Valter Rosso acompanyat per la tercera generació: el seu nebot Michele i els seus dos fills, Sara i Stefano [Foto: Maria Cerezuela]
Valter Rosso és el cofundador i el conseller delegat de Gelati Dino Gruppo, una marca d’origen italià arrelada a Empuriabrava (Alt Empordà) des de fa gairebé cinquanta anys. Rosso és el gendre del fundador de la companyia, Dino Pavese i continua sent l’ànima d’un projecte que té al cap i al cor. Ens obre les portes de la seva empresa i ens explica tot el procés. És d’aquells empresaris de pedra picada. Transmet l’estima per la feina i l’ha encomanada als seus fills –Sara i Stefano Rosso– i al seu nebot –Michele Montinaro–. Ells són la tercera generació del negoci, els qui ja tenen protagonisme d’una empresa que s’ha estès arreu del món amb l’obertura de més d’una trentena d’establiments repartits per diversos països i amb una forta presència a l’Estat espanyol. Actualment, Gelati Dino Gruppo elabora 500.000 litres de gelat cada any, compta amb una plantilla de més de 200 treballadors, arriba a més de 400 clients i té un catàleg que supera les 200 referències.
Què representa Alessandro Pavese per a Gelati Dino?
Alessandro Pavese n’és la peça clau, perquè és la persona que va iniciar aquest projecte, el qual va néixer d’una frustració.
D’una frustració?
Sí, perquè inicialment, ell tenia la intenció d’obrir una botiga de pasta fresca a Empuriabrava, però va canviar aquesta idea i va muntar una geladeria. Per tant, ell en va ser el fundador l’any 1978 i, el 1981, jo sortia amb una de les seves filles i vaig decidir deixar la meva activitat a Itàlia, venir a Catalunya i seguir emprenent amb aquest projecte.
Encara és un projecte?
Sí, perquè sempre hem volgut posar el llistó una mica més amunt i ara ja ha entrat la tercera generació. L’objectiu és deixar-ho tot endreçat perquè segueixin endavant amb el negoci.
On vivia, vostè, quan va venir a Catalunya?
Jo vivia a Torí i vaig conèixer la meva dona, la filla d’Alessandro Pavese. Ell tenia una botiga de fruita i verdura que no volia vendre, i no la volia deixar perquè, si el negoci dels gelats no funcionava, sempre podria tornar-hi. Em vaig assabentar que ell estava buscant una persona per fer-se càrrec de la botiga i m’hi vaig oferir, així que em vaig posar al capdavant de la botiga, me la va llogar. El 1981 ens vam casar i vam venir a Empuriabrava. Des d’aleshores hem obert botigues de Gelati Dino i hem anat construint una xarxa pròpia d’establiments.
Es considera més artesà, emprenedor o empresari?
Em considero una mica de tot, perquè de vegades soc empresari, però si només ho fos, deixaria de fer moltes coses. La meva prioritat continua sent la mateixa que el primer dia: assegurar la qualitat del producte que oferim al consumidor.
“La prioritat continua sent la mateixa que el primer dia: assegurar la qualitat del producte que oferim al consumidor”
Foto: Maria Cerezuela
Què en queda, de la idea inicial de Pavese?
En queda la filosofia, que és la de mirar cap al client, donar-hi el millor servei amb el millor producte i oferir la nostra capacitat per desenvolupar el millor producte i que sigui diferent i exclusiu.
Gelati Dino té l’ADN italià tot i créixer i consolidar-se des de l’Empordà.
Sí, és una marca catalana que neix de la mà d’Itàlia. Tot i estar completament integrats a Catalunya, continuem reivindicant la nostra italianitat. Els meus fills parlen català i italià.
Se senten molt arrelats a l’Empordà?
Sí, des del primer moment ens vam sentir com a casa, especialment perquè la nostra cultura originària, del Piemont, té un origen occità i té similitud amb la societat catalana. Som molt semblants, així que no vam tenir cap dificultat per integrar-nos.
Acaben de renovar dos dels establiments més emblemàtics que tenen, a Platja d’Aro i Roses. Cal renovar-se permanentment.
Aquesta renovació suposa mantenir la nostra filosofia, la d’oferir el millor servei al client i afegir-hi la millor tecnologia. En aquestes botigues, a més, hem incorporat el sistema de tòtems de venda a través d’internet.
Quantes varietats de gelats ofereixen?
Arribem als 50 en la gamma de gelat mixt, però pel que fa al sector horeca, passem de la vuitantena [somriu]. El gelat s’entén com un postre, però també com un complement gastronòmic, com podria ser el de foie gras per cuinar.
“La nostra cultura originària, del Piemont, té un origen occità i té similitud amb la societat catalana”
És cert que venen un gelat cada 6 segons?
[Somriu] Sí, així és, tot i que el nostre producte és estacional. Tan debò fos així tot l’any, ja que cada cop es mengen més gelats fora de temporada. Aquestes vendes auguren una previsió de facturació d’uns 13 milions d’euros.
Si fa més calor venen més gelats?
No és del tot així, perquè quan fa més calor el que es dispara són les vendes de granissats i orxates. La temperatura ideal per a nosaltres és entre els 25 i els 32 graus, en aquest rang és on ens trobem còmodes.
Foto: Maria Cerezuela
Els està influïnt el canvi climàtic?
