Foto: Casal Català Yucatan

Mèrida és la capital de l’estat de Yucatan, a Mèxic. Té prop d’un milió d’habitants i és una de les ciutats de Nordamèrica amb més arrels catalanes. Un dels noms propis és el de Manuel Mercader Martínez, un dels fundadors del Casal Català, l’any 1997. Veí d’El Prat de Llobregat i jesuïta, va passar de la Catalunya republicana a la Bolívia revolucionària. Després, l’Església va enviar-lo a Ciutat de Mèxic on es enamorar d’Irene Duch, s’hi va casar i va ser pare de dos fills un cop instal·lat a Mèxic. “Era una eminència, d’aquells catalans que van deixar una petjada molt gran a Mèrida i que tothom el té present”, explica a Exterior.cat, Martí Coromina, politòleg i membre de la junta actual del Casal Català de Yucatan.

Manuel Mercader, a més, va comprometre’s íntegrament amb Mèrida i l’estat de Yucatan després de molts anys treballant a la Universidad Pedagógica Nacional com a docent. L’any 2000, un grapat d’alumnes van publicar un llibre dedicat al seu mestratge: No temen callar. La pedagogía de Manuel Mercader. Sense perdre mai de vista la seva identitat catalana, Mercader degustava el vi Seller, elaborat per uns catalans a l’exili, a Querétaro (Mèxic). Des de la seva mort, l’any 2016, el Casal Català de Yucatan va promoure el Mercasal, “era un homenatge a la seva memòria i un espai per a la diversitat cultural, de foment i de promoció de la cultura local”, diu Coromina. L’any passat va ser el darrer any del Mercasal.

DELS COMÍN A GARCIA GINERÈS

La munió de catalans que van arribar per fer les Amèriques, el segle passat, és tan àmplia que Yucatan està marcada de dalt a baix. I el recorregut del Casal Català està marcat pels quatre costats per famílies arribades de Catalunya a Sudamèrica durant la guerra. “La fundació del Casal, impulsada per Manuel Mercader, estava formada majoritàriament per catalans exiliats de la guerra”, explica Coromina. La primera seu del Casal va ser en un espai a l’Hotel Dolores Alba, antiga propietat dels Comín, una família de catalans exiliats a Yucatan. L’hotel, encara vigent, té l’estil colonial espanyol i està situat en un punt estratègic del centre de Mèrida, a tocar de la catedral.

Durant dues dècades, el Casal ha canviat dues vegades més d’ubicació. Des de fa dos mesos, la comunitat catalana s’aplega en un espai de la Calle 14 -amb pati i piscina inclosa- a tocar del Parc de les Amèriques i l’avinguda de Colom, en una colònia de Mèrida que porta el nom d’un constructor català: Joaquim Garcia Ginerès (Tortosa, 1856). Comerciant de cap a peus, va dedicar-se a la construcció un cop traslladat a Mèrida, a principis del segle passat. Ell i un seguit de constructors van urbanitzar la zona de San Cosme al nord-est del centre de la ciutat on s’hi van allotjar immigrants catalans, espanyols i alemanys. Després d’una mort tràgica, Mèrida va voler homenatjar-lo canviant el nom de la colònia. Des de fa més d’un segle se’n diu Garcia Ginerès.

AIRES DE RENOVACIÓ

Coincidint amb el vintè aniversari de la seva fundació, el Casal Català de Yucatan ha agafat una nova volada amb l’arribada de nous immigrants catalans. Coromina explica que “des de fa un parell d’anys hi ha una nova junta, amb noves propostes enfocades a mantenir la cultura i la llengua catalanes, però a la vegada, a treballar conjuntament d’entitats locals com ara el Banco de Tiempo Mérida-Yucatán, SOM Editorial Colectiva, Cultura Savia, Son Jarocho Mérida o el Colectivo Letrantes y artistas. Amb la nova seu, a més, el Casal Català ofereix la possibilitat de llogar el seu espai a entitats locals. “És una manera d’obrir-los les portes, de compartir activitats i d’implicar-nos, de forma directa, amb la vida social i associativa de Mèrida, Yucatan i la cultura maia”, reconeix Coromina.

Una de les dates assenyalades és la festivitat de Sant Jordi. El 23 d’abril passat, a la seu del Casal es van intercanviar roses (grogues, en solidaritat amb els presos polítics a Catalunya) i llibres. “Una de les prioritats és viure les tradicions del nostre país d’origen adaptant-lo a la tradició maia. Venim d’on venim, però vivim on vivim”, apunta Coromina. Així, la Diada de Sant Jordi de l’any passat, es van programar activitats d’escriptura col·lectiva entorn a la llegenda, lectures amb el Colectivo Letrantes, intercanvi de caricatures amb La Jadeíta, un concurs de jocs florals, música amb viu amb Son Jarocho Mérida o la rumba catalana de Rafael Pisphere.

Vint anys després, el llegat del jesuïta català Manuel Mercader batega amb força. El Casal és a punt d’editar un llibre editat per SOM Editorial Coletiva -del català resident a Mèrida, Joan Serra-. 20 articles de 20 testimonis que recorren la petjada catalana a Mèxic.