La vigatana treballa a l’Escola Federal Politècnica de Zuric, a Suïssa [Foto: Daniel Rihs]
El nostre país està abocat al mar i potser per això Núria Casacuberta i Arola (Vic, 1982) és professora adjunta d’Oceanografia Física al Departament de Ciència de Sistemes Ambientals a l’Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa) i es dedica a estudiar la circulació de les aigües marítimes com experta oceanògrafa. Actualment, el Consell Europeu de Recerca (ERC) finança el projecte ‘Titanica’, liderat per Casacuberta i que investiga les vies, els terminis de transport i la barreja d’aigües als oceans Àrtic i Atlàntic. La científica vigatana explica a Exterior.cat el perquè cuidar l’aigua dels nostres mars i oceans és tan important.
Quan recordes que va ser el primer cop que et vas començar a interessar pel món dels mars i oceans?
Tot i viure prop del Mediterrani, el meu interès a estudiar i entendre els oceans va començar després de l’accident nuclear de Fukushima Dai-ichi. Va ser a la primavera del 2011, quan un grup de científics ens vam embarcar en una expedició a l’Oceà Pacífic, per estudiar les conseqüències de l’accident al medi marí.
I vas venir al Japó per estudiar aquest fet tan catastròfic?
Sí, fa 10 anys ens vam reunir un grup de científics a Yokohama, on ens embarcaríem en un vaixell Kaimikai o’kanaloa, per tal de mostrejar les aigües prop de Fukushima. L’expedició va durar dues setmanes, sortint i arribant a Yokohama. Des d’aleshores, hem anat al Japó un cop cada any, o cada dos, per tal d’anar monitorant l’evolució de la contaminació radioactiva.
I com va anar aquella primera expedició, vàreu tenir resultats importants?
El primer estudi, que el liderava en Ken Buesseler -un científic dels Estats Units-, va estimar les quantitats de radioactivitat que s’havien emès al medi marí a causa de l’accident. Tot i que les quantitats de Cs-137 i Sr-90 eren 1000 vegades més (en el cas del Cs-137) que les que hi havia abans de l’accident, aquelles concentracions no suposaven un risc major ni pels animals marins ni per la població. No obstant això, eren prou grans per a poder utilitzar aquests senyals dels contaminants per estudiar el moviment de les aigües a l’oceà Pacífic. La contaminació radioactiva deguda a Fukushima ens va proporcionar una eina als científics per poder entendre el moviment de les aigües ii la dispersió de contaminants al Pacífic Nord.
“Amb el canvi climàtic no crec que els humans ens en sortim, hem obert els ulls una mica massa tard”
Ara el govern japonès vol llançar les aigües suposadament amb radiació que encara tenen emmagatzemades… És una bogeria?
En principi les aigües que tenen emmagatzemades en aquests tancs han estat tractades prèviament i descontaminades dels radionúclids més ‘perillosos’. Segons TEPCO -l’empresa responsable de la central afectada pel terratrèmol i posterior tsunami- aquestes aigües només contenen l’únic contaminant que no han pogut purificar, que és el triti (3H). Segons estudis fets per científics japonesos, les quantitats de 3H que s’abocarien al Pacífic es diluirien ràpidament, i no sembla que hagin de posar la biota i la població en risc.
Tots aquests fenòmens han posat en relleu la importància d’entendre com es mou l’aigua dins dels mars i oceans. Com explicaries el perquè és important entendre la circulació de l’aigua a mars i oceans?
A vegades ens pensem que els oceans són com un bassal d’aigua, que l’aigua simplement omple les conques oceàniques, però que no es mou. En canvi, els oceans són els grans motors del clima. Les aigües es mouen constantment i segueixen un recorregut que va passant per totes les conques oceanogràfiques i recorre tot el planeta. En moure’s, l’aigua emmagatzema i transporta calor i això fa que el clima es reguli en funció d’aquest moviment. Sempre posem el mateix exemple: Barcelona i Nova York són dues ciutats que es troben a la mateixa latitud, així i tot, en canvi, a Nova York hi neva cada hivern, i a Barcelona gairebé mai. Això és degut a el corrent del Golf, que transporta calor i fa que la costa oest d’Europa sigui més càlida que la costa est dels Estats Units.
Per això és important l’estudi sobre els oceans.
Sí, a banda d’entendre exactament els mecanismes de regulació del clima, és també per veure quin paper juguen en el canvi climàtic. A mesura que escalfem l’atmosfera, aquesta calor s’emmagatzema als oceans i es transporta a altes latituds. L’Àrtic per exemple, està perdent la superfície del gel. Per què? Doncs perquè les aigües que hi arriben cada vegada són més càlides.
