La consellera Victòria Alsina atenent els mitjans de comunicació des del seu despatx [Foto: Generalitat]
Victòria Alsina (Barcelona, 1983) és la nova consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de l’executiu català. La que va ser delegada del Govern de la Generalitat als Estats Units i el Canadà, fins ara exercia com a professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Universitat de Nova York i investigadora en cap del Laboratori de Governança (The GovLab) de la mateixa universitat. A més, va coordinar el grup de treball Catalunya 2022 juntament amb l’especialista en comunicació i transformador digital Genís Roca. En aquesta entrevista a Exterior.cat, Alsina es mostra convençuda que l’acció exterior serà una eina imprescindible per a Catalunya en la nova legislatura que acaba de començar.
Va ser delegada dels Estats Units i del Canadà fa un parell d’anys. Què recorda de la seva primera experiència com a representant institucional?
Formar part de la delegació va suposar la confirmació de les possibilitats per connectar no només les administracions públiques sinó també les empreses i la societat civil organitzada als dos costats de l’Atlàntic. Sempre havia pensat que més enllà de les relacions més tradicionals, un país com Catalunya tenia la possibilitat de fer diplomàcia pública moderna que es basés en àmbits més innovadors i vinculats amb la recerca, el talent, la innovació i la sostenibilitat. Vaig constatar que les possibilitats són infinites i per a Catalunya és molt útil tenir una xarxa de delegacions per tal de fer-ho possible.
Per què va renunciar a continuar com a delegada, aleshores?
Va ser estrictament per motius personals, no va tenir res a veure amb la política. I em va saber molt greu, perquè teníem molts projectes iniciats, però estic contenta perquè molts d’ells han tingut continuïtat malgrat la pandèmia.
Qui va trucar-li per proposar-li ser consellera?
Jordi Sánchez, tot i que mai abans havia parlat amb ell i ni tan sols el coneixia. Ell m’ho va proposar i vaig acceptar-ho. Per a mi és un honor -el més gran que he tingut mai fins ara- formar part del govern del meu país. Jo feia una dècada que vivia fora de Catalunya, però sempre que m’han demanat fer un pas endavant sempre l’he fet, sigui des de la universitat, o quan em van demanar el pas endavant per anar a la delegació. L’últim any vaig estar coordinant l’estratègia postcovid, i aquest treball va ser un bon exemple sobre el fet que no sé dir que no quan em fan un encàrrec pel país. En aquest cas, l’honor és immens.
Què la va engrescar per decidir-se a ser consellera?
Aquesta conselleria agrupa dos àmbits que semblen poc connectats, l’acció exterior i el govern obert. Ara li hem canviat el nom, i govern obert reflecteix millor la qualitat democràtica i la bona governança que tenim. Aquestes dues àrees són les dues potes que defineixen la meva carrera internacional, així que porto prop de 15 anys assessorant en àmbits de govern obert. He de dir que crec que algú al capdavant d’una conselleria ha de tenir coneixement sectorial i coneixement de les opcions. En aquest cas, aquesta conselleria era seguir fent el mateix que he estat fent tota la meva vida.
“El president Puigdemont és una figura respectada en l’àmbit internacional. Hi ha objectius compartits que són molt poderosos i que justifiquen una conversa o una col·laboració”
Raül Romeva, Ernest Maragall, Alfred Bosch i Bernat Solé, tots homes. És la primera dona que representarà Catalunya a l’exterior.
Això està molt bé, i a més soc la membre més jove del govern! Bé, només amb tres mesos de diferència respecte al President Aragonès. Em considero independent, fidel als membres del govern i amb moltes ganes de col·laborar, perquè crec que el departament d’Acció Exterior ha de ser la cara de tota la Generalitat de Catalunya al món. Tinc una tasca important en coordinar l’acció exterior de tots els departaments i de cohesionar amb una política de país. Catalunya es mereix una política exterior de país i crec que la puc tirar endavant. M’agradaria pensar que podré implementar unes quantes de les idees que tinc per al departament. Ara bé, requereix organització i molts esforços.
