
L’economista catalana Ruth Puig treballa al departament de Salut i Atenció Social del govern d’Anglaterra [Foto: cedida]
Prevenir és millor que curar. Aquest lema universalment conegut defineix l’estil de vida de Ruth Puig. L’economia de la salut es basa a analitzar el sistema sanitari. Com a assessora, Puig s’encarrega d’elaborar anàlisis econòmiques de la salut anglosaxona. “Demostrem la manera més eficient de gestionar els recursos en l’àmbit de la salut. És millor invertir una lliura en prevenció que no pas en tractament”, explica a Exterior.cat.
“Demostrem la manera més eficient de gestionar els recursos en l’àmbit de la salut”, explica
Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, té un màster d’Economia per la Universitat de York (Regne Unit). A Barcelona va treballar al Servei Català de la Salut en el marc d’un programa d’ús racional del medicament del Ministeri de Salut, Serveis Socials i Igualtat. Abans ho va fer al Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra.
La vida de Puig transcorre entre Madrid, Barcelona i Londres. Després de 14 anys vivint a la capital espanyola, ja que els seus pares treballaven a Madrid, Puig va aterrar a Barcelona. Dos anys més tard, viatja per primer cop al Regne Unit en un intercanvi amb el seu institut a Sheffield. “Era un intercanvi cultural, i precisament, culturalment va ser un xoc”, assegura. “Pel fet d’haver nascut a Madrid i després marxar a viure a Catalunya sempre he tingut la curiositat de veure món”, afegeix.
Anglaterra, referent i pionera
En l’etapa universitària a Barcelona, Puig va veure amb més bons ulls l’oportunitat de treballar a l’estranger. “Aleshores vaig conèixer persones que havien realitzat diversos intercanvis a l’exterior”, assegura. Atreta per l’economia de la salut, el Regne Unit era l’escenari idoni per créixer professionalment. Fa 20 anys va fer les maletes per primer cop iniciant, així, la primera de les tres etapes que ha viscut a Londres.
“Anglaterra és un referent en molts àmbits professionals i és pionera en l’economia. A mi em va interessar l’economia pública i de salut, dues disciplines que també es van iniciar al Regne Unit”, explica. I així és com va obtenir la primera feina com a investigadora a la London School of Ecomomics i, posteriorment, com a economista a l’Office of Health Economics.
La prevenció en salut pública va associada intrínsecament al finançament públic. “Anglaterra és molt més estricte quant al deute que vol emetre. El dèficit es mira amb lupa”, subratlla.

Foto: cedida
Salut i justícia social
Més enllà de la fredor dels números, Puig és una professional convençuda. “El que m’interessa de la salut és que és un pilar fonamental dins de la justícia social i la societat del benestar”, confessa. I va més enllà: “la prevenció pública de salut és clau i ha de garantir l’accés universal de la salut a tots els ciutadans”, explica.
“Des de la Segona Guerra Mundial, molts sistemes sanitaris d’arreu d’Europa com un eix vertebrador de l’estat del benestar i que compten amb una cobertura pública rellevant”, subratlla. Així i tot, Puig recorda que “aquesta situació no passa en molts països. Actualment, la societat del benestar s’està posant en dubte perquè s’està estudiant si els països han d’invertir més diners en defensa i armament. Per aquest motiu, la societat del benestar és un experiment que està en constant evolució”.
“Durant la pandèmia vaig comprovar la diferència entre una decisió tècnica i una decisió política”, recorda
Durant la pandèmia, Puig va formar part de l’equip que va traçar les línies d’actuació del govern anglès dirigides a la societat anglosaxona. “Aleshores vaig comprovar la diferència entre una decisió tècnica i una decisió política”, recorda. “Europa va protegir els ciutadans, i el Regne Unit, no. Curiosament, els confinaments van ser molt més estrictes”, diu.
La Covid-19 ha deixat seqüeles. “L’impacte de la pandèmia va afectar en les malalties no infeccioses (senderisme, salut mental, tabaquisme, addicció al joc). Vaig treballar en els efectes indirectes de la pandèmia quant a la salut”, explica. “A Catalunya, cal més prevenció en la salut pública. Es fan molt pocs números. La salut pública és la gran oblidada”, subratlla.
Catalunya i el Regne Unit: diferències d’un model
Després de viure i treballar a Catalunya i al Regne Unit, les comparacions són inevitables. “Quant a l’accés universal és semblant, ja que Catalunya (com altres països) han begut del mateix model de cobertura i finançament públic. El model català ha copiat molt de l’anglès”, explica.
De la seva experiència a Londres, Puig reconeix que “durant els mandats de Tony Blair i Gordon Brown es va deixar d’invertir en els hospitals sociosanitaris i actualment se n’estan pagant les conseqüències, especialment quant a infraestructures de sistemes d’informació i d’equipaments”.
“Al Regne Unit, el funcionariat és més flexible i és molt més eficient”, subratlla
Una de les diferències entre Catalunya i el Regne Unit és el funcionariat públic. Puig es mostra favorable d’un funcionariat sense oposicions: “Al Regne Unit, el funcionariat és més flexible i és molt més eficient”, manifesta. I a Catalunya? Puig reconeix que “el funcionariat públic mata tota mena d’incentiu. La gent s’està dos anys estudiant, aprova unes oposicions i ja té feina per tota la vida. Això no és viable”.
En la darrera etapa a Londres, Puig ja suma vuit anys. “M’agradaria tornar a viure i treballar a Barcelona”, explica. Però té clar que “no faré oposicions”. Per això, Puig assegura que “vull capitalitzar el meu bagatge i la meva expertesa, però no hi ha massa llocs de feina. A Catalunya no hi ha gairebé places que ofereixin contractes indefinits per a persones altament qualificades. A veure si el nou govern doni altres oportunitats”, rebla. Mentrestant, Puig visita Barcelona sempre que pot, però, sempre amb tornada a Londres.

Foto: cedida
Blai López, el ballarí de Martorell que brilla a Alemanya: “La dansa és de noies, sempre vaig haver-m’ho de sentir”