Foto: Albert Nogués, director de Ràdio Arrels [cedida]
De voluntari a director. Mitja vida -o més- a Ràdio Arrels i exercint tots els papers de l’auca.
Als 16 anys vaig començar com a voluntari mitjançant un programa setmanal de sardanes que compartia amb el meu germà. Aquells anys van ser de descoberta, de poder inventar-ho tot. I fins i tot encara avui, 40 anys després de la posada en marxa de Ràdio Arrels, seguim inventant, tenint en compte les limitacions econòmiques del nostre projecte. Això sí, ho fem amb absoluta llibertat en una ràdio oberta i amb ganes de créixer.
I fent-ho com el primer dia: tota la programació en català.
Sí, és la nostra raó de ser. Ho fem tot absolutament en català perquè continua sent imprescindible seguir llaurant en el territori. Si algun dia el francès entra a Ràdio Arrels, la nostra essència se n’aniria en orris.
Tenen alguna altra peculiaritat a banda de la llengua?
Que no emetem publicitat, i això fa que el projecte sempre visqui amb una certa incertesa econòmica, tot i que no ha perillat la seva continuïtat. Som una ràdio associativa, una més de les 700 emissores d’aquesta tipologia que hi ha arreu de l’Estat francès. Així i tot, dins el mapa de ràdios associatives a França, Ràdio Arrels mai ha tingut cap reculada forta. Sempre hem tingut una gran capacitat de resistència gràcies, sobretot, a les aportacions rebudes mitjançant subvencions.
Aquest model econòmic de no incloure publicitat el lliga de mans i peus a l’hora de créixer. Li agradaria canviar-ho?
És difícil, però ens hi obliguen els estatuts. I és totalment necessari per sobreviure. El mercat publicitari a l’Estat francès és molt feble. Això fa que les ràdios privades de la Catalunya Nord totes depenguin de diferents xarxes, excepte Ràdio Arrels.
Això fa que mai puguin establir un full de ruta a cinc anys vista.
És complex perquè, sense anar més lluny, l’any 2021 hi ha eleccions departamentals i regionals a l’Estat francès. Actualment tenim subvencions de pes tant del consell departamental com regional. Si hi ha un canvi polític i, com a conseqüència, de prioritats, ningú ens assegura que puguem disposar d’aquests diners a la caixa. I hi ha una dificultat afegida en clau de l’Estat francès.
Quina?
S’està duent a terme el desenvolupament de la normativa de ràdio digital terrestre a França. Considerem que Ràdio Arrels hi té més a perdre que a guanyar, i hem renunciat a participar en la primera tongada de freqüències. Tant de bo la ràdio en FM tingui continuïtat perquè, si no és així, tindrem un problema ben gros.
És director des de fa cinc anys. Quina ha estat la seva pinzellada?
Sobretot, coherència en la programació i en la manera de treballar. Tot respectant la llibertat amb la qual sempre s’ha caracteritzat Ràdio Arrels, he intentat que tothom vagi en la mateixa direcció i rejovenint la plantilla.
També ha renovat el web.
Sí, calia fer un pas endavant i adaptar-nos a la nova realitat digital. El pas endavant ha estat impulsar una web amb continguts informatius i de servei dirigida a la població de la Catalunya Nord. És una manera, també, d’oferir uns continguts fets des de la Catalunya Nord i no pas amb una mirada, a vegades esbiaixada, des del sud.
Foto [cedida]
Sí, Ràdio Arrels és una ràdio generalista que combina la informació i la música amb un seguit de píndoles; de cultura, d’economia… El moment que més s’escolta la ràdio és als matins, principalment de 7 a 9, així que oferim una programació totalment en directe amb l’actualitat com a fil conductor. Ja no hi ha tertúlies, prioritzem l’elaboració de continguts. És una programació que funciona, així ho indiquen els retorns que tenim de l’audiència, també de la Catalunya sud.
Disposen de xifres?
És molt complex disposar de xifres d’audiència reals perquè són excessivament cares. I fins i tot, si estiguéssim disposats a conèixer la nostra audiència real hi hauria un problema afegit: l’empresa especialitzada a França no s’apropa a municipis rurals de menys de 5.000 habitants com els que hi ha a la Catalunya Nord. Fa dos anys, en una enquesta feta per les ràdios associatives franceses ens garantia una audiència mitjana de 50.000 oients.
No tenen massa competència…
Malauradament, no. Això fa que siguem l’única ràdio que emet en català a la Catalunya Nord –la veu, com diu el nostre lema–, la ràdio que acumula més anys a la Catalunya Nord i l’única que emet tota la seva programació feta des de la Catalunya Nord. Hi ha altres ràdios públiques i privades fetes des d’altres ciutats, com ara París.
Fa tres setmanes, a Comunicació21 avançàvem que en els mesos que venen canviaran d’estudis, que seran de propietat.
Així és, un dels reptes que tenim a curt termini és adquirir uns estudis en propietat que ens permetin fer un salt endavant i consolidar el projecte de Ràdio Arrels. En aquestes quatre dècades, l’emissora ha tingut diverses seus. Des de fa 17 anys, els estudis es troben al carrer dels Agustins, en una planta baixa en règim de lloguer al nucli antic de Perpinyà.
Ja han fet els primers passos per canviar de llar?
Fa mesos que vam iniciar el procés de recerca pels nous estudis i, més enllà del cost del local, la prioritat és que l’enllaç entre els estudis i el repetidor principal disposi d’una bona qualitat tècnica en el senyal de l’emissora. Estem fent algunes proves i volem lligar-ho com més aviat possible.
Serà un bon regal pels 40 anys de la ràdio. Com ho celebraran?
Per commemorar-ho tenim previst editar un llibre coral, fer una exposició itinerant i editar un seguit de píndoles radiofòniques que serviran per mostrar aquestes quatre dècades d’història de la Catalunya Nord dins el context polític, social i cultural. Durant 40 anys, Ràdio Arrels ha actuat d’altaveu, sent un testimoni privilegiat. Per això, mantenim la voluntat de contribuir en l’aposta pel català a la Catalunya Nord i ens fa ser un projecte singular en territori francès.
Si la pandèmia sanitària no ho impedeix, hi haurà festa grossa al maig.
Així és. La festa dels 40 anys de Ràdio Arrels s’ha fixat per al 29 de maig de 2021 al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Aquell dia servirà per presentar formalment el llibre i l’exposició. Tant el llibre coral com la mostra itinerant és previst que recorrin, més endavant, diferents ciutats catalanes.
