El portaveu socialista en la Comissió de Unió Europea i Acció Exterior, Alberto Bondesio [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Alberto Bondesio Martínez (Reus, Baix Camp, 1984) és diputat al Parlament de Catalunya per al PSC i el portaveu socialista en la Comissió de Unió Europea i Acció Exterior d’aquesta legislatura. Màster en polítiques públiques i socials per la Johns Hopkins University i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Postgrau en govern local per la Universitat de Barcelona i llicenciat en ciències polítiques i de l’Administració per la UPF. És funcionari de les institucions europees, administrador AD5 del Grup Parlamentari S&D, adscrit a la Comissió Parlamentària de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del Parlament Europeu (des del 2023). Després d’una dècada a Brussel·les, ha estat una de les cares noves del PSC del president Illa. A Exterior.cat, Bondesio aborda l’estratègia de l’acció exterior del govern socialista.
Va afiliar-se ben jove al PSC, què el va motivar per vincular-se a la política?
Em vaig afiliar al PSC poc temps després d’haver entrat a la universitat, vaig estudiar Ciències Polítiques i, al final, una de les qüestions que més m’ha motivat és com fer que el món sigui una mica millor. La decisió d’afiliar-me, primer, a les Joventuts Socialistes de Catalunya i, després, al PSC, intentaven respondre a aquesta voluntat, d’acord amb uns ideals de forma acadèmica i personal que acabo creient i defensant.
En el seu perfil a X hi diu que vostè és “socialista convençut”.
Sí, sí, convençudíssim [riu].
La política li ve de casa?
La part de la meva mare sí, ella va néixer en un poble molt petit d’Extremadura a tocar de Sevilla i el meu avi es va haver d’exiliar per raons polítiques a França durant els anys seixanta. La meva mare va créixer a França, on va rebre l’educació primària, i després va tornar a Reus l’any 1974. Deu anys més tard vaig néixer jo.
Vostè parla francès?
[Somriu] Una de les coses que podria retreure als meus pares és que no m’ensenyessin francès i que no m’haguessin portat a classes de piano. La primera qüestió la vaig resoldre vivint deu anys a Bèlgica, però la segona encara no m’hi he posat.
“El conseller Duch és el millor candidat perquè Catalunya torni a recuperar la seva veu a Europa”
Ha estat funcionari de les institucions europees, assessor i consultor. Quin aprenentatge va adquirir a Brussel·les?
Hi ha els dos vessants. Per una banda, la de veure que en aquest món som una part molt petita i som l’única part del planeta on la combinació de creixement econòmic, llibertat, democràcia i prosperitat compartida és possible. Però hem de saber que, malauradament, és una excepció si ho comparem arreu i, aquest projecte que neix després de la Segona Guerra Mundial per consolidar la pau, quan hi ha diàleg i consens és quan pot fer front a reptes comuns. I aquesta última és la que més he integrat de la meva etapa de deu anys i mig a Europa.
Deixa Brussel·les i torna a Catalunya per ser diputat al Parlament. Què i qui el van convèncer a fer aquest pas?
Quan vaig obtenir la plaça de funcionari la meva intenció era quedar-m’hi. El 2020, diverses persones del Camp de Tarragona i companys d’arreu de Catalunya amb vincles a la sectorial d’Europa em van proposar que em plantegés tornar a casa. No era una qüestió que m’havia passat fortament pel cap, però després hi va haver un argument irrefutable que va ser decisiu.
Quin?
Sempre diem que perquè hi hagi nous canvis s’hi ha de posar nova gent, i aquesta va ser una de les raons per les quals vaig acceptar el repte de ser el número 2 per la circumscripció de Tarragona en les eleccions al Parlament de 2021. Ho vaig fer perquè vaig comptar amb el suport del territori.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Tres anys més tard, en les últimes eleccions catalanes de 2024, el PSC va obtenir un resultat històric al Camp de Tarragona. Què va suposar aquella victòria per al territori?
Hi ha tres elements determinants. El primer, la responsabilitat de tenir aquesta majoria aclaparadora i uns resultats històrics i que ve motivat per la confiança que la ciutadania ha posat en el teu projecte polític. El segon, és la confirmació que en allò pel que sempre havíem treballat durant una època difícil com va ser el procés valia la pena apostar pel diàleg per a resoldre els conflictes a Espanya i Europa. I el tercer, l’aposta del PSC pel Camp de Tarragona amb una vertebració de Catalunya més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. En comparació amb altres opcions polítiques aquesta va ser la clau que explica una victòria històrica.
“Si el PP aspira a tenir responsabilitat de govern a Catalunya hauria de tenir l’oficialitat del català com a prioritat”
La victòria del PSC a Catalunya va ser més mèrit del president Salvador Illa i dels socialistes o demèrit del bloc independentista pel desencís que ha generat el procés?