El govern de Catalunya acumula més de dues dècades mirant el món. Des que es va crear el departament d’Acció Exterior -en mans de l’exconseller Raül Romeva- sempre havia estat liderada per ERC. Amb Junts hi haurà una estratègia diferent de la que hi ha hagut fins ara?
Aterro al departament com una persona independent, no vinc de la política sinó de l’àmbit del coneixement i la universitat. En aquest sentit, el meu compromís amb el país és amb el govern i el programa, i tinc una visió pròpia de l’acció exterior, a mi m’agradaria pensar que cada conseller, amb independència d’on hagi estat el departament abans, hagi posat la seva empremta, Confio que jo també podré fer-ho.
Quin paper jugarà Waterloo en l’acció exterior catalana?
Crec que Catalunya té diferents agents que treballen amb l’acció exterior. Un és el govern, l’altre és l’exili, especialment els tres membres que tenim al Parlament Europeu i a partir d’aquí tot suma. El president Puigdemont és una figura respectada en l’àmbit internacional i que s’associa a la defensa dels interessos de Catalunya. Hi ha objectius compartits que són molt poderosos i que justifiquen una conversa o una col·laboració.
Fa uns dies va reunir-se amb els diferents delegats del govern a l’exterior. A banda del relleu a la delegació de Madrid. Té previst que hi hagi més canvis?
Tots els delegats tenen la meva confiança i ara estem començant a treballar amb ells, perquè cada país té una realitat diferent, i soc partidària de respectar la diversitat. Estem treballant perquè tant els Països Nòrdics com la del Govern davant la Unió Europea tinguin representativitat i deixin d’estar buides després de les renúncies tan de Francesca Guardiola com Meritxell Serret. Ara bé, una de les novetats és que hem posat en marxa una nova direcció general de la representació institucional del Govern a l’Exterior i de la Unió Europea, que donarà suport a la tasca de les delegacions.
Alsina, en la seva primera intervenció com a consellera a l’hemicicle del Parlament [Foto: ACN]
S’està revisant l’estratègia del mapa de delegacions que disposa el Govern, un mapa molt interessant que s’ha de potenciar perquè com més espais exteriors disposem, millor. Els nostres recursos són limitats, i després d’una etapa de creixement pel que fa al nombre de delegacions, cal asseure’s i mirar com està aquest mapa, com ha funcionat, i acabarem de consolidar el mapa i l’estratègia. És possible que es faci alguna modificació.
“El Consell de la Catalunya exterior s’aprovarà el mes vinent i ens permetrà disposar d’un òrgan que es reuneixi davant la Generalitat per socialitzar les necessitats i posar en valor el rol que tenen els catalans arreu del món”
Més d’un centenar de casals catalans arreu del món. Quin paper tindran en l’estratègia de visualitzar Catalunya al món?
És un aspecte cabdal en l’acció exterior, I ho conec bé perquè durant molt de temps jo he estat una catalana més a l’estranger. Per aquest motiu hem creat una nova direcció general, la de la Catalunya Exterior. Està dedicada exclusivament als catalans que viuen a l’exterior i els casals hi tenen molt a veure. Vull asseure’m, mirar amb molta dedicació les necessitats que tenen els casals, quines sinergies podem crear perquè col·laborin entre ells i com podrem fer que tots siguin un lloc atractiu per a totes les generacions que estan fora.
En els darrers anys, la població catalana a l’exterior no ha parat de créixer. I hi ha hagut una evolució en les dinàmiques dels casals. Alguns ja s’organitzen de forma virtual i no estan inscrits en el registre d’entitats catalanes a l’exterior.
Crec que aquestes entitats també hem d’incorporar-les, perquè és la nova realitat. Al mateix temps hi ha la societat civil organitzada, que és molt activa, però que no forma part d’un casal. Des del departament els hem de donar eines perquè s’organitzin i gestionin la comunitat ells mateixos. Hem de ser una finestra de cara a donar-los informació sobre els drets i els deures, els serveis en el seu retorn a Catalunya, la relació amb les seves famílies, que els joves aprenguin català… hi ha una missió d’oferir-los tots aquests serveis. Aquesta és una assignatura pendent, i ho dic amb coneixement de causa perquè he viscut molt de temps a l’estranger.