Sí, fa un temps vaig sentir que ens podia beneficiar, però no és així. Possiblement tindràs més vendes, però en pagaràs les conseqüències per una altra banda, com el cost energètic i el preu d’alguns productes, com els fruits secs o el cacau.
Són molt sensibles als col·lectius celíac i vegà.
Sí, formem de l’Associació de Celíacs de Catalunya des de fa vint anys. I a les botigues tenim un protocol quan sabem que la persona és celíaca o vegana. El 80% dels gelats que fem no tenen gluten, però hi ha elaboracions que sí que en tenen, així que adoptem un protocol específic quan la persona ens ho indica. Passa el mateix amb els intolerants a la lactosa o els vegans.
També fan cafès i batuts, han expandit el seu negoci.
Sí, pel que fa al cafè treballem amb un partner en concret i els batuts es fan a la botiga a petició del client. Però hem afegit altres complements, com cookies (galetes), crepes i gofres per cobrir la pèrdua de vendes en l’època d’hivern.
“El gelat s’entén com un postre, però també com un complement gastronòmic”
Es consumeixen gelats tot l’any?
Quan vaig arribar l’any 1981, els supermercats no tenien productes congelats, però a mesura que es van anar incorporant, també van arribar els gelats, que es venien només als bars. A Espanya, el consum creix en dos dígits a l’any, sobretot pel que fa a la marca blanca, i cada dia es compren més gelats a les grans superfícies.
Gelati Dino ja és una marca exportadora. Quines dificultats es troben a l’hora d’exportar un producte com el seu?
Més enllà de la competència, les grans dificultats venen quan hem d’anar a mercats que són fora de la Unió Europea.
Quins casos són?
La nostra primera experiència exportadora va ser al Marroc, ara fa quinze anys, on ens vam trobar amb una cultura totalment diferent. La forma d’entrar en la societat i la seva burocràcia és molt complexa, és un canvi constant, i després ens vam trobar amb la cultura i l’acceptació del producte. Qatar va ser la següent experiència fora d’Europa i vam tenir la sort de trobar un partner important que ens va ajudar a entrar en el seu mercat.
Per què han triat aquest perfil de mercats?
Al Marroc hi ha un consum molt elevat, el gelat és un producte que s’aprecia molt i on s’està disposat a pagar una mica més per tenir una qualitat superior. Els italians ens posen l’etiqueta de ser el millor gelat del món, però l’origen no és a Itàlia, sinó en el món àrab, nosaltres l’hem desenvolupat.
Madrid és un espai estratègic de creixement per a la marca?
Sí, ho és. A Madrid vam entrar-hi fa set anys perquè és un mercat amb moltes possibilitats de creixement.
“Al Marroc el gelat és un producte que s’aprecia molt, hi ha un consum molt elevat”
Quant a l’estratègia internacionalitzadora de Gelati Dino, cap a on va?
Al Marroc tenim ganes d’obrir més botigues. Ja en tenim una i no volem que siguin franquícies, perquè podria desvirtuar el nostre negoci. Hi estem treballant amb subministrament a hotels i restaurants d’un alt nivell adquisitiu i en l’àrea de Marràqueix ens venen a buscar, treballem amb els millors restaurants de la ciutat. No volem ser una còpia, sinó enfocar-nos en un públic exclusiu.
Tenen previst obrir el focus cap a Europa o els Estats Units?
Estem mirant la possibilitat d’expandir-nos cap a França, però també estem centrats en Espanya, encara hi tenim molta feina a fer. Ens volen centrar molt, també, en l’oferta Horeca, perquè el nostre producte hi encaixa a la perfecció.
Tenen previst obrir més franquícies?
En 47 anys, el projecte era obrir botigues pròpies. Als anys vuitanta no es coneixia el concepte de franquícia, només existia McDonald’s. Nosaltres hem establert una relació de proveïdor i client, però amb el concepte de franquícia deixes que et clonin el que tu fas. Ara entenem que sí que podem potenciar les franquícies, perquè a cada botiga hem traslladat una part de la producció que fem a Empuriabrava i l’acció de convertir el líquid en sòlid es fa a la mateixa botiga.
Foto: Maria Cerezuela
“Estem mirant la possibilitat d’expandir-nos cap a França, però també estem centrats en Espanya, encara hi tenim molta feina a fer”
Són l’empresa de gelats artesans més gran de l’Estat espanyol, què suposa?
Suposa compatibilitzar la producció, el volum i la qualitat dels nostres productes. Quan vam decidir que havíem de ser únics i fer un producte únic, la resposta va ser que ens havíem de verticalitzar.
Això que va significar?
Vam adonar-nos que havíem de ser nosaltres qui compréssim la matèria primera per elaborar tots els productes i donar-hi la qualitat que volem i els paràmetres que triem. En aquest procés hem après l’ofici i compatibilitzar-lo amb el volum no és fàcil, perquè has d’assegurar-te compres amb bons proveïdors que no et deixin pel camí i això no pot afectar el consumidor.
Quins serien els reptes a curt i mitjà termini?
Millorar la nostra infraestructura. Som una empresa que ha crescut i en ocasions ho hem fet d’una manera més desordenada. Tot i que ja hem fet intervencions al llarg d’aquests 47 anys, ara necessitem fer un salt incorporant les noves tecnologies i millorant el confort dels nostres treballadors. Per això, un dels projectes previstos és l’ampliació de les nostres instal·lacions que ens permetrà adequar-nos als nous temps.
Dèlia Perpiñà: “Pels catalans la cuina ens explica com a país al món”
