El terratrèmol i tsunami de Tohoku, la llavor del Casal Català de Tòquio

L’11 de març de 2011, un terratrèmol i un tsunami va sacsejar el Japó, especialment a Tohoku. Els experts el consideren el més greu que ha colpejat mai el territori japonès. Amb 35 milions d’habitants, Tòquio abraça l’àrea metropolitana més gran del món. I també agrupa una munió de catalans que des de fa una dècada van aplegar-se com a comunitat a l’exterior.

Aquell 11 de març, la comunitat catalana de l’entorn de Tòquio va patir com la resta de veïns autòctons. “Encara que, sortosament, l’afectació de Tòquio va ser molt més lleugera que a les zones del nord, sí que vam viure uns dies força incerts i de nervis. Tot plegat ens va fer créixer la necessitat de connectar entre catalans”, expliquen des de la junta del casal, qui reconeixen que “el detonant va ser el terratrèmol i tsunami de Tohoku”.

La de Tòquio és la segona comunitat ja reconeguda al Japó, que se suma al Centre Català de Kansai, a la ciutat d’Osaka

El Casal Català de Tòquio està actiu des de fa més de deu anys i el seu president és David Márquez-Clemente. Així i tot l’oficialitat del casal es va segellar l’any passat. “Teníem preparada tota la documentació necessària per a sol·licitar el reconeixement oficial a finals del 2018, però malauradament no el vam poder tramitar abans”, reconeixen. Després de superar els tràmits i la paperassa, “sortosament, han estat superats i mirem al futur amb molta il·lusió”, diuen.

La de Tòquio és la segona comunitat ja reconeguda al Japó, que se suma al Centre Català de Kansai, a la ciutat d’Osaka. “Estem molt contents amb l’oficialitat”, confessen. “L’entenem com un reconeixement a la tasca que hem estat fent els últims deu anys”, subratllen.

Al voltant d’un miler de catalans

Al Japó hi resideixen al voltant d’un miler de catalans i catalanes. La comunitat és “força diversa, i n’estem molt contents”. Hi ha catalans que van arribar a Japó per feina o amb la parella i s’hi han acabat quedant. D’altres, van arribar-hi per estudiar, atrets per la cultura japonesa.

A més, la comunitat aplega japonesos que han viscut un temps a Catalunya i en conserven interès per la cultura i llengua. “Les trobades són lloc d’intercanvi”, subratllen. Entre les activitats més destacades d’aquest casal hi ha una calçotada anual on hi participen més d’un centenar de persones o el dinar de Nadal amb els catalans i catalanes residents al Japó.

Entre els projectes més immediats, Tòquio vol reactivar el Casal Patufet i les classes de llengua

A banda, celebra altres dates assenyalades, com la Diada, Sant Jordi o Sant Joan, així com tallers de castells o jornades gastronòmiques. El casal també ofereix sessions orientatives per a nouvinguts i classes de català per a adults i infants.

Les activitats que s’organitzen serveixen, segons el casal, per “fomentar els vincles entre la comunicat catalanofílica de Tòquio”, i per tant, “les trobades presencials són importants”.
La pandèmia va fer cancel·lar temporalment activitats, tot i que sembla que es va recuperant el calendari presencial del casal: “creuem els dits!”, diuen.

Entre els projectes més immediats, Tòquio vol reactivar el Casal Patufet i les classes de llengua. A més, d’impulsar una secció d’esports: una amb tallers i una més de caire professional.