Isabel Galí, el cap de setmana passat a Barcelona [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Isabel Galí i Izard (Barcelona, 1973) és la delegada del 3Cat a França des de fa dos anys. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Relacions Internacionals, Cooperació i Dret Comunitari per la Universitat de Barcelona, és periodista dels serveis informatius del 3Cat des del 1998. A la Corpo ha exercit com a redactora d’informació internacional i sotsdirectora del programa Món. Ha estat corresponsal al Pròxim Orient (2004-2006), a l’Amèrica Llatina (2008- 2012) i a França (2023-2025). També va ser professora associada de Periodisme a les universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull i vocal de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. A Exterior.cat, Galí posa en valor la funció dels corresponsals en la informació internacional dels mitjans de comunicació.
Aviat farà dos anys que lideres la corresponsalia del 3Cat a França. Què t’atrau de França?
Vinc d’una família molt francòfila. Fins i tot, vaig voler estudiar a la Sorbonne, però no vaig accedir-hi. Sent estudiant de Periodisme, vaig tenir molt d’interès per la política francesa als anys vuitanta. Des del punt de vista literari, filosòfic i artístic, França és un país de referència per a molts catalans i jo no en soc una excepció. I París -com Nova York- és una ciutat molt estimulant.
El teu germà Josep va ser delegat del govern de la Generalitat a França i tu, ara, corresponsal del 3Cat a França. Ara entenc que sou una família molt francòfila.
[Somriu] A casa vam estudiar en una escola que ens van ensenyar el francès. Els meus pares tenien amics a Suïssa i a Bèlgica, venien a casa i això ens ha marcat des de petits. Quant al meu germà Josep, tenia molt clar que mentre fos delegat del Govern no podia aspirar a ser delegada del 3Cat a París per higiene democràtica. No tindria cap sentit ser-hi tots dos en el mateix moment.
Per què t’especialitzes en la informació internacional, què t’atrau?
Tinc una curiositat innata, una preocupació gairebé filosòfica de conèixer la veritat. I la manera de fer-ho és apropar-me a la gent. És impossible interpretar bé el món només llegint diaris des de Barcelona. Encara ho és més l’Amèrica Llatina o el Pròxim Orient.
Com a periodista tenies clar que tard o d’hora havies d’assumir la corresponsalia de París?
Sí, a la tele tothom ho sabia. Ja ho havia intentat anteriorment, però vaig haver de renunciar-hi per motius familiars. I aquesta vegada, després d’un procés llarg en el concurs, vaig poder aconseguir la corresponsalia. Més enllà de ser molt francòfona, França afronta avui grans reptes com a societat, que com a periodista, són molt interessants.
Quins són aquests reptes?
Van lligats amb la seva pròpia identitat, la convivència i els conflictes socials des d’una mirada d’un govern molt centralista i autoritari, i un Macron que està tirant cada cop més cap a la dreta. Les grans obsessions dels francesos avui són la immigració, el narcotràfic i l’islamisme.
I políticament?
Des de la meva arribada com a delegada a França, m’ha sorprès molt com està calant el discurs de l’extrema dreta. L’esquerra està trencada i la dreta cada cop mirada més a l’extrema dreta. Aquesta transformació de França no sempre ho puc reflectir en les meves cròniques. Arribarà un dia que guanyarà l’extrema dreta, ens sorprendrà i no haurem explicat.
“A França m’ha sorprès molt com està calant el discurs de l’extrema dreta”
Foto: Joanna Chichelnitzky
França és el país que més catalans viuen a l’exterior. Quines peculiaritats té França que siguin d’interès per als teleespectadors del 3Cat?
Moltíssimes. En l’àmbit cultural, França acull molts artistes catalans on poden fer carrera i viure-hi. En l’àmbit literari i intel·lectual, és un país que genera coneixement, discurs i debat, i n’és un referent. A Catalunya sempre hi ha hagut la temptació de voler-se emmirallar amb França, però són realitats diferents. França té un centralisme molt exacerbat que no suportaríem.
Europa està debatent la possibilitat que el català passi a ser una llengua oficial al Parlament Europeu. Aquesta qüestió està generant interès entre la societat francesa?
No, cap. Sobretot des de la mirada de París. Possiblement, a la Catalunya del Nord, la mirada és completament diferent. Però aquí no se n’ha parlat gens. Per als francesos, Catalunya és un lloc on s’està molt bé de vacances. Per exemple, no hi ha gens d’interès a connectar millor en tren Barcelona i París que és una proposta molt llunyana.
Quant als mitjans de comunicació francesos, quina mirada hi poses?
El debat és un recurs que és present en tots els mitjans, es debat per tot. Hi ha tertúlies, però a diferència de Catalunya que hi ha tertulians, a França, els mitjans aposten pels experts. Ho fan els mitjans públics i privats. I demostra que es fa un periodisme més pedagògic i de servei públic que a Catalunya. Quant al discurs polític, sovint es dimensiona, se’n fa massa bola. Les ràdios són molt curoses i prestigiades amb molta audiència. I un aspecte rellevant és com es van legitimant els mitjans en paper de dreta i d’extrema dreta, tenen més pes i estan imposant el seu discurs en detriment dels mitjans públics.