El seu predecessor, Bernat Solé va assegurar en una entrevista a Exterior.cat que el departament impulsaria el Consell de la Catalunya exterior a principis del 2021. En quina fase es troba i què suposarà?
S’aprovarà el mes vinent i ens permetrà disposar d’un òrgan de representació de la comunitat catalana a l’exterior que, de manera reglamentària, es reuneixi davant la Generalitat per socialitzar les necessitats i posar en valor el rol que tenen els catalans arreu del món. És un consell que es reunirà de manera permanent una vegada a l’any i de manera extraordinària els cops que faci falta.
El vot exterior és la gran assignatura pendent i una reclamació història dels catalans residents a l’estranger. Com a consellera es compromet a posar fil a l’agulla?
Només es pot tirar endavant en col·laboració amb l’Estat. Com a Govern català no ho podem fer de manera independent, no en tenim la competència. Així i tot, ho podem promoure sense haver de modificar la LOREC i sense tenir una llei electoral pròpia, ho estem estudiant. La part tecnològica no és el problema, sinó que es tracta d’articular els permisos pertinents i tot el sistema de cens i tenir-ho endreçat. Dedicaré el temps, l’energia i faré els passos que faci falta. Volem posar en marxa el vot exterior en línia, i que es pugui implementar com més aviat millor en format pilot. És un compromís ferm que hi treballem des del primer dia.
“El conflicte entre Catalunya i Espanya només ho resoldrà una llei d’amnistia i el dret a decidir”
La setmana passada els presos polítics van deixar la presó fruit de l’indult atorgat pel govern espanyol. És un primer pas cap a la resolució del conflicte?
És innegable que es tracta d’una bona notícia, ara bé es tracta de 9 personalitats polítiques i per a les seves famílies, però no podem oblidar que hi ha més de 3.000 persones encausades per la justícia espanyola en la causa del procés. Els indults dictats pel Govern espanyol no poden deslligar-se dels reiterats requeriments polítics i judicials internacionals.
Victòria Alsina, al costat del President Aragonès, quan va ser nomenada consellera del Govern català [Foto: ACN]
Així és. La resolució convida les autoritats espanyoles a alliberar els presos (que ja ho ha fet), a retirar els processos d’extradició contra els exiliats, a tancar les causes obertes contra treballadors públics de rang inferior, i a garantir que els procediments per suposada malversació generin responsabilitats únicament per fets provats i quantificats. No obstant això, cal tenir present que el seu alliberament és només una de les 6 recomanacions aprovades per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i que ja el 2018 i 2019 el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) i un Tribunal de Primera Instància de Brussel·les (Bèlgica) havien mostrat el camí a seguir en deixar en llibertat l’expresident del Govern i la resta de membres a l’exili.
Aquesta setmana, 41 servidors públics del govern català estan citats pel Tribunal de Cuentas on se’ls vincula a l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya en el període 2011-2017. Vostè ho ha explicat al cos consolar de Barcelona a través d’una carta.
Així és. Ho he fet perquè aquesta quarantena de servidors públics hauran d’afrontar multes milionàries. I a més cal tenir presents els milers de persones que han estat o estan sent processades per la mateixa causa. Per això, de portes enfora, a escala internacional, cal explicar-ho tot i fer-ho sense distorsions. I s’ha de dir perquè ningú tingui la temptació de pensar que amb l’indult i una taula de diàleg a la qual el govern català ha acceptat asseure’s, ha acabat el conflicte. Perquè l’indult no resol el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Com acabaria el conflicte?
Només ho resoldrà una llei d’amnistia i el dret a decidir. Aquesta sempre ha estat la solució del conflicte i, en diverses ocasions, Catalunya ho ha plantejat al govern espanyol sense èxit. Perquè un 70% de la població, és a dir, una majoria de la ciutadania catalana té l’aspiració d’exercir lliure i democràticament, com ja ho han fet altres països, el dret a l’autodeterminació recollit a la Carta de les Nacions Unides.
