Foto: Anna Navarro Descals -coneguda professionalment per Anna N Schlegel- treballa a NetApp, a Califòrnia [cedida]
Parla sis llengües. Aquest és el valor afegit d’una filòloga que s’ha fet un lloc de privilegi en el sector més influent del món?
M’estimo molt les llengües. Des de ben petita recordo anar a S’Agaró (Baix Empordà) amb la meva família i observar els estrangers que hi estiuejaven. Des de molt jove em vaig familiaritzar amb l’anglès, el francès o l’alemany, a més del català i l’espanyol. Així vaig acabar estudiant filologia alemanya i anglesa a la Universitat Central a Barcelona. Sempre he tingut un curiositat en esbrinar i conèixer com pensa i què vol un americà o un xinès. Fruit d’aquesta curiositat es va obrir la porta de British Airways.
Què hi feia una lingüista treballant en una companyia aèria?
Deixo clar que no era com a hostessa! [bromeja] Treballava des de l’aeroport del Prat i em dedicava a elaborar rutes pels avions de la companyia, a fer el checking o buscar maletes perdudes a l’Àfrica. Aleshores em va arribar el meu primer lligam amb San Francisco, a través d’un programa intern de British Airways.
Què va canviar a San Francisco respecte a Barcelona?
Mentre treballava a British Arways des de Califòrnia, vaig adonar-me que hi havia noves oportunitats laborals a través de la traducció. Com que era dona i els americans em consideraven una llatina, vaig crear la meva pròpia empresa de traduccions. Així vaig treballar per a l’Ajuntament de la ciutat traduint tota mena de campanyes i programes adreçats a la ciutadania. I va ser un temps en el qual em va permetre establir molts contactes professionals fins que arriba l’oferta de Cisco Systems.
Es tracta d’una empresa tecnològica dedicada al networking. Sent filòloga, què li demanen?
Cisco Systems em va fer l’encàrrec de liderar l’expansió mundial de la marca i els seus productes, accedint a d’altres països en els quals no hi tenia presència a través de les diferents llengües i estratègies de globalització. Aleshores només tenia 26 anys i em van donar la feina el mateix dia de l’entrevista. Tot plegat va ser molt bèstia! Durant sis anys, l’empresa va accedir a més d’un centenar de països: des de Llatinoamèrica al Japó passant per Rússia i el Canadà. Aquest va ser el punt d’inflexió de la meva carrera professional aprenent l’art de globalització en una empresa tecnològica de grans dimensions.
Quina és la recepta màgica que ha cuinat per establir la teoria sobre la internacionalització d’una marca?
Tota empresa que busqui créixer fora dels seus límits nacionals, necessita un equip de globalització per ajudar a desenvolupar, traduir, adaptar i promoure productes als mercats internacionals. Aquest equip és fonamental per assegurar que els clients rebin informació, preus, serveis i suport del producte en el seu idioma de manera personalitzada i perfecta. La prioritat passa per consensuar un seguit d’estratègies entre tots a l’hora de marcar el full de ruta de la companyia.
Quin paper hi juguen les llengües per una empresa dedicada a l’emmagatzematge de dades com NetApp?
La llengua és l’eina més determinant a l’hora de globalitzar amb èxit un producte. Per exemple, els americans són molt ràpids a l’hora de situar nous productes en els diferents mercats d’arreu del món i l’anglès és la llengua predominant. Així i tot, si una empresa vol exportar un producte amb èxit al Japó, hi haurà d’incloure el japonès i adaptant el producte a la realitat de cada país.
Ara bé, la globalització tendeix a amb molta més presència que d’altres al mercat.
Defujo de l’americanització, la japonització o l’espanyolització dels productes. Una de les meves dèries és que les companyies respectin les llengües d’arreu del món, per minoritàries que siguin. La llengua fa singular un territori i cada territori té les seves peculiaritats. Per tant, detectar-les acabaran sent bàsiques per aconseguir l’èxit del producte. Aquesta és la prioritat que tenim a NetApp.
Com treballen?
Lidero un equip format per dos-cents professionals, des d’enginyers fins a escriptors passant per comunicadors. En el meu equip es parla una munió de llengües d’arreu del món. Actualment NetApp ven gairebé dos-cents productes i hi ha un equip per cada producte. Hem aconseguit introduir productes en gairebé 140 països. És una feina molt precisa i elaborada, però l’equip ara funciona com un rellotge.
En un món tan competitiu com el tecnològic, sent dona i catalana resident als Estats Units, s’ha trobat molts obstacles per posicionar-se entre les millors del món en la seva especialització?
Moltíssims! No és gens fàcil arribar tant amunt. Per pujar esglaons en un sector com el tecnològic has de construir diàriament el teu projecte vital. Però, sobretot, tenir molt talent en la teva àrea i ser molt hàbil en els contactes i les polítiques internes de les empreses. Pel sol fet de ser dona ningú et regala res. En canvi, en una societat com la nord-americana, els homes encara s’ajuden molt més entre ells. Per tant, per a conviure-hi, s’ha d’actuar de forma eficaç.
Què li aporta la seva feina?