“A França es fa un periodisme més pedagògic i de servei públic que a Catalunya”
No és la primera vegada que ets corresponsal. Anteriorment, ho vas fer al Pròxim Orient i a l’Amèrica Llatina. Quines diferències trobes en les tres corresponsalies?
Hi ha diferències, sí. La principal és que en les corresponsalies del Pròxim Orient i l’Amèrica Llatina només treballava per la tele (TV3). A França ho faig per la tele, la ràdio i el digital. I això té un inconvenient: els dies que hi ha una informació rellevant no puc fer la feina tan bé com voldria. Així i tot, i en això la Corpo sempre ho ha deixat clar i espero que ho mantingui, els corresponsals no estem per a la immediatesa. La nostra feina és anar una mica més enllà, més a fons i interpretar els fets des d’una mirada catalana. Confio que el model de corresponsalies de la Corpo continuï sent aquest.
3Cat sempre s’ha caracteritzat per comptar amb una cobertura informativa de primer nivell. Per què són importants les delegacions del 3Cat al món?
La informació internacional al 3Cat és rellevant perquè ens permeten no quedar-nos només en la petita problemàtica catalana: tenir més o menys autogovern. Des que jo estudiava a la facultat, el president Pujol ja reclamava més autonomia! I no vull dir que no sigui rellevant, que ho és. Però mentre no es resolgui, el món continua evolucionant. És important que Catalunya vegi com és el món i quina és la seva diversitat. Així és com farem Catalunya més rica en l’àmbit informatiu i de coneixement.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La teva etapa com a corresponsal a l’Amèrica Llatina es va acabar per una decisió de la Corpo de tancar la delegació a Bogotà. Com ho vas viure?
Gens bé, va ser tota una sorpresa. Sobretot perquè feia poc temps ens havien assegurat que no es tancaria la delegació. Aleshores es van tancar les delegacions del Marroc i l’Amèrica Llatina, i el missatge a l’audiència va ser que no interessava el Tercer Món. Em va semblar lleig.
Tenint en compte l’escenari actual de fake news, avui és més necessari que mai reivindicar la figura de corresponsal tot i que el sector del periodisme majoritàriament estigui precaritzat?
Per a un freelance has de treballar en tres o quatre mitjans per guanyar-te bé la vida. La figura del corresponsal és essencial per donar diferents visions de què està passant.
“Les grans obsessions dels francesos avui són la immigració, el narcotràfic i l’islamisme”
La Corpo està duent a terme una transformació dels serveis informatius cap a un model conjunt per televisió, ràdio i digital sota la marca 3CatInfo. Tenint en compte el teu bagatge en els serveis informatius, quina mirada hi poses en aquest projecte?
El projecte de la Corpo és positiu perquè ens hem d’actualitzar. Ara bé, per fer una bona informació s’ha de prioritzar la qualitat. Avui quan he de fer una peça per la ràdio, la tele i el digital al mateix temps no estic fent la feina de la millor manera possible. Elaborar la informació comporta temps i complexitat, i no sempre el tenim. Em consta que la Corpo s’està replantejant el model. I una altra reflexió: en tot aquest projecte de transformació dels informatius la Corpo està contractant molts professionals, però pocs periodistes. En lloc de fer tots de tot, l’especialització és útil i necessària perquè millora la qualitat del producte final.
El lideratge de TV3 s’explica, sobretot, pel segell dels informatius?
Els informatius és un segell que l’hem de continuar reivindicant. La redacció d’internacional és emblemàtica, potent, té una tradició i la voluntat de passar relleu. Jo vaig rebre el coneixement de les generacions més grans i m’agradaria fer el mateix amb qui ve al darrere. Una bona redacció només s’estén si hi ha debats i diferències. Això enriqueix el periodisme i no copiant teletips.
Fa uns dies es van donar a conèixer les noves cares dels Telenotícies: Anna Garnatxe, Júlia López i Joan Raventós. T’ha sorprès?
Soc a París i no visc la realitat de la redacció a Sant Joan Despí. El que més m’ha sorprès va ser que en el comunicat de la Corpo no es digui res de Cristina Riba qui, juntament amb en Ramon Pellicer, només tinc bones paraules. El que em genera més expectativa és el model híbrid del cap de setmana.
“La informació internacional al 3Cat és rellevant perquè ens permeten no quedar-nos només en la petita problemàtica catalana: tenir més o menys autogovern”
Fins quan a París?
[Somriu] La meva estada a París és de dos anys -que s’esgota aquest estiu- amb opció de renovar dos anys més (1+1). Entenc que es dona per fet que si ningú expressa la voluntat de marxar la renovació és automàtica. París és una corresponsalia molt estimulant i una plaça molt llaminera. M’agradaria quedar-m’hi fins a les presidencials previstes per al 2027.
Aquesta serà la teva última corresponsalia?
És una pregunta molt difícil. No és una decisió que recaigui exclusivament a mi perquè jo arrossego una família. La primera corresponsalia la vaig fer sola; la segona, amb parella i aquesta tercera, amb parella i un fill. Veurem si hi haurà una quarta corresponsalia. Per als qui ens apassiona la informació internacional no hi ha res millor que una corresponsalia.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Pol Morillas: “Amb Josep Borrell com a president el CIDOB vol jugar a la lliga dels grans ‘think tanks’ del món”