Va ser mèrit del president Illa i del projecte del PSC. Des de les últimes eleccions, el 2021, es va treballar molt en el govern alternatiu amb propostes serioses en diferents àmbits. En l’anterior legislatura, el PSC va fer una oposició constructiva, prova d’això és que va donar el suport, en dues ocasions, als pressupostos del Govern Aragonès. Aquesta combinació va ser determinant.
Vam haver d’esperar uns mesos per tenir president de Catalunya. Vostè tenia clar que l’única opció vàlida era Salvador Illa?
És el que va expressar la majoria de la ciutadania, tal com ja ho havia expressat el 2021. Per tant, sí, era l’opció més clara.
Vostè va viure i treballar a Brussel·les els anys del procés a Catalunya, també la jornada històrica de l’1-O. Europa avui ja respira tranquil·la?
Si Europa no respirés tranquil·la respecte a Catalunya, l’agenda institucional del president Illa i del conseller Duch a Brussel·les no tindria la rellevància que té actualment. Arran de l’1-O Europa va tenir un posicionament clar respecte a Catalunya: era una qüestió interna d’un estat membre i l’aposta era el diàleg. A partir d’aquí, la proposta de diàleg i d’entesa del govern d’Espanya amb el president Pedro Sánchez al capdavant ha estat molt ben rebuda. Ara bé, hi ha partits que com més conflicte, millor.
Després del seu pas per Brussel·les, el seu lloc al Parlament era a la comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. Què creu que pot aportar-hi?
Tal com han dit el president Illa i el conseller Duch, cal retornar el lideratge europeu a Catalunya, i ha de fer front als reptes globals que tenim: des de l’emergència climàtica, les transicions ecològica i digital o les revolucions econòmiques que han de garantir que ningú es quedi enrere. La comissió ha de ser una eina clau per debatre, compartir i crear consensos en el marc europeu, però sense oblidar la qüestió internacional i fer del Parlament de Catalunya un altaveu en defensa dels drets humans. Aquest ha de ser l’ADN de la comissió.
Foto: Joanna Chichelnitzky
“El govern de Catalunya vol ser corresponsable en la construcció europea”
En la seva etapa a Brussel·les va coincidir amb l’actual conseller d’UE i Acció Exterior del Govern, Jaume Duch?
Sí, sí que vam coincidir! [somriu]. No treballàvem directament, perquè aleshores jo exercia com a assessor de la presidenta del grup socialista i demòcrata i Duch era portaveu del Parlament Europeu.
Què pot aportar Duch, ara com a conseller del govern?
El conseller Duch és el millor candidat perquè Catalunya torni a recuperar la seva veu a Europa. Alinear el coneixement i l’expertesa del conseller Duch en el marc europeu fa que en només sis mesos de mandat, el president Illa ja s’hagi reunit amb cinc dels set organismes europeus.
Rellegint les propostes de l’àmbit d’acció exterior del programa electoral del PSC, quines serien les prioritats, ara, un cop tenen la responsabilitat de govern?
Hi ha propostes que venen del nostre programa com és la d’impulsar un nou pla estratègic d’Acció Exterior i, sobretot, de reformar la llei d’acció exterior i relacions amb la Unió Europea. Però també hi ha altres propostes que formen part dels acords d’investidura amb Esquerra Republicana com és la reforma del cos d’acció exterior, del qual el tràmit parlamentari començarà aviat, o l’oficialitat del català a la Unió Europea.
Ja que vostè ho ha citat. És optimista que, finalment, el català sigui oficial a Europa, ara, amb la presidència de Polònia?
Aquesta és una reivindicació històrica, però hem de trobar els consensos. Avui som més optimistes amb l’oficialitat del català a la UE tenint en compte la presència del vicepresident Javi López, que és el català amb més rellevància en l’àmbit internacional, la implicació del govern d’Espanya. Així i tot, necessitem que totes les sensibilitats polítiques representades en el Consell Europeu també donin suport a aquesta proposta. Els socialistes no tenim majoria, cosa que sí que en té el PP.
El PP, però, no té com a prioritat l’oficialitat del català a Europa.
Si el PP aspira a tenir responsabilitat de govern a Catalunya hauria de tenir l’oficialitat del català com a prioritat.
“L’acció exterior catalana pot ser efectiva amb la complicitat del govern d’Espanya i de la resta de governs autonòmics”
Per què el Pla Brussel·les s’ha convertit en una eina troncal de l’acció exterior catalana en aquesta legislatura?
El Pla Brussel·les és necessari i urgent. És un pla que defineix una estratègia consolidada per tirar endavant les prioritats del govern en el marc europeu. El govern de Catalunya vol ser corresponsable en la construcció europea. A més, conjuntament amb altres regions europees és fer sentir la nostra veu i ser escoltats per fer front a les nostres necessitats.
