Entrada del Rockefeller Center, a Nova York
John Dawison Rockefeller (1839-1937) va ser el més gran magnat dels Estats Units, posseïdor d’una fortuna vertaderament immensa: la seva empresa Standard Oil dominava més del 90% del negoci del petroli nord-americà i era, a més, la companyia petroliera més gran del món. Però el fundador d’aquesta poderosa família, que va passar a la història com l’home més ric de la seva època, també va destacar per nombroses obres de mecenatge sanitari, educatiu i cultural i, algunes, van tenir relació amb l’art català.
J. D. Rockefeller concebia la filantropia com la forma idònia de donar compliment a la divisa “guanya tot el que puguis, guarda tot el que puguis i dona tot el que puguis” d’un predicador metodista al qual admirava. I el seu fill, John Dawison Rockefeller Júnior (1874-1960) no només va heretar la fortuna del seu pare sinó també el seu esperit de mecenatge. De fet, va ser ell qui va comprar als anys vint la magnífica col·lecció de George Grey Barnard, un escultor nord-americà que havia anat adquirint obres d’art en els seus viatges per Europa, incloent-hi compres molt importants d’art català d’època medieval.
Els Cloisters són com un túnel cap a l’antiga Europa i conserven obres de gran qualitat, com una escultura de Pere Oller, destacat escultor del gòtic català
Rockefeller va adquirir la seva col·lecció per donar-la sencera al Metropolitan Museum of Art de Nova York. A més, poc després també va comprar uns terrenys enormes a la zona de Fort Tyron Park, aigües amunt del riu Hudson, per construir-hi The Cloisters, una secció del MET al nord de Manhattan on avui dia encara es poden veure autèntiques joies del gòtic i el romànic europeu, provinents totes d’aquesta col·lecció.
Claustre de Sant Miquel de Cuixà, MET The Cloisters
De fet, al cercador de la pàgina web del MET si teclegeu la paraula “catalan” hi apareixen prop de 1.200 resultats, una xifra molt superior a la d’obres conservades en aquest museu d’altres països com Portugal o Suïssa. Però a més cal dir que totes aquestes obres són d’una qualitat historicoartística excepcional.
Hi destaquen obres mestres de la col·lecció Barnard ben conegudes com les tombes dels comtes d’Urgell, provinents del convent de Bellpuig de les Avellanes, o el magnífic claustre romànic de Sant Miquel de Cuixà que va ser desmuntat pedra a pedra al Conflent per poder-lo transportar en vaixell i muntar-lo de nou als Estats Units, en la seva ubicació actual. Els Cloisters, de fet, són com un túnel en el temps cap a l’antiga Europa amb obres d’una gran qualitat, com aquesta petita escultura de Pere Oller, un dels millors escultors del gòtic català actiu a Poblet, a Girona i a Vic.
Ploraner (detall) de Pere Oller, s. XV
Però les connexions catalanes dels Rockefeller a la ciutat de Nova York no s’acaben aquí. Al famós Rockefeller Center. Al seu vestíbul d’estil Art Déco llavors en construcció, Nelson Rockefeller va encarregar el 1932 la seva decoració pictòrica a l’artista mexicà Diego Rivera, marit de Frida Kahlo. Però l’encàrrec va acabar malament per la tossuda voluntat de Rivera de voler-hi incloure alguns rostres massa polèmics per la societat americana del moment, clarament anticomunista, com els de Marx o Lenin.
Rockefeller va acabar acomiadant a Diego Rivera i va contractar en el seu lloc al pintor barceloní Josep Maria Sert, que ja triomfava internacionalment amb la seva pintura mural de concepció clàssica i monumental, que generava uns efectes decoratius realment espectaculars. Les seves composicions, amb una tècnica semblant a la grisalla, però amb tons daurats que feien evident la importància i el luxe dels encàrrecs, no deixaven indiferent a ningú i provocaven rius d’admiració a banda i banda de l’atlàntic.
La decoració projectada i executada per al pintor barceloní Josep Maria Sert Sert al Rockefeller Center, que encara avui es pot contemplar per pujar al mirador més icònic de la ciutat, el Top of The Rock, va tenir un gran èxit
Sert va treballar al Rockefeller Center entre els anys 1932 i 1941, just després d’haver acabat la decoració d’un altre lloc de prestigi novaiorquès, el luxós hotel Warldorf Astoria. La decoració projectada i executada per Sert al Rockefeller Center, que encara avui poden contemplar els milions de turistes que agafen els ascensors cada dia per pujar al mirador més icònic de la ciutat, el Top of The Rock, va tenir un gran èxit.
El tema principal que havia de representar-hi, per encàrrec dels Rockefeller, era “El progrés americà”. Sert va concebre quatre àrees pictòriques de grans dimensions en les quals s’al·ludia al domini de l’ésser humà sobre el món natural gràcies al seu poder, a la seva voluntat, a la seva imaginació i al seu enginy. Una autèntica oda a l’esperit de superació del poble americà i que tenia, en la mateixa família Rockefeller, un exemple excepcional que generava fascinació a tot el món.
Pintures de Josep Maria Sert al vestíbul del Rockefeller Center, Nova York
Com era habitual en el pintor barceloní, la seva obra incorporava perspectives atrevides, composicions molt complexes d’un gran dinamisme i figures de mida titànica al costat d’altres més petites en composicions al servei d’una poètica de l’èpica.
L’èpica de l’ésser humà que progressa superant totes les dificultats i fa progressar també a la societat amb millores industrials, tècniques, socials i sanitàries. En la pintura hi apareix fins i tot un dels pares fundadors de la pàtria nord-americana: Abraham Lincoln. Hi és representat en una de les escenes, clarament reconeixible per la seva llarga barba i el seu barret de copa, treballant de manera manual i esforçada com un ciutadà més, al costat dels seus compatriotes.
Avui, centenars de milers de persones visiten cada any aquestes dues grans atraccions turístiques de Nova York, amb un protagonisme de l’art català i de la família Rockefeller que no sempre és prou reconegut.
Damià Martínez, director del Museu del Renaixement a Molins de Rei
La sorprenent connexió entre Molins de Rei i Florència: el secret amagat al Palazzo Vecchio
