La trompetista i cantant barcelonina Andrea Motis, en una imatge promocional [Foto: Andrea Motis]
Andrea Motis (Barcelona, 1995) posarà la cirereta del pastís de la seva gira per Llatinoamèrica actuant per primer cop a Buenos Aires. L’artista barcelonina actuarà aquest dissabte 17 de febrer (20 h) en un espai emblemàtic: el Teatre Margarita Xirgu, el cor del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Ho farà acompanyada per la seva banda i músics argentins i xilens presentant el seu nou projecte Febrero, un homenatge íntim a Xile i a l’estiu a l’Amèrica del Sud. L’actuació de Motis és el tret de sortida de la campanya ‘Tendiendo Puentes: Catalunya se vive en la Argentina’, que promou la delegació del govern català al Con Sud. La vigília del concert, la trompetista i cantant barcelonina conversa amb Exterior des de l’aeroport de Santiago de Xile, camí de Buenos Aires.
Aquest dissabte trepitjaràs per primer cop un escenari, i quin escenari! El Teatre Margarita Xirgu del Casal Catalunya de Buenos Aires. Què suposa aquesta actuació, que de retruc, tanca una nova gira a Llatinoamèrica?
És un honor i un privilegi. Només ha actuat una vegada a Argentina, a San Carlos de Bariloche, i em vaig quedar amb les ganes de descobrir Buenos Aires. Per això, agraeixo la delegació del govern català al Con Sud perquè m’hagi convidat, i sobretot a ser partícip d’aquest vincle entre Catalunya i Argentina. Em sento molt agraïda, tinc moltes ganes de concert.
A Buenos Aires presentes Febrero, el teu últim disc que té un lligam directe amb Xile, Perú i Argentina. Què transmets en aquest disc?
Febrero és una declaració d’amor i felicitat, i simbolitza el vincle especial que tenim el violinista Christoph Mallinger, que és la meva parella, i jo amb Santiago de Xile. És tan fort el vincle que des de fa uns anys vivim el febrer a Xile, que allà és estiu. Precisament Febrero es va enregistrar en aquest mes conjuntament amb la Fundación Camerata Papageno, un projecte musical format per joves músics amb qui ens sentim molt afortunats de compartir-ho. Federico Dannemann va escriure els arranjaments, i sonen molt bé.
Amb el concert de Buenos Aires poses punt final a una nova gira per Llatinoamèrica. Com ha anat?
Ha sigut increïble, hem gaudit moltíssim! Aquesta gira ha estat molt gratificant perquè Febrero és un disc fet a mida per al seu públic, amb una barreja de cançons inspirades en Xile, Perú, Argentina i Brasil. El viatge també ha estat molt especial perquè he viatjat amb els meus pares i els meus fills. Quatre setmanes d’una convivència pels quatre costats!
Una curiositat: viatges sovint amb el pack familiar al complet?
[Riu] Sí, aquesta vegada ha estat inevitable perquè avui el meu fill fa sis mesos, encara és molt petitó. I com que la meva parella (el violinista Christoph Mallinger) i jo treballem plegats, ho hem de fer així. I tinc la sort que els meus pares, un cop jubilats, tenen més disponibilitat per acompanyar-nos. Tenint en compte que jo soc molt familiar, viatjar així és meravellós.
“L’escena catalana cada vegada té més prestigi internacional”
Foto: Andrea Motis
Fa 7 anys que actues a Llatinoamèrica. Quin vincle hi tens?
[Riu] A Llatinoamèrica em sento molt estimada. A tot arreu m’hi sento com a casa, però Santiago de Xile m’inspira moltíssim. Especialment, quan soc a Thelonious, un club de jazz preciós que em té enamorada. A Llatinoamèrica sempre intento fer una gira una vegada a l’any. I, per descomptat, l’any que ve hi tornarem.
L’escena catalana té cada vegada més prestigi internacional?
Sí, hi ha una munió de músics catalans que treballen amb altres músics molt reconeguts internacionalment. L’escena està molt bonica, fa molt goig. Quant al jazz Barcelona també està guanyant molt prestigi amb concerts de músics internacionals de renom.
