
Una cinquantena de persones integren la colla castellera de Londres [Foto: Castellers of London]
Miquel De la Torre n’és el cap de colla, va arribar-hi tot just abans de la pandèmia de coronavirus i va trobar en aquest grup un refugi, “per a mi van ser un suport social molt bo”, admet a Exterior. Nascut a Barcelona el 1990, va emigrar a la capital anglesa per feina, és metge de família, i ja coneixia el món casteller des de la seva participació amb la Colla de Poble Sec, també a la capital catalana.
Marta Cardús (Martorell, 1993) és química i va seguir un camí similar, tot i que va aterrar a Londres per “feina i amor” i des del 2019 ha treballat en diferents empreses farmacèutiques, actualment ho fa a Pfizer. Ella és la community manager d’una colla que també vol ser present a la vida social de la ciutat anglesa i que lluita per estendre la cultura catalana a tothom qui s’interessi.
Després de la pandèmia i el Brexit, el ‘boom’
La colla londinenca no arriba encara als deu anys de vida, però en els dos últims ha viscut un creixement exponencial. De la Torre i Cardús coincideixen a apuntar que el desconfinament ha ajudat a fer augmentar l’interès pels castells. “Després de la pandèmia, la gent s’ha tornat a animar, és una activitat que fa impressió quan la veus per primer cop i hi ha molts valors que atrauen la gent”, apunta el cap de colla.
“Un dels nostres principals objectius és que la gent catalana que ha hagut de marxar, se senti com a casa i que faci arrels, que tothom que tingui curiositat per la nostra cultura s’hi sumi”
Cardús explica que “quan fem les actuacions veiem les cares de sorpresa dels espectadors anglesos, però Londres és una ciutat multicultural i la gent que hi viu està molt acostumada a veure diferents entitats culturals de diferents parts del món, i nosaltres en som una més”. En aquest sentit, ambdós apunten que una de les fites és fer confluir la cultura catalana amb l’anglesa, integrar-les al 100%.

Una de les actuacions de Sant Jordi, a Londres [Foto: Castellers of London]
Però en una dificultat, la colla ha trobat una oportunitat, i és que ha arribat als qui ja vivien a Londres, catalans i d’arreu, i ara volen fer castells. “Un dels nostres principals objectius és que la gent catalana que ha hagut de marxar, se senti com a casa i que faci arrels, que tothom que tingui curiositat per la nostra cultura s’hi sumi”, s’hi refereix Cardús.
Exportant castells arreu del món
El cas dels Castellers of London no és aïllat, i és que en el darrer any, les colles castelleres internacionals han alçat la mà per mostrar el que fan. Les trobades a Copenhaguen o a Zuric, on hi han estat els londinencs, són dos exemples ben clars. Després de trepitjar Dinamarca, Cardús confessa que “va ser èpic veure la rebuda a tots els castellers a la trobada internacional, cada persona es va pagar el cost d’anar-hi i vam viure un sentiment de ‘tornem a ser aquí, no hem desaparegut’”.
De la Torre recorda que els castells ja no es viuen només a Catalunya i que això ajuda a estendre la cultura catalana arreu: “va ser molt maco veure que s’està fent el mateix a diferents països i que ens podem reunir i intercanviar experiències, hi ha noves colles que s’estan formant i és significatiu, perquè s’està estenent la tradició”.

Els Castellers of London, en la trobada internacional de castells a Tarragona, l’any passat [Foto: Castellers of London]
“Volem seguir mantenint la bona relació, és un dels punts pels quals la gent que ve s’anima quedar-se”, diu el cap. “Fem castells, però estem molt actius en l’àmbit social, som un grup d’amics”, diu Cardús, i ho rebla animant a fer que els catalans a l’exterior no oblidin les seves arrels.
Andorra-Zuric-Copenhaguen: febre castellera arreu del món