Albert Esplugas treballa a la central de Microsoft, a Seattle (Estats Units) [Foto: cedida]
Com arriba un català a treballar a la central de Microsoft?
Ja treballava per Microsoft des del 2003 a Barcelona, però, quan em va sorgir l’oportunitat d’anar-hi, vaig pensar que seria bo pels meus fills. Vaig aplicar a l’oferta de feina i al cap de tres mesos ja ens traslladàvem als Estats Units. Va ser una experiència atípica perquè la majoria de gent que va a viure a Amèrica ho fa de més jove i amb els fills més petits. Els meus ja eren adolescents i tenien arrels a Catalunya.
Va ser una decisió difícil?
Va ser complexa, però hi havia molts avantatges: una oportunitat d’obrir una nova perspectiva als nanos, que milloressin l’anglès i d’oferir-los unes perspectives laborals diferents. En el moment en què vam marxar de Catalunya l’atur era del 26% i de més del 50% entre els joves. Hi havia un cost personal elevat, però per decidir si marxàvem a viure als Estats Units ho vam votar. El resultat va ser de quatre vots a favor i un en contra. Vist amb perspectiva, crec que marxar va ser una bona decisió.
També va ser una bona oportunitat laboral per a tu.
No va ser el motiu principal pel qual vam decidir traslladar-nos als EUA, però sí que era una proposta molt atractiva. De fet, quan vaig acabar els estudis m’hagués agradat marxar a treballar a Amèrica; aleshores no ho vaig poder fer i ara he aconseguit treure’m l’espineta clavada.
Treballes amb intel·ligència artificial. Exactament quina és la teva tasca?
Fer pedagogia perquè la societat conegui l’impacte que la intel·ligència artificial pot tenir en les nostres vides i en debati. La intel·ligència artificial és imparable i és una eina molt potent en àmbits com el dels medicaments, el canvi climàtic o la detecció de malalties, però cal fer molta pedagogia i ser molt conscients de quin pes volem que tingui.
En què hem d’estar amatents?
Imagina’t que hi ha una entrevista de feina i qui decideix el millor candidat és un robot. A priori, pot fer la selecció de forma més neutra que una persona, però cal dissenyar-lo molt bé i que les dades que el configuren no estiguin contaminades, per evitar decisions tendencioses. Cal evitar l’esbiaix i assegurar-nos que ningú el hackeja per al seu propi interès o benefici.
“Volem fer com els grecs, que tenien esclaus i es dedicaven a filosofar? Potser ho podem fer amb robots, en lloc d’esclaus”
Hem de vetllar perquè la tecnologia estigui al servei de les persones i no dels interessos d’uns quants.
La tecnologia pot ser molt poderosa i molt perillosa alhora, i la societat ha d’entendre què vol. Cal decidir entre tots quin paper volem que tingui per evitar que ens arribi de forma improvisada. Volem fer com els grecs, que tenien esclaus i es dedicaven a filosofar? Potser ho podem fer amb robots, en lloc d’esclaus. O volem seguir treballant perquè dóna sentit a les nostres vides, però ho volem fer conjuntament amb màquines i robots, potenciant els nostres factors més humans? Pot ser que el futur sigui més de lletres que de ciències. Hem de reflexionar-hi.
I per això cal obrir un debat i legislar.
La societat ha de definir com vol regir-se, no ho poden fer les empreses tecnològiques. Per exemple, hi ha països que instal·len càmeres al carrer que reconeixen les cares de la gent. Cal obrir un debat sobre l’ús de les dades i del reconeixement facial, i les conclusions i les decisions que en sorgeixin les han de prendre els governs, no les empreses. Cal una legislació que es faci a partir d’un bon coneixement de la intel·ligència artificial, i per això cal fer molta pedagogia i donar eines perquè es produeixi el debat.
La legislació, però sol anar molt lenta, mentre que la intel·ligència artificial ja ha arribat per quedar-se.
Hi ha governs que tenen projectes puntuals molt atractius, sobretot de smart cities, però hi ha altres aspectes que van molt més lents, com el vot electrònic. No pot ser que els catalans que vivim a l’estranger tinguem tants problemes per votar! Però això ho atribueixo tant al mateix ritme de la legislació com a una manca de voluntat perquè el vot a l’estranger segueixi sense tenir rellevància.
Quins són els punts forts i els punts febles de Catalunya respecte de la intel·ligència artificial?
Estem molt bé en l’àmbit universitari, hi ha centres potents i un bon coneixement de la intel·ligència artificial, però no surt d’aquest àmbit. Tot això no serveix de gran cosa si no s’aplica en la societat o en les empreses… Això, però no és un problema exclusiu de Catalunya, passa en molts altres països.
Tens pensat tornar a Catalunya?
Segur. Crec que és bo que hi hagi una rotació generacional de persones que marxin i tornin de Catalunya, però el que és evident és que els Estats Units no és el millor país per a jubilar-te i fer-te gran.
