Foto: Aïda Garcia Pons resideix a Califòrnia (Estats Units) i és traductora literària [cedida]

Aïda Garcia Pons (Barcelona, 1975) és traductora literària, correctora i professora de llengües. Filla del barri barceloní de Sants, des de fa dotze anys viu a Berkeley (Califòrnia, Estats Units). Va fer els estudis de Traducció i interpretació a la UAB. Tradueix llibres per a públic infantil i juvenil per a Edicions62 i Editorial Joventut des de fa gairebé 20 anys. És l’entrevista a Exterior.cat.

Conviure entre llengües li ve de petita?

Sí, quan tenia 14 anys vaig poder llegir un treball de recerca d’una amiga sobre traducció i interpretació i vaig tenir clar a què volia dedicar-me. Des d’aleshores vaig aprendre i perfeccionar català, castellà, anglès, xinès i italià. Les llengües són eines de comunicació i és la meva passió.

L’aprenentatge de llengües va directament relacionat amb els estudis a l’estranger?

En el meu cas, sí. Mentre estudiava a l’Autònoma vaig fer un Erasmus a Itàlia, concretament al campus de Forlì, que depèn de la Universitat de Bolonya. Vaig aprendre moltíssim i vaig adquirir els lligams que necessitava per avançar. Quan vaig acabar la carrera vaig traslladar-me a Kent, al sud d’Anglaterra. Pocs mesos després de ser al Regne Unit, vaig obtenir el títol per ensenyar anglès per a parlants d’altres llengües. Un pas que em va obrir les portes per anar a la Xina com a voluntària lingüística de l’organització britànica VSO.

Quina tasca va fer com a voluntària lingüística a la Xina?

L’estada va ser a Lanzhou, la capital de Gansu, i va ser de dos anys. Els alumnes formaven part de diferents minories ètniques , estudiaven filologia anglesa i com a tret distintiu aprenen l’anglès com a tercera llengua. Després de finalitzar el contracte de dos anys hi havia l’opció d’ampliar-lo un any més, però en aquest cas, vaig canviar d’ubicació, a Liuzhou, al sud-oest, a la regió de Guangxi . Va ser una etapa fascinant, d’un aprenentatge brutal com a professora de llengua. Després d’un temps molt breu a Catalunya, vaig marxar a Bangladesh per ensenyar l’anglès als professionals d’un centre d’aprenentatge per formar fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals.

Quan comença a exercir com a traductora literària?

Entre l’estada a Lanzhou i Bangladesh vaig començar a treballar per Edicions62 on vaig coincidir amb Marta Vilagut, una persona a qui li estaré molt agraïda tota la vida. Un cop vaig tornar de Bangladesh, em vaig traslladar a Oxford, a Anglaterra, on vaig poder combinar la traducció literària i l’ensenyament . Ensenyar l’anglès a Anglaterra era tot un repte, un somni que es va fer realitat. Era el moment més desitjat per a mi, però només va durar tres anys perquè allà vaig conèixer el meu marit i vam acabar instal·lant-nos a Califòrnia per la seva feina.

I ha exercit de mestra als Estats Units?

Sí, ho he fet pel meu compte! Un cop els meus fills van ser una mica més grans vaig trobar la necessitat que aprenguessin l’espanyol, tenint en compte que l’anglès ja el coneixen de l’escola i el català, a casa. Davant d’aquesta circumstància vaig oferir-me a l’escola dels meus fills com a voluntària de classes de castellà. Després d’un temps fent-ho a l’escola com a activitat extraescolar, vaig decidir fer-ho pel meu compte a casa amb petits grups. Ara tinc vuit alumnes, que amb la Covid-19 fem les classes en línia.

Ho compagina amb la traducció literària. Què t’atrau?

El que m’atrau són els jocs de paraules, posar-me a la pell del narrador i dels personatges.Traduir llibres et manté sempre aïllat del món. Ets tu i el text. Si tens algun dubte, ho comparteixes amb algun company. El pitjor, sobretot, és el temps limitat d’entrega de la traducció. Majoritàriament són quatre setmanes de llibres de 400 pàgines! Potser es pot allargar a sis setmanes. És una bogeria. Des de fa un temps, la feina va de baixada.

Tradueix llibres adreçats a infants i adolescents. La temàtica ha canviat amb el pas dels anys?

Moltíssim! Hi ha hagut una gran evolució de la novel·la fantàstica, sobretot, juvenil. En els meus inicis la temàtica era només sobre vampirs i homes llop. Després van venir els mons distòpics, la realitat d’Internet i actualment la novel·la romàntica. M’agraden veure aquests canvis i què demanen els lectors d’aquestes edats.

Quins són els llibres més rellevats que ha traduït?

De la cinquantena de traduccions n’hi ha que són més coneguts. Els de Veronica Roth de la sèrie Divergent, Insurgent o Lleial per a Fanbooks, que se n’han fet pel·lícules; de Cassandra Clare, la sèrie de Caçadors d’ombres, d’Estrella Polar. He fet algunes traduccions d’autors de San Francisco. És el cas de Jandy Nelson, amb Et donaré el sol, de Fanbooks; o bé Caroline Paul, amb Hero Girl: Noies atrevides a la conquesta del món. I l’últim que ha sortit publicat és Deixa’t portar, de Sarah Dessen.

De les seves traduccions, faria alguna recomanació?

Sí, fa tres anys va publicar-se Blackthorn2. L’any de la pesta, de Kevin Sands, per a Estrella Polar. La història transcorre a Londres durant la pesta negra i és ideal per llegir en temps de la pandèmia.

Està d’acord amb aquella frase feta que diu ‘Traduttore, traditore!’ (traductor, traïdor)?

Gens. Jo com a traductora no m’invento mai res.

L’ús de les frases fetes és un bon recurs pels traductors?

Sí, però no sempre funciona perquè no es pot traduir de forma literal. Per exemple, la frase ‘It’s raining cats and dogs’ vindria a ser el mateix que ‘està plovent a bots i barrals’. Ara bé, hi ha una situació excepcional com són els insults. Molts catalanoparlants s’expressen en castellà a l’hora d’insultar. El ‘joder’ està normalitzat però, en canvi, la paraula usada en la traducció seria ‘hòstia’ i ‘mecagun’.

On hi ha la línia que separa la llengua correcta de la que s’usa al carrer en les traduccions?

Soc favorable de connectar més amb la llengua del carrer. El català que es parla no és el que s’escriu, i que a l’hora de traduir per al públic jove és important que els lectors se sentin identificats amb els diàlegs. Per tant, és bàsic utilitzar el llenguatge col·loquial, el que fan servir al carrer, això sí, sense castellanismes. La majoria d’adolescents parlen aquest català col·loquial, així que la meva missió és que els lectors se sentin identificats. Per traduir novel·les juvenils és bàsic saber com parlen els joves per a connectar-hi. En la traducció d’adults sí que la llengua correcta s’hi adequa molt més.

No li ha picat la curiositat d’intercanviar els papers i ser l’autora en lloc de la traductora d’un llibre?

Moltíssim! He escrit un recull de contes per adults però que s’ha quedat en un calaix. Em fa molt respecte proposar-ho de forma seriosa a qualsevol editor. Quan tradueixo, em meravello de com escriuen molts dels escriptors. Per això, no sé si seria capaç d’estar a l’alçada i prefereixo seguir gaudint de la traducció.