Victòria Alsina ha visitat aquesta setmana Espai Línia, a Barcelona, la seu d’Exterior.cat [Foto: Joanna Chichelnitzky]

Victòria Alsina (Barcelona, 1983) va ser consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya durant 18 mesos. La sortida de Junts del govern va provocar el seu cessament fa poc més de dos mesos. Fruit de la seva gestió, Alsina s’ha convertit en una de les figures emergents de Junts. Després d’un temps de silenci, l’exconsellera ha acceptat aquesta conversa per repassar el seu mandat i abordar l’actualitat política catalana amb una mirada internacional.

Com està Victòria Alsina, ha passat el dol?
Més que passar un dol va ser deixar a mitges un projecte que estic convençuda que acabaria sent molt positiu pel país. Anàvem a velocitat de creuer, i d’un dia per l’altre vam haver d’aturar-ho tot. I tot volia dir un pla molt ambiciós que havíem dissenyat per consolidar i fer créixer l’acció exterior en la pròxima dècada. Em preocupava deixar les polítiques que estàvem duent a terme, però també l’equip humà que treballava amb mi i que es va comprometre enormement en aquest projecte.

Recorda el seu últim dia com a consellera?
Sí, el recordo perfectament. El moment en el qual es va fer oficial el resultat de la consulta de Junts érem amb el cos consolar a Montserrat. Aquell dia bromejàvem (perquè és necessari fer-ho) que havíem anat a posar un ciri a la Moreneta amb el desig de continuar al govern. Malauradament, no va ser així.

Han passat més de dos mesos de la sortida de Junts del Govern. Continua defensant que el millor era continuar al govern?
Sí, sortir del govern va ser un error grandiós. Els dies abans de la consulta a la militància de Junts vaig participar-hi molt activament perquè estava convençuda del gran perjudici per a Junts, per al moviment independentista i, sobretot, pel país que es produís el trencament en el govern. Em reafirmo en aquella posició perquè sempre ets més útil dins que fora del govern.

Les desavinences entre Esquerra i Junts eren insalvables?
En un govern de coalició has d’assumir contradiccions, i és molt millor que quedar-ne fora. Així i tot, a diferència d’altres veus dins de Junts, també vaig tenir clar que si no guanyava l’opció que jo defensava ni m’apuntaria a cap mena d’escissió del partit ni marxaria. Em quedo pel proper gran objectiu que tenim: les eleccions municipals.

“La Unió Europea va criticar molt més el govern espanyol pel cas Pegasus que el mateix govern actual d’Esquerra”

Vostè va fer tot el possible per seguir com a consellera al Govern. És cert que es va oferir al president Aragonès per continuar liderant el departament d’Acció Exterior tot i la marxa de Junts?
No, en cap cas. Nego rotundament aquest rumor que es va colar en alguns mitjans de comunicació. Jo no vaig dimitir perquè vaig posar-me a disposició del president Aragonès per planificar una transició ordenada. I ho vaig fer així perquè considero que les institucions no mereixen un buit de poder, volia evitar que hi hagués un impàs entre una consellera i l’altra.

En el seu comiat com a consellera va assegurar que deixava un departament “dinàmic, vibrant i empoderat”. Després de la seva marxa, el departament continua amb el mateix rumb?
Actualment, no tinc el mateix volum d’informació que tenia quan liderava el departament. Sempre poso les institucions per davant dels partits i de les persones, i, per tant, més com a ciutadana que no pas com a exconsellera, em faria molt feliç que el departament d’Acció Exterior seguís a velocitat de creuer, amb mentalitat d’estat.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Una de les primeres decisions del govern d’Esquerra va ser el canvi de nomenclatura del departament. Es va suprimir Govern Obert i s’hi va afegir Unió Europea.
En l’anterior legislatura ja es va perdre l’àmbit de Relacions Institucionals, i ara, Govern Obert. Així, el departament ha passat de gestionar tres peces a només una. No em sembla malament l’oportunitat de posar en valor la dimensió europea que té la política. En canvi, no em sembla encertat que en l’actual govern no hi hagi un departament de Polítiques Digitals i no es doni importància a Govern Obert, tenint en compte que en una societat com la nostra, Catalunya pot ser referent en els àmbits de la recerca i la tecnologia.

Quina valoració fa de les primeres setmanes de gestió de l’actual consellera Meritxell Serret al capdavant del departament?
Em va sorprendre la decisió tan ràpida de no obrir la delegació a Israel. Per a nosaltres era una prioritat i formava part de la segona onada d’obertura de delegacions a l’exterior.

