Alfons Quera és el nou director de la Casa del Govern de la Generalitat a Perpinyà [Foto: Presidència]
Alfons Quera (Barcelona, 1967) és el nou director de la Casa del Govern de la Generalitat a Perpinyà. Doctor en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona, ha estat director del Museu Memorial de l’Exili (2019-2021), diputat al Parlament de Catalunya (2003-2010) i alcalde d’Agullana (1999-2015). Quera es converteix en el sisè director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. A Exterior.cat, exposa el full de ruta que té previst en aquesta nova etapa.
Què suposa assumir la direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà?
He viscut tota la vida a l’Alt Empordà, a tocar del Vallespir i sempre he tingut molt present el que representa la Catalunya del nord. No només per una qüestió de proximitat geogràfica, sinó també emocional. Treballar per la Catalunya del nord és un repte majúscul i penso dedicar-hi tot l’esforç i la dedicació possibles. El compromís està garantit, els resultats ja es veuran.
Vostè coneix bé el territori.
Tot i no ser-ne un expert, el conec bé, sí. Durant la meva etapa com a alcalde d’Agullana i diputat al Parlament de Catalunya vaig establir molts vincles amb el món local de la Catalunya del nord, ja que ens uneixen les mateixes problemàtiques quotidianes.
Quin llegat li ha deixat el seu predecessor?
Tenint en compte la meva experiència com a alcalde, sempre he mirat de ser respectuós amb els meus predecessors, més enllà si la feina feta ha estat o no positiva. No soc d’aquells que vaig amb el retrovisor posat, així que la prioritat passa per millorar la gestió feta fins ara des de la Casa de la Generalitat de Perpinyà.
Després d’uns anys que la Casa ha estat sota la tutela de l’òrbita convergent, ara torna a estar en mans d’Esquerra.
Més que una qüestió de partits, crec molt més en els perfils de les persones. I en aquest cas el meu perfil no té res a veure amb el perfil de l’anterior delegat. Més enllà de la meva convicció republicana i d’esquerres, la meva prioritat és gestionar el millor possible una administració adreçada als ciutadans des d’una mirada plural. Com a mínim, aquesta sempre ha estat la meva actitud com a alcalde o diputat al Parlament.
“La nostra voluntat clara i manifesta és la de salvaguardar la presència de la llengua catalana a la Catalunya del nord”
El canvi de color polític també es visualitzarà en la gestió de la Casa?
La Casa de la Generalitat ha de ser una eina més en l’acció del govern. Som a la Catalunya del nord per fer política. L’acció es basarà en tres grans eixos: suport als projectes transfronterers de proximitat, la difusió de la llengua i de la cultura catalanes i la promoció econòmica.
I com es fa política des de la Casa de la Generalitat de Perpinyà?
Construint un marc econòmic i pròsper entre el nord i el sud, potenciant les relacions més estables amb el Departament dels Pirineus Orientals i treballant conjuntament amb les entitats i associacions en la defensa de la llengua. I per fer-ho és molt rellevant ser respectuós amb el ritme i els costums de les institucions presents a la Catalunya del nord, tenint en compte les diferències que hi ha hagut al llarg dels darrers 300 anys.
L’acte de presentació de Quera a Perpinyà amb la consellera de Presidència Laura Vilagrà [Foto: Govern]
Des del meu punt de vista, la Catalunya del nord ha tingut un pes determinant en tot el que ha envoltat el procés i la celebració del referèndum de 2017. Històricament, les administracions d’un costat i de l’altre de la frontera van treballar d’esquena a la ciutadania, especialment durant la dictadura franquista. Així i tot, avui encara no es treballa de manera col·laborativa, i aquest és un gran repte.
I com s’aconseguiria treballar de bracet?
Des de la governança comuna. A través del Departament dels Pirineus Orientals, el govern de la Generalitat i els òrgans supralocals com ara la Diputació de Girona que formen el que s’anomena l’espai català transfronterer. Aquest espai hauria d’estructurar-se millor, a través d’una estructura organitzativa mitjançant una autonomia de mitjans i una autoritat jurídica que permetés incidir en les problemàtiques quotidianes dels ciutadans.
Quines són les problemàtiques quotidianes dels ciutadans?
Majoritàriament, van lligades a la mobilitat de les persones. El transport públic, que ha millorat en aquests darrers anys a través del projecte Connectem, que ha establert sis noves línies de bus. Cal connectar millor Girona i Portbou a través del ferrocarril.
“La Casa de la Generalitat s’hauria de convertir en un centre de recursos transfronterers”
La llengua catalana és una lluita constant a la Catalunya del nord.
Com va dir la consellera Vilagrà en la meva presentació a Perpinyà, la llengua catalana és un patrimoni compartit amb Andorra, La Franja, la Catalunya del nord, les Illes, el País Valencià i a l’Alguer. La nostra voluntat clara i manifesta és la de salvaguardar la presència de la llengua catalana als nostres territoris, també a la Catalunya del nord.
Quin paper juguen La Bressola i l’Associació Arrels al territori?
Fan una tasca imprescindible pel manteniment de la llengua catalana a la Catalunya del nord, l’una des del vessant públic i privat. En aquest sentit, des de la Casa de la Generalitat farem una política de protecció de la nostra llengua, per mantenir-la viva i afavorint la seva recuperació lingüística i també de la cultura catalana. I una manera de fer-ho és promovent intercanvis culturals entre el nord i el sud del país, promoure l’assessorament de l’ensenyament en català i assegurar la gestió del material lingüístic de l’aprenentatge en l’ús social.
Com visualitza la Casa de la Generalitat en els pròxims anys?
S’hauria de convertir en un centre de recursos transfronterers. A través d’un equip tècnic especialitzat en l’àmbit transfronterer -que ja hi és- cal activar un seguit de projectes transfronterers. Des de 2006 s’ha treballat activament en el projecte de l’Eurodistricte, però no es va desenvolupar com a figura jurídica, i és essencial que així sigui. Juntament amb altres administracions, cal establir un full de ruta que ens permeti avançar una estratègia transfronterera avançant a través dels fons europeus.
