Elena Casas Cortada i Jiří Pešek, professors de català a la Universitat de Masaryk (Brno, República Txeca) són els responsables de la traducció de la mítica cançó de L’estaca, de Lluís Llach, al txec. “Jo vaig encarregar-me de la traducció literal i en Jiří l’haurà de polir per poder ser cantada”, assegura Casas a Exterior.cat.

Tot va passar amb la visita a Brno de Lídia Carol, professora de català de l’Institut Ramon Llull a Itàlia, qui va impartir un taller de intercomprensió de llengües romàniques. La sessió consistia en “utilitzar coneixements d’altres llengües romàniques per comprendre L’estaca i veure algunes característiques pròpies del català”.

I així va començar tot fins a acabar traduïnt una de les cançons més conegudes de Llach, que va composar l’any 1968 i que s’ha traduït a una munió de llengües. A Polònia, a tocar de la República Txeca, L’estaca es va convertir en l’himne del sindicat Solidarnosc durant els anys 80.

“Em semblava increïble que no fos traduïda abans al txec”, admet Casas qui la traducció també li serveix “per a conèixer millor la llengua del país que m’ha acollit”. “Si vindrà el Llach a Brno? Ja m’agradaria!”, rebla Casas, qui no descarta fer el mateix amb alguna cançó de Sau, Els Pets o Sopa de Cabra.

Casas (Rubí, 1992) és filòloga catalana i viu a Brno des de fa poc més d’un any. Jiří Pešek és un apassionat de Catalunya i escriu un bloc sobre el país petit en txec. “Ell ja va traduir Els Segadors al txec!”, confessa Casas. Fins i tot, Pešek va ser protagonista d’un dels capítols de Katalonski, de TV3, en la visita a la República Txeca.

La Universitat de Masaryk, a Brno, compta amb un grau de tres anys de durada de català. Actualment hi ha matriculars 35 estudiants qui, “majoritàriament ja parlen alguna altra llengua romànica”, explica Casas. El primer curs de català és d’introducció a la llengua i els dos següents es complementa la formació amb aspectes de llengua i literatura.