Laura Bertran és la delegada de 3Cat a la Catalunya del Nord [Foto: Maria Cerezuela]
Laura Bertran (Perpinyà, 1981) és la delegada de 3Cat a la Catalunya del Nord des de fa un any, coincidint amb la reobertura de la delegació a Perpinyà. Formada a la Facultat de català de Perpinyà, va estudiar dos anys a la Universitat Autònoma de Barcelona a través d’un Erasmus. Durant 20 anys va ser la veu de Ràdio Arrels. A banda, va col·laborar amb El Punt, iCat FM, la revista Descobrir o l’Agència Catalana de Notícies. A Comunicació 21, Bertran explica com s’està adaptant al seu nou rol informatiu des de Perpinyà.
Fa un any que vas estrenar-te com a delegada de 3Cat a la Catalunya del Nord. Què et va empènyer a presentar la teva candidatura a la Corpo?
Em va empènyer la curiositat i, sincerament, ho vaig fer sense massa convicció [somriu]. Jo era molt feliç a Ràdio Arrels, però tenia dues opcions sobre la taula: la comoditat (Ràdio Arrels) o l’aventura (3Cat). Em va arribar en un moment vital on era conscient que era un tren que no tornaria a passar mai més.
Com t’arriba l’oportunitat?
Després que la Corporació no trobés cap candidat entre els seus treballadors en clau interna, va tirar una llança a diferents professionals que ens dediquem a la comunicació a la Catalunya del Nord. I una de les candidates vaig ser jo.
Un dels candidats a la delegació de 3Cat va ser Julio Leone, el Julien d’Eufòria.
Sí, aleshores Julien presentava un espai en català a France Bleu Roussillon, una emissora de Perpinyà. Ara bé, Julien va renunciar-hi perquè li va coincidir amb la possibilitat de ser un dels artistes escollits d’Eufòria. Ell va prioritzar el seu vessant artístic al comunicatiu. Llàstima que la seva exitosa participació a Eufòria només va tenir seguiment a France Bleu Roussillon i a Ràdio Arrels.
Per què la Corpo acaba decidint-se per tu?
Segurament perquè el meu perfil encaixava en el que estaven buscant: una professional que coneix el territori de pam a pam, que refermi el seu compromís amb la llengua i, sobretot, per mostrar i enfortir la diversitat dialectal del català. A més, amb la clara voluntat d’informar de l’actualitat de primera mà i fer-ho amb algú arrelat a la Catalunya del Nord.
“L’excorresponsal de TV3 a Perpinyà, Pere Codonyan, es va convertir en el nord-català més popular del país”
Durant 20 anys has estat la veu de Ràdio Arrels. Com va encaixar la teva marxa el director de l’emissora, Albert Noguer?
Amb l’Albert hem treballat durant molts anys braç a braç, professionalment em coneix millor que ningú. I com que sap el meu compromís amb Ràdio Arrels, em va aconsellar que pensés en mi i no en la ràdio. Aquella conversa em va servir per treure’m un pes de sobre.
Sense l’experiència i l’expertesa que t’ha donat Ràdio Arrels, seria impossible ser avui la delegada de 3Cat a la Catalunya del Nord?
Hauria pogut ser delegada de 3Cat, però no de la mateixa manera. 20 anys com a periodista a Ràdio Arrels m’han permès conèixer la realitat i els actors del territori. I aquesta agenda de contactes que vaig cultivar a Ràdio Arrels ara va amb mi com a delegada del 3Cat. Jo he nascut aquí i em conec el territori de punta a punta. Considero que és bàsic que un periodista conegui el territori en el qual ha de treballar.
Després de tants anys a la ràdio, com està sent l’adaptació a televisió?
Ser davant de la càmera m’incomoda [riu]. M’estic acostumant a familiaritzar-me amb la imatge. També em va costar enels inicis a la ràdio, em costava escoltar-me a mi mateixa. Ara em passa, també, amb la pantalla.
Tot i viure a Perpinyà, has crescut al costat dels mitjans públics catalans?
