L’artista catalana Marta Montcada (Barcelona, 1961) fa més de 30 anys que viu a cavall entre Barcelona i el Japó. L’any 1989 va viatjar per primera vegada amb el seu pare i professor de Belles Arts, Joan Montcada, presentant uns estels tridimensionals en la ruta del Festival internacional d’Estels al Japó. “Va ser una experiència extraordinària”, recorda Montcada a Exterior.cat.
Dos anys després, l’artista de Gràcia va tornar-hi per fer la primera exposició col·lectiva al museu Aichi de Nagoya amb un seguit d’artistes catalans que mostraven els seus gravats. Des d’aleshores, la connexió de Montcada al Japó ha anat creixent. Montcada reconeix que “els meus viatges i estades llargues al Japó cada any, es converteixen en un ritual i una manera de viure”.
Fa nou anys va impulsar un festival d’art al seu nom juntament amb el promotor cultural Ichiro Hirose. “El festival pretén revitalitzar i valorar l’art contemporani en llocs històrics de la comarca de Okayama, alhora que creant un pont directe entre Catalunya i Japó, i afegint-hi música, performances i instal·lacions, i molta col·laboració entre els artistes”.
NOVÈ FESTIVAL A OKAYAMA
El 9è Festival d’Art Montcada al Japó porta per nom Nova Centúria 2020. Tot i el coronavirus, la mostra va començar el 22 de febrer i finalitza aquest diumenge 5 d’abril. “Consisteix en una ruta d’art amb exposicions i instal·lacions en edificis històrics, temples i galeries d’art”, explica Montcada. A més de les obres d’art, el festival inclou la participació de músics amb diversos concerts.
El festival, que té una durada de tres mesos, transcórre el pas de l’hivern a la primavera. La mostra és itinerant i se celebra a la província d’Okayama a les ciutats de Tamano, Kojima, Okayama i Kurashiki. “Després de 30 anys convivint al Japó, he viscut tota mena de situacions, com ara el tsunami de Fukushima, però mai m’havia trobat en un col·lapse com aquest, amb escoles tancades al Japó i restriccions, tot i que a Okayama fem vida normal”, diu Montcada.
Per l’efecte de la Covid-19, l’artista catalana subratlla que “hem hagut d’anul·lar un dels concerts amb més públic. En canvi, l’hem substituït per un de petit format i a l’aire lliure”. L’últim concert va ser el 28 de març passat
Montcada admet que “mantenir el festival serveix per estimular la confiança i la energia mútua entre nosaltres i, sobretot, oferir una oportunitat als músics que, de sobte, s’han quedat tots sense feina. Com que tota la vida he sigut freelance, estic acostumada a viure situacions d’inestabilitat com la que ens arriba ara amb el coronavirus”.
FORJADA AL COR DE GRÀCIA
La vinculació de Marta Montcada amb l’art ve estretament lligada amb la seva família. Així ha seguit el camí dels seus pares -Joan Montcada i Mercè Escaiola-, tots dos artistes i professors d’art. El 1984 es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i des d’aleshores es va convertir en assessora tècnica i estampadora de l’obra d’artistes cotitzats.
La seva obra, a més de la investigació en el gravat i el monotip, empra la pintura sobre tela, seda i paper, la ceràmica, l’escultura i instal·lacions en espais singulars o en plena Natura. Ha obtingut premis en diferents disciplines i ha presentat més d’una setantena d’exposicions personals al país, Europa, Amèrica Llatina, Estats Units i el Japó.
És impulsora de moviments culturals i de reivindicació eco sostenible, com el Jardí del Silenci de Gràcia. “La meva relació amb el Japó és passional, d’admiració i devoció, però sempre amb el cordó umbilical amb Catalunya i tot el material sensible, artístic i humà del millor del que som capaços”, conclou Montcada.
