Font: ACN
El cineasta banyolí Albert Serra, que divendres passat va guanyar el Premi Especial del Jurat de la secció Un Certain Regard del Festival de cinema Cannes per la seva nova pel·lícula Liberté, ha assegurat a l’ACN que el “cinema d’autor ja no té la repercussió en el públic que tenia abans” i “molts” han optat “desesperadament” per entrar “en un món nou”.
Serra participa aquesta setmana en un seminari a l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM). El director de Banyoles diu que “mai es podrà fer una cosa interessant i que a més tingui l’acceptació i el reconeixement del públic, és un miratge pensar-ho”. Liberté és una història sobre el sexe i el desig que pren com a context el segle XVIII.
Afirma que no se sent “incomprès”, però reconeix que hi ha una “autocensura de la tirania de l’èxit”. Serra ha admès que “algunes pel·lícules, per la seva dificultat intrínseca, en un art que costa tants diners, poden demanar-te una força de voluntat superior per no caure en temptacions d’agradar al públic i de fer coses més fàcils”.
El banyolí dirigeix i ha escrit el guió del film que se situa l’any 1774, uns anys abans de la Revolució Francesa, en un indret entre Postman i Berlín. Allí, Madame de Dumeval, el Duc de Tesi i el Duc de Wand, llibertins expulsats de la cort puritana de Lluís XIV, volen trobar-se amb el llegendari duc de Walchen, seductor i lliure pensador alemany. Segons ha indicat “el sexe toca una part més íntima que la violència” i “afecta a tots”.
“LA UNIÓ EUROPEA, UN INSTRUMENT PATÈTIC”
Serra, que no ha votar el cap de setmana a les eleccions municipals i europees, no li interessa la política: “Segueixo la màxima de Karl Lagerfeld, qui deia que coneixia tan bé el backstage de la política que no li interessava”. En aquest sentit, el banyolí ha manifestat que li interessa “encara menys” la Unió Europea, que qualifica de “desastre total” i que considera un “instrument fallit, fracassat i patètic”.
Segons ha lamentat, la UE hauria de ser un òrgan per “llimar diferències” i, segons critica, s’ha convertit en un “sense sentit absurd” en què les empreses “no paguen impostos” on “els rics són més rics i els pobres més pobres”.
