M. Cristina Gilí, Montserrat Cadevall, Ferran Juanes i M. Àngels Salip, protagonistes del reportatge [Foto: Exterior.cat]

Villach (Àustria) es convertirà aquest cap de setmana en la capital mundial de la cultura popular catalana en el 35è Aplec Internacional que promou Adifolk. S’hi esperen uns 600 actuants amb prop de 25 grups. Quatre representants d’aquests grups, M. Àngels Salip (Colla Aires Gironins del GEiEG), Montserrat Cadevall (Federació Catalana d’Entitats Corals), Ferran Juanes (Colla de gegants i grallers del Catllar) i M. Cristina Gilí (Grup Cultural Garrigues) analitzen per Exterior.cat com es presenta aquest nou Aplec i quins factors fan que es mantingui viva la cultura popular catalana.

L’Aplec: tothom hi vol ser
L’Aplec internacional s’ha consolidat com la gran Festa Major de la cultura catalana al món. Tothom hi vol ser, i, des de 1988, Adifolk ha convertit l’Aplec en l’element més llaminer de tot el calendari festiu de l’any. “És un orgull per la nostra colla poder participar i promoure el coneixement de la sardana fora dels Països Catalans, participant en els tallers i mostrant les diferents modalitats al públic assistent”, explica M. Àngels Salip (Girona, 1954), cap de la Colla Aires Gironins del GEiEG.

Hi coincideix M. Cristina Gilí (Lleida, 1967), vicedirectora del Grup Cultural Garrigues: “és un gran goig que la cultura catalana tingui un reconeixement internacional. Representar el meu país és un gran orgull”. D’altres, com Ferran Juanes (Barcelona, 1971), secretari de la junta de la Colla de gegants i grallers del Catllar, considera que ser a Villach i participar de l’Aplec és “una il·lusió especial”. Per a la presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals, Montserrat Cadevall (Terrassa, 1959) “participar en una mostra col·lectiva de cultura catalana i mostrar la seva diversitat”.

M. Àngels Salip: “Villach serà un èxit, els grups faran una mostra excel·lent de la nostra cultura popular”

La majoria, repeteixen
Dels quatre representants d’aquest reportatge, tots repeteixen en un Aplec. M. Àngels Salip viurà la seva quarta participació en un Aplec després de ser a Cracòvia, Verona i Elvas. Per a Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals, serà la tercera vegada que participa en un Aplec, després de Copenhaguen i Elvas. M. Cristina Gilí hi ha participat en dues ocasions: Copenhaguen i Elvas. En canvi, per a Juanes, serà el seu segon cop després de l’Alguer, el 2021.

La Colla de gegants i grallers del Catllar participarà a l’Aplec de Villach [Foto: Colla de gegants i grallers del Catllar]

Un dels maldecaps d’Adifolk és la data de l’Aplec, que no sempre és a gust de tothom. Sense anar més lluny, l’edició d’enguany cau el mateix cap de setmana que es constitueixen els ajuntaments de Catalunya. Juanes lamenta que “dos dels integrants de la nostra colla no podran ser a Villach per aquesta coincidència”. I Salip afegeix que “s’hauria de valorar les dates per fer més accessible a la participació de tots els representants, especialment dels més joves”.

Villach, èxit assegurat
Ningú posa en dubte que Villach serà un altre Aplec per emmarcar. Salip té una premonició: “Serà un èxit, amb una àmplia representació dels grups que faran una excel·lent mostra de la nostra cultura popular i tradicional catalana”.

Montserrat Cadevall: “La cultura és ben viva, però necessitem transmetre-la a través de l’educació als infants i tenir accés als mitjans de comunicació”

Del format de l’Aplec que ha consolidat Adifolk satisfà tothom. “Com a mostra de la cultura popular, penso que està molt ben representada”, assegura Gilí, qui es mostra il·lusionada perquè el Lleó -una de les figures festives del Grup Cultural Garrigues- s’estrena en un Aplec. Mentrestant, Cadevall posa en valor la relació entre colles que s’estableix durant l’Aplec: “és un bon moment perquè que ens coneguem entre nosaltres”.

Més ajuts i visibilitat per a la cultura
L’Aplec només és la posada en escena de la cultura popular catalana. Tot i el reconeixement internacional i la il·lusió que generen les colles participants a l’Aplec, la realitat és una altra de portes endins: “Crec que la cultura està poc valorada i poc reconeguda per la societat”, diu Salip. Cadevall i Gilí assenyalen els mitjans de comunicació: “la cultura és ben viva, però necessitem transmetre-la a través de l’educació als infants i tenir accés a tots els mitjans de comunicació”, argumenta Cadevall. I Gilí afegeix que “els mitjans de comunicació haurien d’incloure informació dels actes populars que se celebren arreu”.

Ferran Juanes: “veig un pobre suport institucional en general: costa molt mantenir la flama, i més després de la pandèmia”

Darrere de les diferents representacions queda l’esforç i la dedicació de tots aquells qui volen mantenir-la viva. Juanes no es considera “gaire optimista” i apel·la a les institucions: “veig un pobre suport institucional en general: costa molt temps, esforç i diners dels participants mantenir la flama, i més després de la pandèmia”.

No és l’únic que demana més suport als governants. Gilí diu que “el que compta no són les paraules d’agraïment de la classe política, sinó que potser caldria tenir més suport econòmic per finançar les despeses de les colles participants a l’Aplec”. I Cadevall afegeix que “cal un millor finançament i una simplificació dels tràmits”.

Els integrants del Grup Cultural Garrigues amb el Lleó, que s’estrenarà a Villach [Foto: Grup Cultural Garrigues]

‘Coti x Coti’: tot suma
La sardana-reaggeton ‘Coti x Coti’ dels The Tyets s’ha convertit en el ‘hit’ d’aquest any. Sona a totes les ràdios i ha provocat un efecte contagi per als més joves de conèixer i ballar la sardana. Quina conseqüència té per a la cultura popular catalana? Cadevall afegeix que “tot el que faci parlar de la cultura és positiu, i totes les activitats sumen”.

M. Cristina Gilí: “Si amb ‘Coti x Coti’ podem engrescar el nostre jovent, endavant. És un fenomen molt ben assolit, que està tenint molta repercussió”

Salip explica que ’Coti x Coti’ “beneficia positivament la cultura popular catalana donant a conèixer la sardana, que es troba tan amagada” i creu que “ha provocat curiositat i ganes de conèixer com es balla una sardana, especialment entre els més joves. Ni és tan avorrida, ni que només la pot ballar i la balla la gent gran”. També aplaudeix The Tyets: “no els ha fet gens de por introduir aquestes notes musicals, i menys ballar i fer ballar als joves, en els seus concerts multitudinaris, sense cap mena de vergonya, ni complexos”.

Així, Gilí considera que “si així podem engrescar el nostre jovent, endavant. És un fenomen molt ben assolit, que està tenint molta repercussió. Jo no puc deixar de cantar-la i m’encisa cada cop més!”. A més del repertori previst pels diferents grups durant l’Aplec és molt probable que, com la cultura popular catalana, el ‘Coti x Coti’ també es canti i es balli a Villach.

Villach, a punt per impregnar-se de cultura catalana
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram