Ahmed Benallal: “El meu valor afegit és conèixer de primera mà la mentalitat i les arrels culturals del Magrib”

Ahmed Benallal (Tànger, Marroc, 1968) és el delegat del Govern català a Tunísia. Llicenciat en Dret per la Universitat Sidi Mohamed Ben Abedllah (Marroc), té un màster europeu en Mediació i un postgrau en Cultura de Pau i Drets Humans per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director del Consell Islàmic Cultural de Catalunya (2003-2005), responsable de projectes d’immigració a la Fundació APIP-ACAM Barcelona (2006-2007), formador de mòduls d’interculturalitat i diversitat religiosa al Centre Unescocat de Barcelona (2009-2011) i responsable de projectes a l’associació Llum del Nord, entre d’altres. Parla cinc llengües: català, castellà, àrab, francès i italià. A Exterior.cat, Benallal posa en relleu la diferència cultural i social entre Catalunya i els Països del Magrib i l’oportunitat de crear nous vincles per enfortir els territoris.

Quins elements coneixia de Catalunya quan vivia al Marroc?
Aleshores la figura de Jordi Pujol era tot un referent. Tànger va ser un punt emblemàtic, també, durant el franquisme. De fet, a la plaça principal de la ciutat hi havia dos cafès. L’un -el Central- on hi freqüentaven els franquistes i l’altre -el Fuentes- on es reunien els republicans. De tant en tant hi havia alguna batussa. Recordo que quan vaig deixar el Marroc per viure a Catalunya, em va sorprendre la diferència cultural respecte a la resta d’Espanya.

Per què Catalunya és un país atractiu per al poble magribí?
Per la seva capacitat econòmica i de generació de llocs de treball, i també per la seva situació geogràfica sent la porta d’obertura a Europa. Per a la majoria de ciutadans del nord del Marroc era un lloc relativament a prop i de pas cap altres destins a Europa, com França, Alemanya o Bèlgica.

Com molts magribins, també tria Catalunya per viure-hi. Què el va empènyer a traslladar-s’hi?
Després d’haver-me llicenciat en Dret al Marroc tenia ganes d’eixamplar els meus coneixements i la meva formació. El primer contacte amb Catalunya va ser el 2001 per estudiar un postgrau en Cultura de Pau i Drets Humans per la Universitat Autònoma de Barcelona. Jo vivia a Tànger, tenia una germana que vivia a Badalona, i aquest va ser un motiu més per traslladar-me a Catalunya.

En aquell postgrau a Barcelona va tenir un professor que va acabar sent conseller d’Acció Exterior.
[Riu] Sí, Raül Romeva. Conèixer-lo va permetre’m descobrir molt millor la realitat del país. Així i tot, jo sempre he estat molt actiu en la vida social i he mantingut un lligam estret amb les meves arrels. A Barcelona vaig ser al capdavant del Consell Islàmic Cultural de Catalunya i també responsable de projectes d’immigració a la Fundació APIP-ACAM Barcelona. Dues experiències que em van donar una perspectiva més real del país.

“Una de les prioritats és crear lligams amb el món acadèmic magribí, cosa que ens permetrà donar-los a conèixer la nostra identitat més enllà del procés”

El 2015 el govern català anuncia la creació d’una nova delegació per abraçar l’àrea geogràfica dels països del Magreb. Va veure que el seu perfil hi encaixava?
Sí, perquè la meva vinculació ve de lluny. L’anunci de la delegació, però, era inicialment amb seu a Rabat i després acabaria sent Tunísia. A 2015, el govern començava a dibuixar el Pla Catalunya-Marroc, del qual vaig participar en la seva elaboració des de la mirada social. Així i tot, el procés ja es trobava en plena efervescència i la posada en marxa de la delegació no va ser fins el 2019, que es va fer pública la convocatòria per a ser delegat.

I s’hi va presentar.
Aleshores Raül Romeva -amb qui n’havíem parlat moltíssim- ja es trobava a la presó. La convocatòria es va fer pública pocs dies abans que marxés uns dies de vacances amb la meva família al Pallars Jussà. De tornada a casa, ja havia superat el primer tràmit. Fins que l’aleshores conseller Alfred Bosch em va confirmar que havia estat l’escollit.

Què suposa ser delegat del Govern a l’exterior i representar Catalunya en un espai on hi té les seves arrels?
Un gran honor representar el meu país d’acollida. Ho és més després de gairebé 20 anys implicat en la vida social entre Catalunya i el Marroc. És un orgull treballar des de l’àmbit institucional en la confecció de la Catalunya del futur des de l’exterior. El meu valor afegit com a delegat és conèixer de primera mà la mentalitat i les arrels culturals de la societat del Magrib, la que abraça l’àrea geogràfica de la delegació. Aquest és un aspecte indispensable per desenvolupar la tasca com a delegat.

Quines singularitats té el territori en el qual representa la delegació que dirigeix?
D’entrada és un territori on els costums són molt diferents a Catalunya, principalment marcats per l’aspecte religiós. Ara bé, en el moment que s’estableixen els contacte i les relacions -ja siguin comercials o fins i tot culturals-, t’adones que hi ha moltes més similituds. En aquest territori hi ha grans referents històrics catalans, com van ser Ramon Llull, Anselm Turmeda o Raimon de Penyafort.

“El Marroc ha esdevingut un actor clau, estable i pròsper, a la regió del Magrib, especialment després de la Primavera Àrab”

Quin pes té Catalunya per al Magrib?
Moltíssima! Hi ha una dada rellevant: el 21% de la immigració a Catalunya prové d’aquest territori. Actualment 310.000 marroquins viuen a Catalunya, representa un terç dels marroquins en el total de l’Estat espanyol. En el cas del Marroc, el lligam és cada cop més gran. Així, s’han intensificat les relacions comercials amb Catalunya i ha comportat que hagi molta presència d’empreses catalanes, fins i tot, més de 15.000 catalans viuen al Marroc.

Fa unes setmanes va fer el seu primer viatge oficial al Marroc. I va assegurar que “el Marroc és l’opció de futur de Catalunya a l’Àfrica”. Per què?
El Marroc ha esdevingut un actor clau, estable i pròsper, a la regió del Magrib, especialment després de la Primavera Àrab. Així ho demostren els contactes establerts durant dècades a tots els nivells amb les contraparts marroquines. El Marroc és, a més a més, un país que ofereix nous reptes i oportunitats per a Catalunya, ja que es troba immers en un procés, intens, de desenvolupament econòmic, de canvis socials i de reforma política.

Quines són les prioritats que s’ha fixat la delegació en aquest territori?
Hi ha diverses prioritats fixades, però en destacaria dues principalment. L’una, és el suport a l’obertura de nous mercats per a les empreses catalanes que treballem conjuntament amb ACCIÓ. I l’altra i molt important, crear lligams amb el món acadèmic magribí, cosa que ens permetrà donar-los a conèixer la nostra identitat com a país més enllà del procés. I això ho aconseguirem a través d’una vinculació molt estreta entre acadèmics magribins i catalans. És un repte majúscul en el qual ja hi estem treballant en l’àmbit tecnològic.

Vostè va iniciar la seva etapa com a delegat amb ERC al capdavant de la delegació (primer, amb Bosch i després, amb Solé) i ara el lidera Junts (amb Alsina). Ha canviat la línia estratègica el departament?
De la línia estratègica del departament no hi ha hagut cap instrucció que representi un canvi respecte a l’anterior govern. Ara bé, de portes endins hi ha hagut un canvi significatiu que ha estat la creació d’una direcció general específica que s’encarrega de la gestió de totes les delegacions a l’exterior i que canalitza totes les demandes. Aquesta reorganització està sent molt positiva en el dia a dia.