El conseller Duch anuncia un nou Pla estratègic d’acció exterior del Govern “veritablement de país”

El conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Jaume Duch, ha anunciat que el proper Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea de la Generalitat, actualment en fase d’elaboració, serà “un veritable pla de país”. Ho ha dit en una xerrada informativa al Fòrum Europa Tribuna Catalunya defensant una acció exterior coordinada, oberta i al servei del conjunt de la societat catalana.

El pla estratègic, de quatre anys de durada, és previst que s’elaborarà durant aquest any i estarà actiu durant el període 2027-2030. Per a Duch, el Govern vol que el document “incorpori les aportacions de les principals institucions del país”, així com de les universitats, centres de recerca, organitzacions empresarials, sindicats i altres entitats vinculades a l’acció exterior. “Volem que ens ajudin tant en la redacció com en l’execució del pla”, ha subratllat.

Duch assenyala que aquest document ha de ser el full de ruta que guiï l’acció exterior del Govern i del país en els propers anys. “Ha de ser un mapa, el més obert i compartit possible, per afrontar conjuntament els grans reptes que tenim al davant”, sosté. En aquest sentit, Duch ha defensat que només a través d’una estratègia compartida es pot garantir una acció coordinada que beneficiï el conjunt de la ciutadania.

El document és previst que s’elabori durant aquest any i estarà actiu durant el període 2027-2030

El conseller ha aprofitat la seva intervenció per desmitificar el concepte d’acció exterior i diferenciar-lo de la política exterior. “La política exterior és patrimoni exclusiu dels estats, però l’acció exterior no ho és”, ha dit, recordant que es tracta d’una competència estatutària de la Generalitat. Segons Duch, en un món interconnectat “ja no som al segle XIX” i cada vegada més actors -ajuntaments, federacions i institucions de tota mena- exerceixen algun tipus d’acció exterior.

Així, Duch ha defensat que no tindria sentit que governs amb un alt nivell de competències, com el català, no poguessin participar ni influir en la definició de decisions que acaben tenint un impacte directe en les seves responsabilitats i en la manera de governar.

Duch ha subratllat que, en el cas de la Generalitat, l’acció exterior ha de ser necessàriament “per a tothom”. “Ha de defensar els interessos del país, dels ciutadans i de les empreses”, assegura, tot recordant que l’objectiu final de qualsevol política pública és “generar progrés i prosperitat compartida”.

“La política exterior és patrimoni exclusiu dels estats, però l’acció exterior no ho és”, ha dit, recordant que es tracta d’una competència estatutària de la Generalitat

El conseller ha remarcat que, tot i que el Departament d’Acció Exterior coordina aquesta tasca, es tracta d’una acció col·lectiva de tot el Govern. “No hi renunciem, perquè moltes de les respostes que necessiten els ciutadans de Catalunya es construeixen també des de l’exterior”, explica. Per aquest motiu, assenyala que totes les conselleres i consellers hi tenen un paper actiu.

Finalment, Duch ha destacat que aquesta acció exterior s’ha de desplegar “prioritàriament” en l’àmbit de la Unió Europea, però també mitjançant les relacions amb altres països i regions del món, amb l’objectiu de “reforçar la presència i la capacitat d’influència de Catalunya en l’escena internacional”.

“Ens cal una Unió molt més autònoma i rearmada moralment”

En un món que el conseller ha qualificat de “convuls, més fragmentat i molt més incert”, i marcat per canvis que afecten “pilars fonamentals” com la democràcia i el dret internacional, els europeus “no ens podem permetre ni ser ingenus ni anar dividits”, ha asseverat. “Ens cal una Unió molt més integrada políticament i econòmicament, més autònoma en molts àmbits i rearmada moralment per conservar la seva solidesa democràtica”, ha subratllat.

Així, per a Duch, la Unió Europea necessita “capacitat de decisió pròpia” en àmbits “essencials” com la seguretat i la defensa, l’accés a l’energia i a tecnologies crítiques, i, alhora, continuar construint aquesta Unió Europea aprofundint en el mercat interior, enllestint la unió bancària i millorant el procediment de presa de decisions perquè requereixi menys unanimitats i sigui més ràpid.

Es tracta de “defensar Europa” en l’actual context internacional, ha dit el conseller, i això passa per “tenir un full de ruta, destinar els recursos necessaris i tenir la voluntat política”, ha assegurat. “El full de ruta hi és”, ha afirmat, recordant l’existència dels informes Draghi, Letta i Cubilius, “però els recursos no hi són”. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’un nou Marc Financer Pluriennal “molt és ambiciós” en recerca, innovació, infraestructures estratègiques, competitivitat, sobirania industrial, semiconductors, bateries o biotecnologia.

La voluntat política, per últim, és segons el conseller “fonamental” i “sembla que es comença a tenir” perquè s’està “abandonant certa ingenuïtat”. “Hem de ser capaços de defensar-nos d’una manera més clara”, ha defensat.

Abans de l’inici de l’acte s’ha guardat un minut de silenci per les víctimes del tràgic accident ferroviari a Còrdova.

Miquel Roca i Junyent alerta del risc de paràlisi d’Europa i reclama passar “de la reflexió a l’acció”