Matanzas, un pulmó català al cor de Cuba

Matanzas viu a l’ombra entre La Habana i Varadero, però se la coneix com ‘La Venècia Cubana’ pels seus ponts o l’Atenes de Cuba, perquè és terra de poetes. La mirada a vista d’ocell de Matanzas té un espai privilegiat: l’ermita de Montserrate, un temple construït a finals del segle XIX pels catalans nouvinguts a Cuba i el lloc per excel·lència de pelegrinatge de la comunitat catalana.

Un dels catalans que va arrelar a Matanzas va ser Antonio Rebull Casals, el besavi de Loreley Rebull (Matanzas, 1947) l’actual presidenta del Casal Català de Matanzas Gener i Guiteras, de Cuba. Des del primer dia del casal -fundat l’any 1997-, Rebull ha estat la responsable de cultura de l’entitat. I des de fa cinc mesos és qui lidera el casal i ho combina amb la seva passió per les lletres com a escriptora.

“Sempre he tingut un lligam amb el meu passat familiar, i tot passa per la connexió amb Catalunya”, explica Loreley Rebull a Exterior.cat. Amb l’avi i el pare, quan Loreley era petita formava part de les peregrinacions que feia la comunitat catalana de Matanzas a l’ermita de Montserrate. “És un lloc emblemàtic per a la nostra comunitat”, subratlla.

El 2023 serà un any especial ja que complirà 25 anys

El Casal Català de Matanzas rep el nom en record de les famílies Gener i Guiteras, d’origen català, de Calella i Canet de Mar. Van ser famílies molt actives socialment i cultural a Matanzas a principis del segle XIX.

Després de quatre generacions de la família Rebull a Cuba la flama catalana continua ben viva, tot i que amb el pas dels anys s’ha perdut la llengua. “Recordo el meu avi que parlava en català quan s’emprenyava!”, explica.

El Casal Català de Matanzas Gener i Guiteras va ser fundat el 1997 i compta amb 120 socis. El 2023 serà un any especial ja que complirà 25 anys. “Ja estem preparant el 25è aniversari. Esperem comptar amb una representació de la cultura catalana a Matanzas”, avança.

Fa uns dies, el Govern va aprovar reconèixer oficialment aquest casal com a comunitat catalana a l’exterior. Així es formalitza una quarta comunitat catalana a Cuba. “Aquest reconeixement de la Generalitat ens ha de permetre donar una embranzida a l’hora d’organitzar més activitats”, diu Rebull.

De les activitats habituals que celebra el casal destaquen la revetlla de Sant Joan, la Diada de Sant Jordi, la festa de la Colla (un aplec en honor a la verge de Montserrat sorgit el 1875 i recuperat el 1979), la Diada de Catalunya o l’organització de concerts d’havaneres.

Més enllà de celebrar les festivitats catalanes, el casal té una mirada cap a col·lectius desafavorits. Així, ha impulsat projectes adreçats a nens discapacitats a l’escola Mártirs del Goicuria i Tocororo. “Els nostres avantpassats van posar en marxa moltíssims projectes adreçats a la comunitat. Ells van deixar-nos aquest llegat que nosaltres volem donar continuïtat. Hem d’ajudar-nos entre tots, no només celebrar festes”, rebla la presidenta.