La lleidatana Anna Miret assessora organitzacions i empreses des de la mirada de la intel·ligència cultural [Foto: cedida]
Què et mou la teva marxa a Alemanya?
Des de molt petita que tenia ganes de viure a l’estranger. I per primer cop ho vaig fer el 2006 quan vaig anar a viure a Bonn per un projecte professional. Al llarg d’aquests anys he viscut en altres ciutats alemanyes per feina, també. La meva primera feina va ser un projecte finançat pel govern alemany en un grup assessor en polítiques migratòries locals. El projecte va consistir en analitzar les perspectives dels ciutadans arribats d’altres països a les portes de la seva jubilació. Curiosament, aquests ciutadans la majoria eren d’origen espanyol.
La teva primera experiència internacional va ser en un projecte de Caritas a Alemanya.
Sí, vaig treballar en el departament de migracions adreçat principalment a aquells qui arribaven de Llatinoamèrica. Fruit d’aquella experiència va anar ampliant la meva tasca de suport a projectes a institucions.
És el cas del projecte amb la Fundació Pagesos Solidaris, qui vas acabar sent la directora, en una etapa breu a Catalunya.
Sí, va ser una etapa intensa, de molts viatges amunt i avall. A la Fundació Pagesos Solidaris m’ocupava de gestionar l’àrea d’acollida de treballadors estrangers, de fora la comunitat europea i gestionava l’equip d’acollida i els projectes de codesenvolupament i les delegacions a l’estranger. Pagesos Solidaris promou la igualtat d’oportunitats de les persones immigrants per aconseguir una major cohesió social en l’àmbit rural. En aquest sentit, un dels grans reptes va ser aconseguir que aquells treballadors immigrants tornessin al seu país d’origen amb unes qualificacions adquirides durant la seva estada a Catalunya.
T’has especialitzat en els projectes vinculats amb la immigració.
Sí, actualment com a freelance treballo en diversos plans d’acollida per a refugiats, concretament amb l’Institut de recerca migratòria de Bonn (BIM). L’estat alemany promou un curs d’integració per a tots aquests ciutadans, i la meva prioritat és dotar-los de les eines necessàries perquè en un temps prudent puguin aprendre correctament l’alemany o aprenguin la normativa sanitària, per exemple. Aquest curs d’integració és imprescindible per seguir vivint a Alemanya, qui compta amb uns plans d’immigració molt estrictes.
En la teva etapa professional t’has especialitzat, també, en la intel·ligència cultural. Quina funció té?
La intel·ligència cultural es basa en la capacitat d’adaptació que té una persona en una altra cultura. Així, en una empresa multinacional, la meva funció és trobar el millor candidat per exercir una determinada feina a l’estranger. Per exemple, el millor informàtic de l’empresa no necessàriament és qui ha de treballar a l’Amèrica Llatina perquè potser és reticent a certs aspectes culturals d’aquells països que fan impossible la seva adaptació. Això és la intel·ligència cultural, trobar el candidat que tingui com a habilitat l’adaptació cultural. Cada cop més rellevància, tenint en compte els contrastos que es deriven en països de l’Àsia i l’Àfrica.
És freqüent aquesta aposta en el sector empresarial?
Sí, cada cop és més freqüent que les empreses apostin per a la intel·ligència cultural. I hi aposten perquè té a veure amb la rendibilitat empresarial. Si tu tries el candidat que millor s’adapti, amortitzaràs millor la teva aposta. Si, pel contrari, aposten pel millor talent però no té aquesta adaptabilitat és probable que pocs mesos després vulgui tornar i l’empresa hagi d’invertir més diners, novament. Es calcula que un 70% d’aventures empresarials a l’estranger fracassen per una manca d’adaptació cultural. I aquest és un factor que posa en evidència que cal invertir més recursos en la intel·ligència cultural.
Aquesta pràctica en quina part del món és més visible?
Els Estats Units és el país que més hi aposta. La majoria d’empreses d’àmbit internacional compta amb professionals especialitzats en la intel·ligència cultural que s’integren en el departament de recursos humans. Europa encara es mostra reticent a posar-ho en marxa, hi ha més conservadorisme.
