Font: Con Sud Amèrica
Deu catalans i catalanòfils residents a l’exterior seran distingits per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) amb el premi Josep Maria Batista i Roca–Memorial Enric Garriga Trullols, que enguany arriba a la 31a edició. La distinció reconeix la tasca en el mateniment de la llengua catalana en la seva àrea de residència i en la projecció de la llengua i cultures catalanes, de Catalunya o del fet nacional català. De les deu distincions, la meitat són per a catalans i catalanòfils del Con Sud Amèrica. En aquest reportatge, Exterior.cat parla amb alguns dels premiats i posa de relleu la seva tasca en els seus llocs de residència.
JOSEP PUIG BÓO: UN REFERENT A BUENOS AIRES
Josep Puig Bóo (Buenos Aires, Argentina, 1971) és fill de família immigrant catalana. Va ser president del Casal de Catalunya de Buenos Aires en dos períodes i actualment és president de l’associació Catalana de Socors Mutus Montepio de Montserrat. En l’etapa com a màxim representant del Casal de Catalunya de Buenos Aires va col·laborar directament amb diferents departaments de la Generalitat, l’Institut Ramon Llull i Catalans Films, per impulsar diverses accions en l’àmbit cultural, turístic i econòmic.
“Vam aconseguir un projecte de mecenatge per a poder catalogar els llibres que formen la biblioteca del Casal de Buenos Aires i dos projectes de digitalització per a la revista Ressurgiment i Catalonia”, explica Puig Bóo. Durant la seva etapa com a president, a més, va impulsar la projecció de cinema o de caire solidari: “en un projecte conjunt durant cinc anys entre l’Hospital Garraham i el Sant Joan de Déu vam treballar en la recerca del càncer infantil”.
Més enllà de la seva tasca, Puig Bóo subratlla que “el que hauria de saber Catalunya és que hi ha molts ciutadans que vivim lluny del territori català i que fem pàtria”. En el seu cas, ha escrit en diversos mitjans de comunicació argentins i ha intervingut en programes de televisió explicant la realitat del procés independentista.
PAU ANDRÉS: EL DISTINTIU VALENCIÀ TAMBÉ COMPTA
Pau Andrés (València, 1985) és l’actual secretari del casal a La Plata, a Buenos Aires (Argentina). Va néixer a Sant Antoni de Benaixeve (València) i va traslladar-se amb el seu marit a La Plata, després d’una estada a Milà amb qui viuen amb els seus fills, Mateu i Uma. Exerceix com a professor d’Història en escoles de Secundària de La Plata. “Ha sigut una sorpresa perquè no sabia ni que estava nominat. L’alegria és doble, perquè sóc valencià i som pocs els que estem a la xarxa de catalans a l’exterior. És un orgull poder tenir aquest reconeixement”, assegura.
En els darrers anys, Andrés s’ha encarregat de la gestió cultural del casal i va ser un dels artífexs de la posada en marxa d’una agència de notícies: Informacions de Catalunya (INCAT). El canvi més rellevant en la seva evolució ha estat “la transformació de centre de recepció d’immigrants a centre de difusió de la cultura catalana.”, apunta. El Casal s’ha consolidat, creixent i incorporant noves activitats.
Dels premiats d’enguany, la xarxa de comunitats catalanes del Con Sud Amèrica ha rebut quatre distincions. A més de la de Pau Andrés, també han estat premiades Teresa Berga (Capitán Sarmiento, Argentina), Maria Teresa Gregorio (Buenos Aires, Argentina), Josep Puig Bóo (Buenos Aires, Argentina) i Sílvia Guerra i Christian Costa-Woith (Quito, Equador). “Som la comunitat amb més casals del món. Estem contents que es reconegui la feina que estem fent”, afegeix Andrés.
JORDI GIUDICCI: CATALANS UK O LA FORÇA CATALANA A LONDRES
Resident a Londres (Regne Unit) des de fa 7 anys, Jordi Guiudici (Vic, 1981) i la seva parella, Ester Suriñach, van implicar-se ben aviat amb la comunitat catalana a Londres. Tots dos van formar-hi part des de l’equip directiu i ell és el president de Catalans UK, des de fa tres anys després de ser-ne vocal.
“Aquest premi no és un reconeixement personal sinó que que és extensiu al Casal Català de Londres”, subratlla Guiudicci. “És un honor que la tasca de promoció de la llengua, cultura i tradicions del nostre país a l’exterior sigui valorada. Ens dóna moltíssims ànims per continuar treballant”, subratlla.
Al Regne Unit és, també, un dels espais que aplega més catalans a l’exterior. A banda de la distinció que rebrà el president de Catalans UK, Castellers de Londres és l’única associació premiada enguany.
MARTA MORESO: L’ESCOLETA PELS INFANTS DE BASILEA
Marta Moreso va néixer a Caldes d’Estrac (Maresme) i des de fa tretze anys viu en un poblet d’Alsàcia, a prop de les fronteres de Suïssa i Alemanya. És educadora infantil i ha estat sempre vinculada al món associatiu ja sigui en escoltisme, comissions de festes o colles geganteres… “De seguida vaig vincular-me al Centre Català de Basilea i ens vam sentir acollits des de la nostra arribada”, explica Moreso qui, poc després, va iniciar-se com a professora de català i va impulsar el projecte de L’Escoleta.
És una activitat adreçada als més menuts que “lliga la meva passió educativa amb el vessant més lúdic i cultural”, apunta. Nens i nenes de famílies catalanes d’edats diverses que tenen l’oportunitat de conèixer, viure i compartir alguns dels trets més significatius de la cultura i les tradicions catalanes. Moreso assegura que “agraeixo aquest reconeixement i formar part de la llarga llista de noms il·lustres que l’han enxamplat any rere any. Em sento afalagada i, al mateix temps, acompanyada en la meva modesta aportació per acostar el català als infants tan lluny de Catalunya”.
ROSER MARESMA: BRUSSEL·LES, CATALANISME AL COR D’EUROPA
Brussel·les s’ha convertit en una ciutat de referència del catalanisme arran de l’arribada de Puigdemont, Comín, Puig i Serret, polítics catalans a l’exili. Una mica abans hi va aterrar Roser Maresma (Arenys de Mar, 1988) i de les primeres accions que va fer a Bèlgica va ser inscriure’s al Casal Català de Brussel·les. Dos anys més tard va convertir-se en la presidenta.
“Aquesta distinció em fa molta il·lusió! El Casal Català de Brussel·les viu un moment dolç, fruit de l’esforç i implicació de molta gent que treballa incansablement i de manera voluntària cada dia”, admet Maresma.
MARIA JOSÉ QUIJANO: UNA COL·LECCIONISTA DE DISTINCIONS
Maria José Quijano és madrilenya i vinculada al Cercle Català de Madrid des de 1970. Als 10 anys va entrar a formar part de l’Esbart Maig. Té el Premi Sardana que atorga la Confederació Sardanista de Catalunya per la seva tasca vers la sardana i la cultura catalana.
Els guardonats rebran una placa acreditativa del seu premi en un acte que tindrà lloc a Barcelona el mes de novembre vinent. En l’edició d’enguany compte amb el suport de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
Josep Maria Batista i Roca va ser etnòleg, historiador i polític, figura del nacionalisme català. Va estudiar Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona i Antropologia a Oxford. Va ser un dels fundadors de l’Arxiu d’Antropologia i Folklore i molt actiu en el camp de l’excursionisme, sent fundador dels Minyons de Muntanya.