Després de la gira per Llatinoamèrica, presentaràs el teu nou treball: Temblor, amb un doble concert a La Paloma de Barcelona.
Sí, em fa molta il·lusió, perquè, a més, ja queden molt poques entrades pel 7 de març i s’han exhaurit les entrades pel 8 de març. Temblor és un projecte molt nou i, sobretot, molt especial. Em venia de gust una experiència més íntima, potser més nua, menys extrovertida, i amb un missatge que espero que també sigui singular pel que fa a les lletres.
Ho faràs acompanyada amb el percussionista Zé Luis Nascimento i amb el violinista Christoph Mallinger.
Sí, és un trio molt especial. Ser a l’escenari amb ells dos es multipliquen gairebé a l’infinit els recursos de tots tres. Amb ells em trobo en una etapa molt creativa de la meva carrera musical. Temblor és un projecte fet de composicions originals, que té diverses influències, i el format no és gens habitual. Així em sento oberta a noves experiències musicals.
El 2024 s’associa bàsicament amb Temblor?
Sí, així es. Temblor és un projecte que tindrà recorregut durant tot aquest any, i que s’hi sumaran altres col·laboracions, com he anat fent sempre.
Com a músic, et sents més còmode en escenaris on el públic el tens a tocar?
Sí, jo no actuo en grans escenaris, però aquells auditoris que tenen cabuda per un miler d’espectadors trobo que és idoni. Sents a prop el públic, em sento molt còmode.
El vincle que s’estableix entre el músic i l’espectador forma part de la màgia del directe. Amb la pandèmia superada, l’escena musical s’ha recuperat del tot?
Jo diria que sí, es veu a simple vista. Hi ha molta diversitat de propostes i el públic també té moltes ganes de música i de passar-ho bé. Em fa molt feliç tornar a aquesta normalitat perquè no hi ha res més bonic per als artistes que compartir amb el públic la nostra música. Per a mi cada concert és una experiència única.
“Per a mi cada concert és una experiència única”
La revolució digital i tecnològica ha sacsejat, també, la indústria musical. En els darrers anys hi ha hagut un canvi d’hàbit en el consum de música. Com t’hi has adaptat al fenomen Spotify?
Formo part d’una generació que no vam viure l’època en què es compraven discs de vinil, cassettes o CDs. Jo ja vaig créixer en el moment en què es va produir aquest canvi, per tant, possiblement no ha estat tan diferent com per altres artistes.
I amb les xarxes socials, com hi convius?
Molt bé, soc la meva pròpia community manager! [riu]. Les vaig descobrir tard, i vaig decidir que volia ser jo mateixa, també a les xarxes socials. Així és com ho faig, a la meva manera, de forma molt casolana i sense cap assessorament. Les faig al meu gust, i sobretot, al meu ritme.
Darrerament en la música catalana han aparegut noves propostes que arrosseguen una munió de fans, especialment gent jove. De Julieta a The Tyets passant per Bad Gyal. Com veus aquesta nova fornada musical?
A Catalunya hi ha una gran diversitat musical, cadascú amb el seu estil. En aquest cas, no té res a veure The Tyets amb Bad Gyal. Tant de bo el públic descobreixi tot aquest talent.
Has actuat en alguns dels escenaris més representatius del jazz del planeta. Des del Tokyo Jazz Festival al Jazz at Lincoln Center de Nova York fins al Jazz a Vienne. Hi ha algun país que no hagis actuat mai i que tens assenyalat?
[Somriu] Sí, m’encantaria actuar a Noruega. Em sento molt identificada amb els països nòrdics, la seva cultura i amb el clima fred. Els meus pares van fer un viatge abans de néixer la meva germana i jo i que recorden amb molta estima. De tants cops que ho he escoltat a casa, segur que per això em faria molta il·lusió visitar aquest país. Així que, programadors de Noruega, penseu en mi [riu].
‘Tendiendo Puentes: Catalunya se vive en la Argentina’, nova campanya de la delegació del Govern al Con Sud