Foto: Joanna Chichelnitzky
De bracet amb el govern d’Espanya es pot fer una acció exterior català efectiva?
Cal fer-ho així, amb la complicitat del govern d’Espanya i de la resta de governs autonòmics. Catalunya, tota sola, no pot fer front davant la revolució ecològica, digital i climàtica que estem vivint. Davant d’aquest panorama incert, hem de trobar dinàmiques i consensos prioritzant el respecte institucional.
En una entrevista a Exterior.cat, el portaveu del PP a la comissió de UE i Acció Exterior, Cristian Escribano assegurava que és partidari de “tancar totes les delegacions del Govern a l’exterior excepte la de Brussel·les”. Què ha de dir-ne?
La nostra opció és la de consolidar i ampliar les delegacions del govern a l’exterior. Davant dels reptes globals conjunts, hem de buscar sinergies amb altres regions arreu del món que ens ajudin a fer front tots els reptes que tenim. Per tant, hem de ser a tot arreu i les delegacions han de ser una peça clau per defensar els nostres interessos.
Creu que en la darrera dècada -en els anys del procés- les delegacions del govern a l’exterior van convertir-se en altaveus de l’independentisme?
Les delegacions a l’exterior són la representació del govern al món. En aquest sentit, els delegats i delegades havien de tenir lleialtat amb el govern que hi havia en aquell moment. Per tant, feien la feina que els encarregava el govern.
“La relació entre el govern i les comunitats catalanes a l’exterior ha de ser fluida, constant i constructiva”
Actualment, hi ha més d’un centenar de casals i comunitats catalanes a l’estranger reconegudes pel govern. Quin ha de ser el vincle entre les comunitats i el govern?
Les comunitats catalanes a l’exterior han de continuar sent l’aixopluc dels catalans i catalanes en els diferents llocs on resideixen. Ara bé, el vincle ha de ser recíproc. És a dir, no només què necessiten les comunitats sinó també què pot oferir el govern a aquestes comunitats. La relació ha de ser fluida, constant i constructiva. Especialment, aquelles comunitats de les quals tinguin una delegació propera, cal enfortir els llaços.
Més de 300.000 catalans i catalanes tenen dret a vot a l’estranger, tot i que les dades de participació són molt baixes. Des del PSC, quina solució ofereixen per enfortir la participació de la Catalunya Exterior?
En la meva etapa a Brussel·les vaig exercir el meu dret a vot. En els darrers anys s’han establert un seguit de millores, especialment la derogació del vot pregat, cosa que ha agilitzat el procediment. Tot allò que fomenti i faciliti la participació de la ciutadania de Catalunya a l’exterior crec que és positiva.
Aquests mecanismes de votació s’agilitzarien definitivament si Catalunya tingués una llei electoral pròpia. Des del PSC en són partidaris?
La llei electoral pròpia s’ha intentat debatre en diferents etapes a Catalunya. Crec que Catalunya hauria de tenir una llei electoral pròpia, però una reforma electoral hauria de comptar amb amplis consensos. I ara mateix, amb la composició de la cambra catalana no veig diferències respecte a altres legislatures en les quals s’ha intentat abordar aquesta qüestió.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Vostè va ser a Brussel·les mentre el president Puigdemont va exercir d’eurodiputat. És partidari que hi hagi una trobada entre els presidents Illa i Puigdemont?
El president Illa ja ha fet les declaracions en aquesta qüestió i, per tant, no tinc res més a dir.
Té la temptació de marxar d’X (l’antic Twitter)?
No soc molt actiu. Quan veiem l’ús d’X en l’àmbit global exercint d’altaveu dels discursos d’odi i de no corroborar les fonts, estic reflexionant deixar el meu perfil d’X. Especialment, per una qüestió estrictament democràtica, de la defensa dels drets humans i de les llibertats amb bases fonamentades.
L’última. Amb la mirada endavant, la seva projecció política passa pel Parlament de Catalunya o per Reus, la seva ciutat natal?
Torno al principi de la conversa. Vaig afiliar-me al PSC amb la intenció d’aportar el meu gra de sorra i fer que el món sigui una mica millor. Com a diputat al Parlament combino la meva tasca amb una mirada a l’acció exterior i també al Camp de Tarragona. Per tant, com a diputat al Parlament soc un soldat del Camp de Tarragona i, de retruc, de l’alcaldessa de Reus. Per tant, sigui com a diputat o la responsabilitat que em proposin els companys i companyes del PSC, si és amb la voluntat d’intentar fer-ho millor, seré allà on em vulguin i on pugui aportar més.
Cristian Escribano: “Soc partidari de tancar totes les delegacions del Govern a l’exterior excepte la de Brussel·les”