En el seu viatge a Israel quan era consellera, el setembre passat, va deixar entreveure l’obertura imminent d’una delegació a Israel.
En aquell viatge vam constatar que comptàvem amb desenes de projectes de primer nivell en l’àmbit de la recerca i de la innovació entre Tel-Aviv i Catalunya. Em sembla un error històric que es renunciï a obrir una delegació a Israel, com també que el govern d’Esquerra se sumi a la declaració d’Apartheid del Parlament. Hagués estat una gran oportunitat pel país.

“Tant la taula de diàleg com la nova proposta de referèndum que ha plantejat Esquerra serveixen per blanquejar internacionalment el govern de Pedro Sánchez”

L’obertura de la delegació d’Andorra era prevista per a l’estiu.
És una delegació que està creada formalment, però no s’ha resolt el concurs de selecció de delegat. Aquest concurs no el vaig voler resoldre de pressa i corrents quan era consellera, perquè pocs dies després hi havia un relleu d’equips a la conselleria.

A banda d’Andorra, quins són els països que haurien de ser prioritaris en l’obertura d’una delegació catalana a l’exterior?
S’hauria d’obrir delegacions a la Xina, l’Índia, Singapur, Israel, Colòmbia i el Perú, aquestes dues en una sola delegació. Si jo avui fos consellera, serien prioritàries.

Sí que coincideix amb Serret amb posar l’òrbita catalana a Europa i a la Mediterrània.
Els inicis de l’acció exterior catalana que va impulsar el president Pujol, Europa i la Mediterrània havien estat els dos focus, per això és un encert. Així i tot, no vol dir que no hàgim de tenir un peu a l’Àsia, a l’Àfrica o reforçar la presència a Amèrica.

Durant el seu mandat es va fer un pas endavant amb la derogació del vot pregat. Com veu el nou format de vot exterior?
Millor, però insuficient. El vot pregat era una gran rèmora, però no l’única. Hi ha molt marge a recórrer si s’obrís la finestra d’oportunitat de vot electrònic, però això no podem fer si no canvia la LOREG. Continuem molt lligats a Madrid.

Aquesta setmana des del Consell d’Europa s’ha posat en relleu la necessitat que la Unió Europea hauria de prendre mesures en el cas Pegasus.
La Unió Europea ha criticat molt més el govern espanyol pel cas Pegasus que el mateix govern actual d’Esquerra. L’última garrotada que va rebre el govern espanyol en aquest debat va ser notòria. I jo no he vist un canvi d’actitud de Pedro Sánchez.

Catalunya continua sense trobar la Unió Europea com a aliada?
La meva prioritat com a consellera va ser que la Unió Europea es rendís en l’evidència que els ciutadans catalans també són europeus. Així és com vam normalitzar les relacions entre Catalunya i la Unió, també gràcies a la tasca feta per la delegació de Brussel·les. Tots els debats rellevants per Europa ho són per Catalunya. I una Europa que no consideri les necessitats catalanes no és una Europa que es fonamenti en els valors fundacionals amb les quals es va crear.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Actualment, s’està duent a terme la modificació dels delictes de sedició i malversació a l’Estat espanyol, que forma part de la negociació entre el PSOE i Esquerra. Aplaudeix aquesta modificació?
La modificació del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats té un perill: que acabi limitant drets i llibertats importants, com el de reunió i manifestació. Ho diuen els experts. Pel que fa a la malversació, el que s’està produint no és una desjudicialització del conflicte, sinó una reducció de la repressió i la rebaixa de penes. En el text, la malversació s’utilitza per acotar l’acció política.

La modificació dels delictes de sedició i malversació obren la porta a un possible retorn del president Puigdemont?
El president Puigdemont va deixar clar des del principi que no volia una solució personal, sinó que havia de ser una solució política i per a tothom. Aquest és el seu objectiu i continuarà sent així. A partir d’aquí, caldrà veure quina interpretació faran els jutges del cas Puigdemont i de la resta de companys a l’exili. Ho veurem en els mesos vinents.