Sí, tot i les dificultats tècniques que hi ha hagut sempre. Jo soc de la generació de Bola de Drac. Hi havia companys de classe que, aleshores, només miraven TV3 per veure Bola de Drac, ja que la televisió francesa va emetre-ho més endavant.
Foto: Maria Cerezuela
Soc d’una generació de telespectadors de TV3 que hem crescut amb “Pere Codonyan, TV3, Perpinyà”. Què se n’ha fet de l’excorresponsal?
Quan TV3 va tancar la delegació a Perpinyà, el 2013, Pere Codonyan va canviar completament de vida. Des d’aleshores ja no es dedica al periodisme.
Per a l’imaginari col·lectiu català, Codonyan va ser un referent?
Sí, ell va ser un gran referent per al país, especialment del sud. Quan va exercir de corresponsal de TV3 a Perpinyà es va convertir en el nord-català més popular. Prova d’això és que, quan estudiava Periodisme a Bellaterra, les companyes de classe sempre em deien que tenia el mateix accent que Codonyan [riu].
La teva contractació com a delegada va lligada a la reobertura de la delegació a Perpinyà, onze anys després. Quin és el repte?
El repte és doble: d’una banda, col·locar Catalunya del Nord en el mapa informatiu del país i, d’una altra, que els nord-catalans es vegin reflectits amb la informació del 3Cat. La prioritat és que la Catalunya del Nord s’identifiqui amb el 3Cat.
L’aposta per la plataforma 3Cat hi pot sumar.
Per descomptat. A la Catalunya del Nord, des de fa molts anys, TV3 no apareix en els canals convencionals de la TDT. Per això, la plataforma 3Cat contribueix a trencar barreres.
“Mentre hi hagi la voluntat expressa al darrere de persistir, els mitjans catalans del Nord persistiran”
Quina importància té per a la Catalunya del Nord l’obertura de 3Cat?
Té molta importància, especialment perquè aquells qui es defineixen com a catalans tenen l’oportunitat d’informar-se en un canal que parla la seva llengua i, ara, ho fa de notícies del seu territori. Per això, la reconnexió dels mitjans públics del país amb el nord és essencial.
Tems que hi hagi la temptació de tancar, un cop més, la delegació de 3Cat a Perpinyà?
És un dels condicionants que vaig parlar amb els representants de la Corpo a l’hora d’acceptar ser-ne la delegada. Jo no hagués deixat una feina per quedar-me al carrer al cap d’uns anys. Em van assegurar que la reobertura de la delegació és un projecte amb futur i que el ventall polític que el sustenta és ampli. Prova d’això és que hi ha hagut un canvi de govern a la Generalitat i no han tancat la delegació.
La reivindicació de la llengua catalana sempre genera informacions a la Catalunya del Nord. No tens la sensació que és com el dia de la marmota?
Hi ha molts temes que són com el dia de la marmota, no només la llengua! [riu] No em cansa defensar la llengua, ni de bon tros. Tot el contrari, no em cansaré de defensar el meu raconet de país i la varietat dialectal de la Catalunya del Nord en els mitjans públics. Ho porto fent durant tota la meva vida.
“Sempre defensaré la varietat dialectal de la Catalunya del Nord en els mitjans públics”
Quines són les temàtiques per excel·lència?
Anem més enllà del fet noticiable i no només per posar en valor que ho fan en català. El ventall d’informacions és molt ampli i el que s’imposa sempre és el criteri periodístic i l’interès dels ciutadans. Hem de trobar l’encaix. Fins i tot, he informat sobre qüestions de política francesa per copsar l’afectació que tenen per als nord-catalans.
Com a nord-catalana, què en penses de la polèmica que s’ha generat arran de la compareixença del director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, rebutjant parlar de ‘Catalunya Nord’ per “respecte” a l’Estat francès, perquè només reconeix la denominació ‘Pirineus Orientals’?
