Font: Centre Català de Kansai
Fa 20 anys, Montse Marí va decidir exposar una col·lecció privada de litografies d’Alexandre Cardunets al Japó que ella mateixa havia traslladat des de Barcelona. Marí, juntament amb un grup de catalans, volia mostrar uns dibuixos elaborats per Cardunets perquè “des de finals dels anys 80, ja fèiem activitats relacionades amb Catalunya, generalment de caire artístic i literari”, explica a Exterior.cat.
La mostra de Cardunets, pel seu valor, havia de tenir la garantia de la Generalitat tenint en compte que, segons Marí, “era massa important per portar-ho a terme sense cap mena de suport”. Aquesta badalonina, resident a la regió de Kansai des de fa més de tres dècades, va posar-se en contacte amb el departament d’Exteriors per sol·licitar ajuda. “No només ens van donar suport sinó que ens van animar a fer-ho sota el paraigua d’un reconeixement oficial”. Així, el 1998, Kansai acollia formalment el primer casal català oficial al Japó: “En aquell temps encara no hi havia cap comunitat catalana al Japó i vam respondre amb il·lusió al repte que representava obrir i fer camí en el nostre país d’acollida”, recorda la presidenta.
La regió de Kansai o de Kinki es troba al mig de l’illa principal del Japó, Honshu. Aquesta regió, de gairebé 23 milions d’habitants, comprèn les prefectures de Nara, Wakayama, Mie, Kyoto, Osaka, Hyōgo la de Shiga. El Centre Català de Kansai està format per persones vingudes de Catalunya i d’altres que “han sentit a parlar de Catalunya arran de les seves inquietuds relacionades amb la música, l’esport o la cultura”, apunta Marí que afegeix que “per Internet, ens contacten molts catalans que venen de pas per la regió”.
DRACPRINCESS O L’ADAPTACIÓ DE LA LLEGENDA
Sant Jordi és una festivitat universal i integrada en totes les comunitats catalanes d’arreu del món. A la regió de Kansai, també. El 23 d’abril, el Casal Català de Kansai organitza un seguit d’actes amb l’objectiu “d’informar i d’entretenir” a la comunitat, com ara, tallers d’origami o d’ikebana orientats en la temàtica de la diada. Al Casal Català narren DracPrincess, la llegenda de Sant Jordi “adaptada a la nostra realitat social”, diu Marí. “La història d’un heroi que salva una princesa de les urpes del drac ja no és aplicable en la vida diària de la nostra societat”, reconeix.
En aquest sentit, la presidenta afegeix que “Sant Jordi apareix com la inspiració i la força interior de l’ésser humà que representa la música de la compositora MuCreator Chiyo i que va dedicar-nos per a l’ocasió”. La versió del DracPrincess narra la història d’un drac -Noriyuki Yasuda, un ballarí i percussionista japonès- que segons Marí, “representa el potencial desconegut que dorm en el nostre interior” i una princesa -Heidi Durning, una ballarina de dansa tradicional japonesa i fusió-. En el desenllaç final de la llegenda del DracPrincess, “la solució que troba la princesa és integrar el drac per incorporar el potencial, tot allò que a ella li mancava mentre que el drac, amb la fusió adquireix sofisticació i força mesurada” i deixa clar que “no cal matar a ningú ni esperar ajuda de l’exterior. Aquesta adaptació és un reconeixement a les forces i perills que existeixen en el dia a dia però, també, una versió creativa de la pròpia llegenda”.
El Centrel Català de Kansai promou un concurs de traducció de llibres il·lustrats –aquest any arriba a la 14a edició- per donar a conèixer els autors més rellevants de la literatura infantil i juvenil de Catalunya. A més, té lloc una jornada de portes obertes. Durant aquests anys, una munió de representants de la societat civil catalana han visitat el Casal Català de Kansai. Des de Ventura Pons i Lluís Anton Baulenas fins a Miquel Masgrau.
La vinculació amb la comunitat japonesa i internacional és molt estreta. L’1 de febrer passat, una delegació del Centre Català de Kansai va participar en l’acte de commemoració del 150è aniversari del cos diplomàtic a la regió de Kansai presidit per la princesa Takamado. Fins fa ben poc, el Centre allotjava propostes culturals de centres de prestigi europeu com el Goethe Institut, l’Alliance Française o el Flanders Exchange Center i, a més, va participar en el Festival de Cinema Europeu d’Osaka, fins que va desaparèixer per motius econòmics. Kansai té un casal català amb molt recorregut. Una comunitat de catalans que viu molt lluny de la Mediterrània, però que es mostra plenament activa.