Esquerra ha presentat una nova proposta de referèndum d’autodeterminació, que la Moncloa ja ha respost amb un cop de porta. Com es pot sortir d’aquest atzucac?
Ara l’aposta és la via montenegrina. De la proposta d’Esquerra m’ha sorprès que si s’acaba assumint, el moviment independentista ens estem autolimitant perquè hem de garantir el 50% de la participació i que el 55% estigui a favor de l’autodeterminació. I una altra observació: en l’àmbit internacional és molt important no blanquejar el govern de Pedro Sánchez.

Què vol dir?
Tant la taula de diàleg, que és una operació de màrqueting polític per part del govern espanyol, com la nova proposta de referèndum que ha plantejat Esquerra, ho blanquegen. A ulls de fora, s’interpreta que els governs català i espanyol tenen un espai per abordar el conflicte polític, quan no és veritat. I per això em preocupa, perquè blanqueja la inactivitat i la manca de voluntat política per resoldre el conflicte amb Catalunya per part del govern espanyol.

Després de la sortida del govern, què ha de fer a partir d’ara Junts per a recuperar protagonisme polític?
Junts ha de continuar treballant pel país, i ara toca fer-ho des de l’oposició. El govern actual representa una minoria, i, per tant, el Parlament passa a tenir un rol molt important de control d’aquest govern. Per això hem presentat un catàleg de 50 mesures concretes per a negociar els pressupostos amb una línia de treball molt constructiva.

“Si jo avui fos consellera, l’obertura de delegacions a la Xina, l’Índia, Singapur, Israel, Colòmbia i el Perú, serien prioritàries”

Junts donarà suport als pressupostos que presenta el govern d’Esquerra?
És rellevant deixar clar que, a diferència del què ha dit Marta Rovira, no és veritat que aquests siguin els pressupostos que va presentar Junts. Quan el conseller Giró va elaborar els pressupostos, aquests eren d’un govern de coalició que ja no existeix. Ara, Junts ha de ponderar entre uns comptes de màxims dins el seu marc ideològic i de possibilisme tenint en compte el moment econòmic actual que requereix que tothom sumi.

I de portes endins, Junts té una estratègia unitària?
Junts va aprovar amb una majoria amplíssima (més del 95%) les ponències en el darrer congrés celebrat l’estiu passat. Ara es tracta de plasmar-ho en una acció política molt diferent de la que hi ha hagut fins ara perquè no som al govern, som a l’oposició. La nostra prioritat són les eleccions municipals, perquè Junts creu que el país es construeix municipi a municipi i, per tant, el què passi en cada municipi i ciutat de Catalunya configurarà què haurà de fer Junts i, també, el país.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Xavier Trias ha anunciat aquesta setmana que serà el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona. Formarà part del seu equip?
Estic a disposició de l’alcalde Trias i del seu projecte. N’hem parlat, les converses estan obertes. Molta gent s’hi està apropant perquè entén que és un projecte il·lusionant i guanyador, que té la capacitat de transformar la ciutat com es mereix. Trias vol dissenyar una llista de bons gestors per a l’agenda política que vol impulsar. L’anunci de Trias de ser el candidat de Junts a Barcelona ha estat la millor notícia en els darrers temps.

Per què?
És una gran notícia per Barcelona i per aquells qui estimem la ciutat. Trias vol governar Barcelona i té un model de ciutat per a tothom, de qualitat, inclusiu i emprenedor. Barcelona ha de tornar a ser una capital global i no una cocapitalitat de l’Estat espanyol. Darrerament, la ciutat pateix una situació d’emergència i ha perdut moltes oportunitats. I és fruit de la negativa a molts projectes, especialment a les iniciatives públicoprivades, per part del govern de Colau.

“Estic a disposició de l’alcalde Trias i del seu projecte”

Creu que després de les eleccions municipals es podrien plantejar unes eleccions al Parlament a la tardor de 2023?
Dependrà de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que és la gran qüestió de confiança que està sotmès el govern. Hi ha un factor rellevant: hi ha un govern en minoria, que fa molt difícil que pugui mantenir-se estable en el temps, i que no veig que estigui buscant grans consensos per continuar endavant amb la legislatura.

A vostè li agradaria tornar a ocupar un lloc de responsabilitat al govern de Catalunya?
Per descomptat. No hi ha un honor més gran que servir Catalunya des del govern. No vaig dubtar ni cinc segons quan m’ho van oferir, i tornaria a fer-ho. Em sento orgullosa d’haver gestionat l’acció exterior del país, que és la que coneixia millor. Així i tot, es pot servir el país des de moltes posicions i responsabilitats públiques i privades. Sigui on sigui, continuaré servint el país.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram