Foto: Alà Baylac és el president de l’APLEC, a Perpinyà [cedida]
Diuen que vostè és un dels referents en la defensa del català a la Catalunya Nord.
[Somriu] De referents n’hi ha molts altres. Ara bé, el fet que sigui el president de l’APLEC fa que se m’atorguin més galons per la reivindicació del català que sempre ha tingut la nostra associació. A principis dels anys 80, l’APLEC va néixer amb l’objectiu de defensar i promoure l’ensenyament en català. A partir d’aleshores, el català va començar a treure el cap tímidament a la Catalunya Nord.
I quin és l’ús del català que se’n fa?
Durant aquests 40 anys s’ha hagut de batallar moltíssim amb un exercici de militància permanent que ha permès tenir més presència del català al carrer, a l’escola i a la universitat. Així i tot, només un 20% dels escolars a la Catalunya Nord que estudien la llengua ho fan a classe amb una hora de català a la setmana. Són dades de la darrera enquesta que vam fer des de l’APLEC l’any 2015, en la qual hi ha un 30% de nois i noies de més de 15 anys que entenen el català i només un 11% sap parlar-lo. Aquí és on hem de dedicar-hi tots els esforços.
I als mitjans de comunicació de la Catalunya Nord, quina presència té el català?
És molt escassa. A banda de Ràdio Arrels, les capçaleres en paper L’Indépendant i La Semaine du Roussillon publiquen continguts en català un cop a la setmana. La televisió pública France 3 emet en desconnexió un espai de poc més de cinc minuts setmanals.
Tot passa per consumir els mitjans fets a Barcelona?
Es consumeixen únicament TV3 i Flaixbac. De mitjans escrits en català, cap n’hi un. Si no es consumeix més premsa en català és perquè les capçaleres en paper no passen més enllà de Llívia i Puigcerdà. En canvi, Le Monde el pots trobar en qualsevol poble petit de la Catalunya Nord. Per tant, la manca de difusió de la premsa escrita en català que vivim al nord del país es resoldria amb una República Catalana. Amb més presència de mitjans catalans a Perpinyà hi hauria més consum i ús del català. I va més enllà de totes les iniciatives que faci l’APLEC i aquells qui reivindiquem la llengua a la Catalunya Nord.
Exerceix de professora l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. La demanda per estudiar català es manté?
Sí, gairebé sempre oscil·len prop de 200 estudiants de català cada any, tot i que hi ha hagut algun curs en què s’ha superat aquesta xifra. El fet de no créixer més és a conseqüència que l’ensenyament del català a batxillerat està descompensat i no hi ha continuïtat cap a la universitat. En el marc de l’ensenyament francès, aquesta situació la pateixen totes les llengües minoritàries, perquè l’Estat ni fa ni deixar fer. I això que a principis de 2016 el 75% de la població de la Catalunya Nord demanava un ensenyament bilingüe (català i francès).
I com veu l’escenari en els propers anys?
La gran esperança és l’Oficina Pública de la Llengua Catalana que va posar-se en marxa l’any passat, i que ha de ser l’eina que apuntali el català amb un ensenyament bilingüe a la Catalunya Nord amb el vistiplau del Ministeri francès. Som en un escenari complex, però soc optimista perquè s’arribi a una solució definitiva i que l’ús del català es pugui normalitzar d’una vegada.
La revista en català de referència a la Catalunya Nord és Mil Dimonis, que edita l’APLEC des de fa gairebé 20 anys.
L’editor Dàvid Grosclaude -un activista occità- va impulsar el projecte sota la cooperativa Coopelingua en què bascos, bretons, corsos, occitans i catalans de l’Estat francès proposàvem en comitè de redacció articles de producció pròpia i traduíem els dels altres. Després de gairebé deu anys de projecte compartit, l’APLEC va desvincular-s’hi perquè la revista, que era de pagament, només arribava a 200 subscriptors. Més enllà de si el model era rendible econòmicament, la decisió es va prendre perquè necessitàvem arribar al màxim d’infants possibles de la Catalunya Nord.
I què van fer?
Redirigir el model. Des de fa uns anys, la revista és de caràcter bimestral i es lliura gratuïtament a tots els estudiants de les escoles i centres on s’imparteix el català amb un tiratge de 5.000 exemplars. I hem aconseguit el que perseguíem, que Mil Dimonis exerceixi de vincle intergeneracional amb el català a la Catalunya Nord. Ara la revista la llegeixen la mainada, els pares i els avis del territori. I així, a partir de l’ús del català a casa i a l’escola seran la llavor per seguir mantenint viva la flama de la llengua.
I com sobreviuen amb la pandèmia?
Arran del confinament ens vam trobar amb l’inconvenient que no podíem lliurar la revista a les escoles perquè eren tancades. Així que vam establir un acord amb L’Indépendant i des d’aleshores els continguts de la revista s’editen en les pàgines del diari de referència a Perpinyà. Des de L’Indépendant van veure una oportunitat d’apropar-se a un nou públic i així hem passat d’editar 5.000 exemplars a 45.000!… N’hem sortit tots guanyant.
Així i tot, es manté la revista per als subscriptors.
Des del mes de setembre, amb la tornada dels alumnes a les aules, hem reprès l’edició de la revista com era abans del confinament. També es pot llegir en línia a través de la plataforma iQuiosc.cat, i per aquells que la vulguin en paper es poden subscriure i només han d’assumir el cost de l’enviament. Tot i que mai hem fet cap campanya de promoció de Mil Dimonis arreu de Catalunya, tenim constància que també es llegeix.
I ara organitzen un concurs de dibuix de mascaretes.
Sí, ho fem per estimular la creativitat de tots els alumnes de 2 a 11 anys de la Catalunya Nord. Fins a l’1 de desembre tots poden enviar una fotografia del dibuix de la seva mascareta personalitzada. Hi haurà un premi especial reservat a les classes que participin col·lectivament amb una mascareta que serà fabricada per l’APLEC i regalada a cada alumne i el mestre de la classe. Els guanyadors que tinguin més vots a les xarxes socials rebran un lot de revistes i publicacions de l’APLEC.
