Carme Portaceli, des de Brussel·les: “Hem col·locat el Teatre Nacional de Catalunya a l’escena internacional”

Carme Portaceli i Roig (València, 1957) és la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) des de 2020. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB), va ser professora de Direcció i d’Interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (2001-2016), membre de la junta directiva de l’Academia de las Artes Escènicas des de l’any 2014 i directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional (2005-2016). També va ser directora artística del Teatro Español de Madrid (2016-2019), és membre fundadora de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya i del comitè organitzador dels Premis Max, el 2005 va crear la Factoria Escènica Internacional. Al llarg de la seva trajectòria com a directora d’escena ha dirigit més de 70 espectacles. La setmana que ve porta l’obra ‘Maria Magdalena’ a Brussel·les. A Exterior.cat, Carme Portaceli posa en valor la internacionalització del TNC.

El KVS de Brussel·les (Bèlgica) acollirà, la setmana vinent, l’espectacle ‘Maria Magdalena’, que dirigeix vostè mateixa, després de la seva estrena al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Com es presenta la doble actuació a Brussel·les?
Hi anem amb moltes ganes. Hem estat cinc setmanes al TNC i ha estat un èxit molt gran. Cada dia, quan acabava la funció, el públic responia amb molt entusiasme. De fet, abans que s’apaguessin els llums, el públic ja comença a seguir el ritme de la cançó final amb aplaudiments, i després seguia amb crits i una energia molt forta. Ha estat brutal, realment.

L’espectacle ‘Maria Magdalena’ és una obra que revisita la seva figura i la connecta amb altres vides de dones silenciades al llarg dels segles. Maria Magdalena és un personatge qüestionat.
Així és. Moltes teòlogues i investigadores han qüestionat la imatge tradicional d’aquest personatge. Durant segles se l’ha presentat com una pecadora o una prostituta penedida, però hi ha estudis que indiquen que potser va ser una figura molt diferent: una dona independent, mística, algú amb un paper rellevant en els inicis del cristianisme. És molt interessant recuperar aquesta mirada i preguntar-nos què hi ha de veritat i què hi ha de manipulació en la història.

“Sempre he trobat molta calidesa del públic a Brussel·les”

No és la primera vegada que presenta una obra a Brussel·les. L’any passat va fer-ho amb ‘Anna Karènina’. Quines diferències troben entre actuar al TNC i en altres escenaris europeus?
Sempre he trobat molta calidesa del públic a Brussel·les. Aquí, a Barcelona, la facilitat de la llengua fa que la gent reaccioni molt immediatament, cridin molt al final de la funció. Quan treballes en una llengua que no és la teva, el ritme de recepció és diferent, perquè el públic ha de llegir o fer un esforç extra per seguir-ho. Per això, quan fem espectacles en altres llengües acostumem a fer menys funcions.

Després de Brussel·les, està previst que l’obra giri per altres teatres europeus?
Sí, tenim prevista una funció a França i estem mirant altres opcions. El problema és que el calendari és molt ajustat i les possibilitats de gira a la tardor són limitades.

Quin valor té la complicitat que s’estableix entre el TNC i altres escenaris europeus per intercanviar programació teatral?
Per mi són molt importants. Crec fermament en Europa, i crec que la cultura és una de les maneres més potents per construir-la. El teatre català ha estat tradicionalment bastant tancat en si mateix, i això ha de canviar. Barcelona és una ciutat amb molta gent d’arreu del món i hem de convertir-nos en un referent cultural del sud d’Europa. Col·laborar amb teatres importants de fora és essencial, i més encara quan comparteixen característiques amb nosaltres, com el fet de treballar amb llengües minoritàries.

Creu que aquest serà el seu llegat al capdavant del TNC?
Si parlem de llegat en el sentit del que s’ha fet, sí. Hem col·locat el Teatre Nacional de Catalunya al mapa internacional. Ara vas a qualsevol espai teatral europeu i quan dius “Teatre Nacional de Catalunya”, la gent sap de què parles. Abans això no passava. Ara bé, si aquest llegat serà reconegut o no, ja és una altra cosa. A vegades les coses no es reconeixen, i encara menys quan les fan dones.

“El problema no és que les dones no existeixin, sinó que durant molt temps no se les ha volgut visibilitzar”

Coincidint que avui 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, com veu la visibilitat femenina en el món del teatre i les arts escèniques?
Ha millorat molt. Tant els teatres públics com els privats intenten mantenir una certa paritat entre homes i dones. Però encara passa que alguns directors em pregunten si els puc recomanar dones perquè no en coneixen. La meva resposta sempre és la mateixa: obriu els ulls, perquè hi són. El problema no és que no existeixin, sinó que durant molt temps no se les ha volgut visibilitzar.

Aquest 2026 finalitza la seva etapa com a directora artística del TNC.
Sis anys són pocs per consolidar un projecte artístic. En molts llocs els mandats són de deu o dotze anys, perquè un projecte cultural necessita temps per créixer. En molts països europeus, si has fet una bona feina pots continuar desenvolupant el projecte. En canvi, a Barcelona has de tornar a començar el procés com qualsevol altre candidat. El sistema que tenim és complicat.

Ha decidit presentar-se al concurs obert del TNC per a la plaça de directora artística?
De moment encara no he decidit si em presentaré de nou al concurs per continuar. Sincerament, encara ho estic pensant, però probablement no em tornaré a presentar. A Europa estan passant coses molt interessants i potser és el moment de marxar i continuar treballant en altres contextos.

Anna Guitart: “Cal consolidar la presència del català al món sense complexos”