
Celebració de la Diada Nacional de Catalunya, als peus de la Torre Eiffel [Foto: Casal Català de París]
L’emblema del Casal de París representa un vaixell i la divisa “Fluctuat Nec Mergitur” de la capital francesa, les quatre barres són les de la senyera i l’oreneta és l’ocell dels emigrants. L’associació va arribar a tenir 1360 socis el 1964, amb més de 500 socis actius com entitat, tot i que actualment no tenen arxius, explica Pacheco. “Narcís Bonet i Ricard Bofill van ser presidents, cap als anys 80. En Narcís va defensar sempre la llengua i la cultura catalanes i no només a través del casal sinó amb la seva feina dia a dia”, assenyala.
“Va haver-hi un primer casal cap als anys 30, però l’actual es va crear oficialment a mitjans dels anys 40”, explica la presidenta Montse Pacheco
La presidenta explica que a hores d’ara el Casal de Catalunya de París continua essent un lloc de trobada de catalans i de no catalans que són entusiastes de la llengua i de la cultura catalana. “Per exemple: el noi que ensenya a ballar sardanes és francès de l’est de França i sense cap arrel catalana”, diu. “Vàrem tenir un soci alemany que va aprendre a parlar català escoltant els partits del Barça. Va arribar al casal cap al 2005 i ja el parlava molt bé. Era a París pels seus estudis i es va fer soci del casal i va ajudar a fundar la Penya Blaugrana de París i, si no recordo malament, va ser president de l’entitat i tot”, recorda Pacheco.
Les relacions del Casal amb la Delegació de la Generalitat a París són fluides i se celebren regularment actes com per exemple remesa dels premis del concurs de literatura i dibuix de Sant Jordi, la celebració del 70è aniversari del casal, “i fins a la pandèmia, cada any co-organitzavem una celebració típica francesa ‘Les Vœux: Els desitjos pel nou any’ amb la Delegació, i les 3 entitats catalanes de París: Casal (catalans del sud), L’Amicale (catalans del nord) i els “Cadres” Associació de Mànagers i Executius de la Catalunya del Nord que treballen per la promoció i desenvolupament de la seva regió”, recorda la presidenta, que a més puntualitza que també organitzen actes amb l’Institut Ramon Llull.
Una associació oberta a la ciutat
La pandèmia, però, ha trasbalsat també les activitats del Casal del París, però Pacheco proposa una divisa: Imaginació al poder! “Hem fet moltes activitats per visió conferència (el casal de xics, panellets, “banda a banda”: dos convidats, un a Catalunya l’altre a França, Jocs de pistes, conferències sobre la Covid-19, la recerca i les conseqüències morals…”, recorda Pacheco. Quan ja ha estat possible, de seguida han tornat a fer actes presencials: “De moment hem fet una tarda de jocs de taula per la mainada “petita i gran” i tenim un taller de sardanistes irreductibles que es reuneixen un cop al mes”, explica.

Els integrants de la junta del Casal Català de París [Foto: cedida]
“Aprofitant l’avinentesa de la visita a París d’un especialista de l’autisme català vam organitzar una conferència amb una associació de pares de nens autistes… I des de fa un temps l’ajuntament de París comença a organitzar esdeveniments perquè les associacions es moguin conèixer i treballar juntes”, relata la presidenta.
A més, com associació de París, Pacheco assegura que el Casal està en contacte amb el departament de la vida associativa i convidats a les activitats, seminaris i actes que organitza. Aquest 2022, el Casal Català de París vol recuperar les activitats presencials, tot i les dificultats que encara hi ha per les conseqüències de la pandèmia. En els propers mesos és prevista la tradicional calçotada, a l’espera de poder aplegar la comunitat catalana resident a la ciutat de la llum. Mentrestant, el Casal Català seguirà fent camí cap al centenari.