Berta Cusó que ha publicat Pagès Editors [Foto: Marta Tiana]
“Veure la fortalesa d’aquestes dones m’ha fet plantejar moltes coses. Jo no duraria dos dies”, exclama l’autora
La seva formació en arquitectura es fa visible a cada pàgina: els paisatges, els espais i les textures on respira el llibre conviden a una immersió històrica gairebé física. “Veure la fortalesa d’aquestes dones m’ha fet plantejar moltes coses. Jo no duraria dos dies. Entre el fred, la fam… se m’engranarien els peus”, comenta amb sorpresa l’autora.
Les sis dones d’aquest llibre arrosseguen guerres diferents, però comparteixen un mateix epicentre simbòlic: la Conca dels Àngels, l’Engelbecken, aquell estany allargat del barri berlinès de Kreuzberg que ha vist passar la destrucció de la Segona Guerra Mundial, les ruïnes de l’església amb l’àngel intacte al capdamunt i, més tard, la ferida del Mur convertint-lo en franja de la mort.
“L’Engelbecken té totes aquestes capes d’història”, explica Cusó, que hi va trobar un lloc on el temps sedimenta i parla. Reobert i ressignificat com a parc, és avui el punt on conflueixen les memòries que articulen el llibre: uns confins on les històries dialoguen, com ho fa Berlín amb les seves pròpies ferides. Un espai que, amb totes les seves capes, es transforma en poesía. La Conca dels Àngels ja és a totes les llibreries.

Berta Cusó signant el seu nou llibre des del seu estudi a Berlín [Foto: Marta Tiana]
Art urbà a Berlín en l’homenatge de Catalunya al cinquantè aniversari de la mort de Hannah Arendt


