Font: Arxiu personal
Ariadna Farrés (Barcelona, 1981) treballa al Centre de vol espacial Goddard de la NASA i a l’Institut de Heliofísica Planetària Goddard, a Greenbelt (Maryland, Estats Units) des de fa més de dos anys. Aquesta jove catalana de l’Eixample barcelonina forma part d’un projecte que investiga en el modelatge de pressió de radiació solar per a la missió WFIRST. Va estudiar Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i va obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’octubre de 2009 amb la tesi Contribucions a la dinàmica d’una vela solar en el sistema Terra-Sol, sota la supervisió del professor Angel Jorba. Des dels Estats Units, Farrés atén Exterior.cat.
Treballar a la NASA no és a l’abast de tothom. Com arribes en un dels centres de referència al món en investigació de l’espai?
Després d’exercir el meu postdoctorat a l’Institute de Mécanique Céleste et Calcul des Éphémérides (IMCCE), París, a l’Institut de Mathématique de Bourgogne a la Universitat de Bourgogne a Dijon i Institut de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona tenia l’esperança de posicionar-se en el món universitari català però vaig tenir un cop de sort i un dels meus professors em va proposar fer una estada a la NASA. Els sis mesos inicials als Estats Units s’han convertit en dos anys i mig.
Quan es va confirmar la seva incorporació a la NASA què li va passar pel cap?
Se’m va dibuixar un somriure d’orella a orella perquè no era conscient que era una possibilitat real per a treballar-hi. És curiós perquè mentre estudiava i pel meu interès en l’espai tothom em deia que acabaria treballant a la NASA. Aleshores jo m’hi conformava que algun científic de la NASA es llegís algun article meu i poca cosa més! Em va fer molta il·lusió.
S’imaginava la NASA tal com la viu des de dins?
Les instal·lacions me les imaginava més modernes, però l’edifici està construït als anys seixanta i mantenen la mateixa estructura. M’imaginava un ambient molt més competitiu, però en canvi m’he trobat uns companys de feina molt agradables i disposats a compartir les investigacions. Amb el temps he anat coneixent altres companys, també catalans i espanyols.
Quina és la seva principal línia de recerca?
La meva principal línia de recerca és la dinàmica orbital i el control de les veles solars. Les veles solars són satèl·lits que usen pressió de radiació solar (la llum del Sol) per impulsar-se. He estat estudiant en detall com els paràmetres de la vela (com ara l’àrea, l’orientació o la reflectivitat) afecten la dinàmica natural d’una vela solar en el que es coneix com a problema restringit de tres cossos. Després vam desenvolupar estratègies de control perquè una vela solar es mantingui a prop d’un punt d’equilibri o una òrbita periòdica inestables. La gràcia d’aquestes estratègies és que usen eines de sistemes dinàmics per saber com modificar l’orientació de la vela per assolir el control.
Actualment en quins projectes de la NASA està investigant?
Ara hem anat evolucionant el projecte inicial que vaig començar a WFIRST. Actualment també estic col·laborant en una altra missió anomenada James Webb Telescope, un telescopi que està previst llançar el 2021. Però bàsicament la meva tasca es basa a estudiar com la pressió de radiació solar afecte la trajectòria d’aquests dos telescopis i quin impacte té sobre les estratègies de control.
Els dos projectes convergeixen el mateix punt de l’espai?
Les dues missions visitaran la mateixa regió de l’espai, el que es coneixen com el punt de libració L2. És un punt a l’espai on es cancel·len la gravetat de la Terra i el Sol. Aquest punt i la regió al voltant és inestable i, per tant, si deixes un satèl·lit sense actuar-hi aquest s’escaparia de forma natural de la zona d’interès. Això implica que entre 21 i 28 dies hàgim de fer maniobres de control. La meva investigació se centra en diferents maneres d’executar aquestes maniobres de control i com podem optimitzar-les. També veure com afecten les incerteses en la pressió de radiació solar i els errors de determinació a les maniobres de control.
Els Estats Units i la NASA són el paradís per aquells que investiguen l’espai?
Els Estats Units han treballat molt bé en el terreny del màrqueting per situar la NASA com l’organització de referència al món de la investigació espacial. I és cert que visc en un país on inverteix molts diners en la investigació respecte la resta del món i potser, en aquest sentit, sí que és el paradís per als investigadors. A Europa, hi ha l’European Space Agency (ESA), un centre que potser no és tan conegut però jo conec professionals que hi treballen i estan impulsant projectes molt llaminers.
Quines diferències ha trobat en la vida americana respecte a la que havia tingut a Europa?
Hi ha aspectes culturals molt rellevants. Les distàncies són enormes i trobo faltar caminar a tot arreu! Als Estats Units el sistema de transport públic és un desastre i aquí sembla que si no tens cotxe perds bona part de la teva llibertat.
Els companys del seu departament coneixen Catalunya?
Sí, perquè hi insisteixo! Arran dels fets de l’1-O s’han interessat moltíssim en la realitat política i social de Catalunya. Potser abans no la coneixien tant com ara, perquè en els darrers anys, hi ha hagut interès arreu del món, però ara se’n fan una idea de la situació que es viu a Catalunya.
Es planteja tornar a Barcelona?
És una opció que sempre hi és, però hauria de renunciar a dedicar-me a la indústria aeroespacial. En tot cas, hauria de decantar-me com a docent a la universitat. El millor escenari seria exercir de docent i seguir col·laborant amb la NASA des de la distància. Però no és senzill aconseguir-ho.
Fa uns dies va participar com a guia sobre la Missió Apol·lo per a la comunitat catalana que va impulsar la delegació del Govern català als Estats Units.
Com que aquest any s’ha celebrat el cinquantè aniversari de la Missió Apol·lo, el canal 24 horas em va fer una entrevista i arran d’això la delegació em va proposar fer una xerrada sobre la Missió Apol·lo. Una seixantena de persones de la comunitat catalana als Estats Units van assistir-hi i vaig explicar-los de manera més entenedora diferents aspectes tècnics de la missió. . Una bona experiència d’explicar-los missions des de la NASA en català.