El projecte del Consell Europeu de Recerca que tu encapçales es vol centrar en aquest àmbit?
Sí, jo em centro en l’estudi de la circulació a l’Àrtic i al Nord Atlàntic. Aquestes dues zones són especialment vulnerables al canvi climàtic. Volem entendre com funcionen exactament, com es mouen les aigües, per on passen i com es dilueixen a mesura que es transporten. Volem saber també si cada vegada les aigües perden salinitat a causa del fet que els glacials es fonen i el gel de l’Àrtic, també. En definitiva, volem entendre com canvien a causa de l’escalfament global.
Foto: Daniel Rihs
01El Mediterrani, quin paper hi juga en l’escalfament global?
El Mediterrani no té un paper especialment important en canviar la dinàmica de la resta d’oceans. Sempre ha set un mar relativament aïllat de la resta, més càlid i salí. De totes maneres el Mediterrani és un lloc d’estudi molt especial, no només perquè és el de casa, sinó perquè els processos que passen al Mediterrani són processos a petita escala, més fàcils d’estudiar, i que podem extrapolar a la resta d’oceans. És a dir, entendre processos al Mediterrani ens ajuda a entendre processos semblants en altres oceans, on les escales de temps són també més grans i, per tant ,seria més complicat, llarg i tediós estudiar.
En quina situació creu que es troben els oceans actualment? Són tan resilients com diuen alguns o cal estar alerta per la situació actual?
En els últims anys s’ha fet un pas de gegant en entendre els oceans, però encara ens queda molta feina. Una de les grans teories és que la formació d’aigües profundes que passa a l’Àrtic i al Nord Atlàntic, s’està debilitant. Això significaria que aquest transport de calor que fan les aigües es debilita, i, per tant, hi hauria grans conseqüències climàtiques. Si heu vist la pel·lícula The day after tomorrow veureu la cara més exagerada d’aquest concepte. Una de les grans preguntes que volem respondre és precisament aquesta: què passaria si el corrent del Golf desapareix, si no hi ha formació d’aigües profundes que emmagatzemin l’excés de carboni que estem emetent a l’atmosfera, etc. No tenim gaires respostes, encara.
“El Mediterrani no té un paper especialment important en canviar la dinàmica de la resta d’oceans, però és un lloc d’estudi molt especial”
Així suposo que deu passar la vida, entre el mar i Zuric, on viu i treballa…
Malauradament, passo més temps a Zuric que al mar. El projecte que estem desenvolupant és de gran envergadura i és més fàcil coordinar-lo des de terra que des del mar, on sovint no tenim bon senyal d’Internet. Ara bé, la gent del meu equip participa sovint en expedicions oceanogràfiques. L’any passat vam participar en cinc expedicions, i aquest any ja n’estem preparant sis més.
La pandèmia ha influït en aquestes expedicions i en la salut dels oceans?
La pandèmia ens ha portat moltes incerteses a l’hora de treballar. Algunes expedicions s’han cancel·lat, altres s’han posposat, i les que han acabat passant hem viscut amb l’ai al cor fins l’últim moment. Normalment, el què s’està fent ara és demanar als participants que facin quarantena dies abans d’embarcar, en un hotel proper al port d’embarcament. Això és clar, suposa cost addicional i el no saber fins a l’últim moment si podem participar-hi o no. Un test positiu significa haver de tornar a casa i no poder agafar mostres.
A Catalunya ja tenim prou cura de les nostres costes i del nostre mar?
Catalunya és un gran atractiu turístic i tota la zona costanera s’ha sobreexplotat. Però és un problema general, no de Catalunya. Els mars i els oceans són de tothom, precisament perquè les aigües es mouen i totes les conques estan connectades. Per això, necessitem cuidar més el nostre entorn, empatitzar amb la naturalesa i adaptar-nos una mica més al medi natural.
Ens en sortirem amb el canvi climàtic?
No tinc clar que els humans ens en sortim, hem obert els ulls una mica massa tard i tampoc sembla que els governs tinguin una gran predisposició a impulsar grans canvis. A petita escala, tots podem aportar la nostra petita contribució com agafar menys avions, consumir menys, reutilitzar, reduir, menjar productes locals. La nostra generació no podrà valorar encara si el què fem per alleugerir aquest canvi tindrà efectes a mig i llarg termini. En tot cas, el planeta Terra farà el seu curs… sempre serà el vencedor!
