Foto: El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, en la seva intervenció al Parlament [Generalitat]
Aquesta setmana s’ha aprovat una proposta relativa als drets civils i polítics que incorpora la petició de derogar aquest sistema de vot, aprovada amb el vot favorable de Catalunya en Comú i el vot contrari del grup socialista. Solé ha recordat que “tant el PSOE com Podem incorporaven al seu programa electoral la derogació del vot pregat, un sistema anacrònic que acaba resultant un fre per a l’exercici del dret a vot”.
“No s’entén que el PSC s’oposi al Parlament a demanar la supressió del vot pregat”, ha assegurat Solé, que ha reclamat als comuns “que pressionin en el sí del Govern espanyol per a la seva derogació definitiva”. “No té cap sentit haver de pregar per exercir un dret fonamental”, ha recalcat.
El sistema de vot pregat es va implementar l’any 2011 arran de la reforma d’alguns articles de la legislació electoral de l’Estat i implica la necessitat de pregar el dret a vot a l’autoritat electoral.
La seva implantació ha suposat un descens notable de la participació dels ciutadans residents a l’exterior, atesa la dificultat que suposa completar tots els tràmits. Així, la mitjana de participació exterior abans de la introducció del vot pregat (període 1999-2011) era del 17’83%, mentre que la del període 2012-2019 ha caigut a només una participació mitjana del 8’47%.
Els retards en la recepció de la documentació electoral per l’electoral i les oficines consulars, les limitacions de les pròpies oficines i algunes deficiències apreciades en el seu funcionament o el poc marge de temps real en totes les fases del procediment són algunes de les problemàtiques afegides que ha suposat la introducció d’aquest sistema de vot.
