La presència del català a Grenoble és, en gran mesura, a la persistència de Montserrat Aymamí (Sabadell, 1944), on hi resideix des de fa més de 35 anys. Aymamí va marxar de Catalunya fa més de cinquanta anys quan es va traslladar a França, per primer cop, amb el seu marit. Després de viure en tres ciutats franceses i un cop instal·lats definitivament a Grenoble va fundar el Casal Català -dita Maison de Catalogne- l’11 de setembre de 1996, de la qual encara n’és presidenta.
Mare d’origen argentí d’exiliats catalans al segle XX i de pare republicà, Aymamí va estudiar en una escola de monges a Sabadell. “Quan era petita una monja em feia resar pel meu pare i no entenia res”, explica a Exterior.cat. Quan vaig tenir 18 anys em vaig assabentar que el meu pare havia estat empresonat al camp de concentració d’Argelès i, posteriorment, a la presó Model de Barcelona. Un any abans de constituir el Casal Català de Grenoble, el pare d’Aymamí va morir després d’haver resistit al feixisme.
A més de presidenta del Casal Català de Grenoble, va ser membre de la Society for Intercultural Education, Training and Research (SIETAR), presidenta l’Associació Communication Interculturelle i presidenta de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). El 2008 va rebre el Premi Batista i Roca, un guardó que reconeix la tasca que duen a terme els catalans que viuen a l’estranger per mantenir la presència catalana en el món i el Govern l’acaba de designar membre del Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.
Professionalment, Aymamí -actualment jubilada- es va dedicar a la docència sent professora de lingüística i comunicació a la Universitat de Grenoble i de sociologia de la publicitat i de gestió intercultural a Grenoble Ecole de Management.
POSANT L’ACCENT EN LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Fruit del testimoni del seu pare, Montserrat Aymamí ha tingut un gran interès en donar a conèixer la memòria històrica. Des del Casal Català de Grenoble ha participat activament en un projecte franco-germano-català sobre l’exili i la Retirada entre els joves dels tres països. “És bo explicar als joves el passat per caminar cap al futur”, assenyala Aymamí.
En aquest sentit, porta un llarg recorregut posant l’accent en el coneixement històric de Catalunya a la regió de Rhone-Alps. Durant aquests anys, a Grenoble s’han fet conferències i exposicions sobre els nens robats del franquisme, els trobadors o la Retirada. Fins i tot, el jutge Balsar Garzón hi va fer una xerrada parlant de justícia universal.
El Casal Català de Grenoble manté la seva funció de difondre la cultura catalana i enfortir els lligams amb la regió de Rhone-Alps. Tot i això, “Grenoble és massa a prop de Catalunya”, assegura Aymamí. Aquesta circumstància fa que, segons la presidenta, “els catalans no s’aturin al Casal Català”. Tot i que Grenoble és una ciutat que hi conviuen molts catalans per feina, l’arrelament és pràcticament nul. “Treballen en períodes curts de temps i això fa que el seu pas sigui efímer. Fins i tot, ni tenen necessitat d’aprendre el francès perquè amb l’anglès n’és suficient”.
Malgrat tot, l’activitat del Casal Català de Grenoble no ha perdut pistonada amb el pas dels anys. El taller de català és l’activitat més continuada, amb dues sessions al mes i és a càrrec de la mateixa presidenta tenint en compte que s’ha dedicat tota la vida a la docència. “A més d’aprendre català, intento que els estudiants aprenguin, també, les festes populars i coneguin l’actualitat a Catalunya”. Ara bé, l’activitat més coneguda a Grenoble és el Dictat de català, que fa prop de quinze anys que es celebra i és, després de Perpinyà, el més arrelat a França.
L’art i la música són dos ingredients més que mantenen viu el catalanisme a Grenoble. Juntament amb la Maison de l’Architecte van promoure una conferència sobre Antoni Gaudí. També s’hi han fet lectures públiques en català i en francès de Maragall, Folch i Torres, Martí i Pol o Mercè Rodoreda i el Festival de la Voix Soliste en Vercors va programar les actuacions de Jordi Savall i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
El Casal Català de Grenoble compta amb una formació musical pròpia: Quartet Catalònia. Interpreta cants profans en català, castellà, francès i italià del segle XV i XVI dels regnes de Catalunya, Aragó i Nàpols de l’època barroc i renaixentista. En el repertori inclou cançons populars catalanes, havaneres i treballa actualment amb el Llibre Vermell de Montserrat. El Quartet Catalònia ha actuat a Lió i Marsella (França), Berna i Lausanna (Suïssa) i al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
