Marsella, una nova ciutat que abraça els castells

La colla de Castelleres de Marsella ha arribat a la segona ciutat més poblada de França per quedar-s’hi. A través de Xavier Llort, un tarragoní que va marxar de Catalunya l’any 2007, s’està cuinant un grup que es reuneix cada dijous i que vol posar la faixa a una nova ciutat. A Exterior.cat, Llort explica de quina manera s’ha consolidat el grup i com vol fer-lo avançar, sobretot, de cara al bon temps i la temporada natural per fer castells.

Llort, format en activitats físiques i esportives i equitació, va tastar els castells a la colla jove dels Xiquets de Tarragona, dels sis als quinze anys, i un cop va arribar a França, va lluitar per aixecar-los també a Aix-en-Provence, on es va instal·lar. Però no va ser una idea del tot atractiva. Malgrat tot, de la mà de la professora de català del Cercle Català de Marsella, qui el va posar en contacte amb Maria Perramon i Pierre Molin, la seva parella, van tirar-la endavant. Així, des del mes d’agost han assajat dijous rere dijous.

El color de la camisa és el blau cel, com l’escut de la ciutat, i el seu sobrenom és ‘els gabians’, la manera d’anomenar la gavina, un ocell comú en una ciutat amb mar, en provençal

“Quan has fet castells ho portes sempre dins, em va marcar fort, perquè no es pot explicar”, diu Llort. Alhora, recorda els intents des de fa unes dues dècades: “des que soc a Marsella sempre he volgut muntar una colla castellera, però no funcionava, i he acabat fent-ho a Marsella, tot i que tingui una hora d’anada i de tornada en cotxe, però en tenia moltes ganes”.

La vinculació amb el Cercle Català de Marsella ha estat vital, perquè han trobat l’encaix perfecte. Xavier Llort exposa que “no sabia a quina porta trucar, però aquest estiu vaig conèixer la professora de català i ella va ser el nexe d’unió”. A més, defensa que “la nostra intenció és sortir a assajar a la plaça, perquè estem en un barri dinàmic”. D’aquesta manera, es veuen a l’Ostau dau País Marselhés –l’hostal del país marsellès– i fan pinya al cor de la ciutat.

I malgrat que els castells són l’expressió més clara de la cultura catalana, la colla de les Castelleres de Marsella ret homenatge a la ciutat francesa que l’ha vist créixer. Per això, duu el color blau cel en la seva camisa, com l’escut de la ciutat, i el seu sobrenom és “els gabians”, la manera d’anomenar la gavina, un ocell comú en una ciutat amb mar, en provençal. Però la condició innegociable és, per a Llort, el respecte cap a la cultura catalana.

“Es tracta de preservar la cultura catalana, perquè ens identifica com a poble”, subratlla Xavier Llort, un dels impulsors dels castells a Marsella

“Espero que es respectin les paraules catalanes que s’utilitzen quan es fan castells i si es formen colles sense cap català, confio que facin servir les expressions originals, perquè es tracta de preservar la cultura catalana, perquè ens identifica com a poble”, reclama. Sentir paraules com enxaneta, pinya, dosos o 3 de 9, afirma el seu impulsor, ha de ser clau per estendre la cultura catalana arreu.

Després de fer el més difícil, consolidar un grup d’assajos i arribar als francesos, la colla de Castelleres de Marsella continuarà trobant-se cada dijous per començar a aixecar castells. En l’horitzó, la primavera, un bon moment per provar algun petit castell i situar Marsella, també, en el mapa casteller del món.

16.203 quilòmetres: de Montreal a Sydney aixecant castells