Sobretot, molts maldecaps! [riu] Requereix molta dedicació i molta fermesa tenint en compte que hi ha una competència pels quatre costats durant les 24 hores del dia. He hagut de formar-me moltíssim en molts aspectes que m’han acabat aportant molt a l’hora de gestionar nous projectes. No és el mateix dirigir-se a un empresari xinès que a un italià. M’apassiona la feina, tot i que m’obligava a viatjar moltíssim. Hi havia temporades en les quals viatjava a l’estranger cada cinc setmanes.
Foto: Fa dos anys va ser guardonada amb ‘Woman of the year’ com a dona d’influència de Silicon Valley [cedida]
Moltíssim! D’entrada, a l’hora de viatjar. En 30 anys mai havia passant tant temps a casa com en aquests darrers mesos. Hem hagut d’aturar els viatges i totes les empreses punteres es troben en un moment de reestructuració absoluta. Ara la prioritat ja no és només com els empleats poden treballar des de casa amb la convivència amb els fills sinó com mantenir els clients o els mateixos ingressos com abans de la pandèmia.
Durant tots aquests anys ha rebut alguna oferta d’altres empreses punteres?
Sí, ho han fet Google, Amazon o Microsoft, per exemple. Una de les condicions és que m’instal·li a Seattle. De moment no canvio San Francisco per res del món. Ja fa onze anys que soc a NetApp i em sento molt reconfortada al costat d’un gran equip de persones que estem innovant constantment.
Fa gairebé tres anys va publicar ‘Truly Global’, un llibre que s’ha convertit en una eina de capçalera per a qualsevol empresari i reconegut mundialment.
Està adreçat a líders corporatius mundials, membres de consells de direcció, empresaris i també a estudiants del món de les relacions internacionals. ‘Truly Global’ ofereix una mirada privilegiada sobre com les grans empreses tinguin èxit en una economia global cada cop més competitiva i a posar les bases per al seu creixement, el pas de l’empresa nacional a la marca internacional.
El seu llibre va tenir molta repercussió coincidint amb la investidura del president Donald Trump.
Sí, els cants de sirena del president Trump anunciant el tancament de fronteres contraposava amb les tesis del meu llibre a favor de la globalització dels mercats. Això va provocar molt rebombori, fins al punt, que vaig atendre més de 400 entrevistes i alguna crítica fora de lloc per part dels republicans.
Fa dos anys va ser guardonada amb la distinció de ‘Woman of the year’ com a dona d’influència de Silicon Valley. En acabar el seu discurs va acabar amb un ‘Visca Catalunya lliure’. Va ser una declaració d’intencions?
Per allà on vaig sempre dic que soc de Catalunya. La meva implicació amb el país és molt gran, fins al punt, que vam aconseguir que la seu digital de vendes de NetApp a Barcelona fruit d’un acord amb el Govern de la Generalitat i la companyia. Personalment em va fer molta il·lusió contribuir al país d’aquesta manera.
Vostè no se n’amaga i es posiciona políticament.
Constantment analitzo l’impacte que hi ha en els diferents mercats d’arreu del món i sobretot com i quan introduir un producte que generi molts canvis, l’1-O Catalunya va perdre la seva oportunitat. Les tendències s’han d’executar amb molta fermesa quan hi ha més tensió. Aquella tardor de 2017, Catalunya hi va ser molt a prop, però no va acabar de culminar el canvi i es va deixar perdre una oportunitat històrica.
Com va viure l’1-O?
Va ser una jornada duríssima per mi des de casa, a Califòrnia. Primer perquè tenia familiars i amics defensant les urnes. I d’altra banda, perquè una part del meu equip de treball era aquella mateixa nit a Las Vegas on un ciutadà nord-americà va assassinar una seixantena de persones que sortien d’un concert multitudinari a l’aire lliure. El meu equip era a la mateixa planta del mateix hotel Mandalay Bay on hi havia el tirador. Tot plegat va ser horrorós.
Vostè forma part d’una comunitat de de catalans residents a Silicon Valley. Quina petjada catalana deixen a Califòrnia?
Som més d’un miler de catalans residents a l’àrea de San Francisco. D’aquests, molts treballen en el sector tecnològic i d’altres ho fan en la recerca o la medicina. Soc de les que penso que qui acaba marxant a viure a l’estranger a viure son persones amb molta empenta i amb un perfil emprenedor. A l’àrea de San Francisco hi ha molt bon ambient entre els catalans. Fins al punt que ha estat una experiència molt bonica conèixer persones a qui els nostres avis havien sigut amics a Catalunya.
A banda de la feina, què els atrapa de San Francisco?
És una ciutat molt més europea, on pots caminar i accedir a les botigues sense haver d’agafar el cotxe. Aquest model de ciutat és excepcional als Estats Units. San Francisco té molt encant, ara bé, la diferència horària i la distància amb Catalunya és el més difícil de conviure-hi. Tot i així, intento parlar diàriament amb la família.
S’hi quedarà a viure?
Fins abans de la pandèmia sanitària viatjava sovint a Catalunya, dues o tres vegades l’any. Soc molt de casa, molt familiar i la meva intenció és quan em jubili passar temporades llargues a S’Agaró per dedicar temps als meus.