És la seva posició, ell sabrà per què ho diu. Ha generat una polèmica que al territori i al carrer no existeix. De fet, a Perpinyà l’únic que sempre evita usar ‘Catalunya Nord’ en les seves intervencions és el batlle de l’extrema dreta, Louis Aliot. Considera que Perpinyà mai ha estat un territori de Catalunya. Per això, en les seves intervencions i també de l’Ajuntament, no es fa referència a Catalunya i s’usa com a alternativa ‘Rosselló’, ‘Corona d’Aragó’ o ‘Reialme de Mallorca’. És una llàstima que ara els socialistes facin el mateix que l’extrema dreta.
I què hi diu el llibre d’estil de 3Cat?
A 3Cat no deixarem de parlar de Catalunya del Nord fins que no canviï el llibre d’estil. El debat no és aquest, sinó què hem de dir: Catalunya del Nord o Catalunya Nord. Segons els lingüistes del 3Cat, s’accepta Catalunya Nord, però el més correcte és Catalunya del Nord.
Foto: Maria Cerezuela
Trepitjant el territori, quina és la situació actual de l’ús de la llengua a la Catalunya del Nord?
Hi ha molta gent de la Catalunya Nord que sap parlar català, però de portes en fora ho nega. És una qüestió psicològica, i té a veure sobretot amb la diversitat dialectal. En aquest sentit, també passa amb el francès, ja que a Perpinyà no es parla l’accent parisenc. I això també ho apliquen al model lingüístic català.
Com s’han adaptat els joves a l’entorn de la comunicació i el català?
Actualment, aquells qui volen oferir continguts en català ja no necessiten els mitjans tradicionals per fer-ho, disposen d’altres eines per construir la seva pròpia comunitat.
L’efecte de La Bressola i d’Arrels fa que les noves generacions usin molt més el català a la Catalunya del Nord?
Quant a números et diria que sí, però aquest missatge ja es deia quan jo era més petita. A l’ensenyament del català de La Bressola i d’Arrels cada any s’hi inscriuen més alumnes, però el problema arriba quan aquests nois i noies acaben l’escolarització a l’adolescència. És a partir d’aquí que la majoria s’acaben identificant amb el francès.
El futur dels mitjans de comunicació en català a Perpinyà està assegurat?
Mentre hi hagi la voluntat expressa al darrere de persistir, persistiran. Quan encara no hi havia internet, tothom volia fer ràdio i així és com van sorgir els col·laboradors a Ràdio Arrels. Quan no hi hagi aquesta voluntat, no hi haurà res que ho sostingui, ni tan sols l’aspecte econòmic.
“Em van assegurar que la reobertura de la delegació és un projecte amb futur”
Els mitjans francesos que conviuen al sud de França miren més a Barcelona o a París?
París atrau més als mitjans. Le Monde és més referent que La Vanguardia, per exemple. Però Barcelona és molt present.
Has acabat fent carrera periodística a la Catalunya del Nord tot i que vas estudiar a Bellaterra. Mai has tingut la temptació d’exercir el periodisme més enllà de Perpinyà?
Quan vaig estudiar periodisme a l’Autònoma tenia clar que volia treballar a Barcelona! [riu]. Però, un estiu vaig començar a Ràdio Arrels i és quan vaig començar a descobrir, de veritat, el país des del nord. Gràcies a la feina he tingut l’oportunitat d’anar-lo coneixent en tots els àmbits i m’he enamorat del meu raconet de país. Després de tants anys, ara ja no em plantejo marxar.
Fa poc més de dos anys, la Casa de la Generalitat a Perpinyà va atorgar-te el Premi Carles de Llar que reconeix el teu recorregut professional i militant al servei de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Què va suposar aquest guardó?
[Somriu] Tota una sorpresa! Quan et premien pel teu recorregut professional vol dir que t’estàs fent gran. És bonic que et reconeguin la feina, però prefereixo mantenir-me en un segon pla.
Vas participar, fa poques setmanes, en la trobada de mitjans catalans i occitans que va organitzar l’AMIC a Narbona. És positiva la sinergia entre mitjans?
La trobada va ser molt interessant entre les ponències i el networking que es va generar entre els assistents. Es va posar de manifest que les sinergies són rellevants, i espero que per als mitjans occitans resulti una oportunitat per agafar volada.
José Pintor: “Casa Àsia ha contribuït a situar Barcelona com el punt de trobada de molts països asiàtics”
