Antoni Montserrat és un dels impulsors de la ILP perquè Catalunya aprovi llei electoral pròpia [Foto: cedida]
Antoni Montserrat és economista i politòleg científic i una de les veus autoritzades en la Catalunya exterior. Exerceix com a vocal d’estudis i anàlisis de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC).
Què els va motivar a impulsar aquesta ILP sobre la llei electoral des de l’exterior?
Hi ha dues raons bàsiques. Una, el fet constatat i repetit que malgrat les reformes en la LOREG (Ley orgànica de régimen electoral general) i l’abolició del vot pregat ni a les convocatòries electorals catalanes ni a les espanyoles la participació dels catalans residents a l’exterior creix en percentatge. Si a això, que és específic dels catalans de l’exterior, hi afegim unes només electorals que deriven de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en l’article 56.2, que remet a una llei del Parlament –actualment no aprovada– que tracta sobre la regulació del règim electoral. Aquesta llei electoral catalana, pendent des de la reinstauració de la democràcia a l’estat espanyol, no ha estat encara aprovada. De fet, Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia. La manca d’una llei electoral catalana ha comportat que s’apliquessin a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol contingudes a la LOREG, pel seu caràcter supletori perquè una part de les seves prescripcions tenen la condició de normes d’aplicació general, és a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals tant estatals com autonòmics, locals i europeus.
Quins obstacles es troben a l’hora de tirar endavant una proposició legislativa des de fora de Catalunya?
Jo diria que és la sorpresa o el desconcert que els hi causa a forces polítiques i socials a Catalunya que siguin catalans de l’exterior els qui prenem la iniciativa per a demanar una llei electoral catalana pròpia. Si ho hem fet és perquè des d’anys sembla una exigència democràtica totalment abandonada per la classe política des de partits i moviments socials. Els obstacles de caràcter pràctic, si arribem a la fase de la recollida de signatures no seran cap dificultat, tot i que per la novetat de ser una ILP plantejada des de l’exterior necessitarem ser molt creatius en la recollida de signatures a l’exterior. Cal dir que els lletrats del Parlament responsables del seguiment de les ILP han tingut una actitud absolutament constructiva i positiva.
Com ha estat la col·laboració entre catalans residents a diferents països durant l’elaboració del text?
Perfecte. Tots compartim, des de realitats diferents, els mateixos objectius i la col·laboració ha estat excel·lent. Som cinc persones de la Catalunya Exterior amb experiències diferents. Una periodista brillant com la Mireia Domènech, gent vinculada a la FIEC, a Catalans al Món, a les ANC Exteriors, però hem necessitat la participació d’una experta en ILPs com la Margarida Abella que ha tingut un paper fonamental en la redacció final del text presentat.
“Que siguin catalans de l’exterior els qui prenem la iniciativa per a demanar una llei electoral catalana pròpia provoca sorpresa o desconcert a forces polítiques i socials a Catalunya”
Antoni Montserrat, en la seva intervenció a la comissió d’Exteriors del Parlament [Foto: Parlament]
Si tu prives del vot en condicions normals als electors exteriors durant dotze anys la gent no es reenganxa al vot exterior tan fàcilment. A això cal afegir, com anem denunciant constantment des de la FIEC, el creixement desmesurat del CERA com a fruit de l’aplicació de les diverses lleis de nacionalitat de l’Estat Espanyol (la llei de memòria històrica, la que beneficia als descendents dels jueus sefardites i l’actual llei de memòria democràtica). A les eleccions al Parlament de 2024 malgrat que el nombre de votants va pujar en un 68% respecte de 2021, el CERA havia augmentat en més de 50.000 persones i el percentatge de participació es va quedar en un modest 7,05%.
Quines conseqüències polítiques i socials té que la “segona ciutat de Catalunya” (com així definiu la Catalunya Exterior) gairebé no influeixi en els resultats electorals?
A banda del dèficit democràtic que representa ignorar la Catalunya Exterior, mostrar-se indiferent a l’augment de l’abstenció, atès que si 300.000 catalans ara, i potser 500.000 en poc temps no poden votar, perjudica la qualitat democràtica de les nostres institucions.
Què diries als qui minimitzen la importància del vot exterior pel baix percentatge de participació?
Justament aquesta ILP es presenta per a fer front a aquesta baixa participació. Introduir mesures com el vot electrònic, el vot delegat, la creació d’una Junta Electoral pròpia o les circumscripcions específiques pels catalans de l’exterior beneficiaran la participació no només a l’exterior sinó també a la Catalunya interior.
“França, Itàlia i Portugal són models que han permès alts percentatges de votació exterior”
Per què és tan important que la Catalunya exterior tingui la seva pròpia circumscripció electoral?
És important que l’elector exterior tingui la sensació que el seu vot és útil, que els seus problemes específics es tenen en compte i es discuteixen i que la seva veu pròpia estarà present al Parlament de Catalunya.
Quins exemples d’altres països (com ara Itàlia o França) els han servit de model i com es podria adaptar això al cas català?
Els casos de França (que escull 11 diputats de l’exterior), d’Itàlia (que escull 8 diputats i 4 senadors de l’exterior) o de Portugal (que escull 4 diputats de l’exterior) mostren ben clarament que no estem inventant res. Que són models que han permès alts percentatges de votació exterior (entre el 30 i el 40% segons els comicis) mentre que els països que continuen amb un model similar al català o a l’espanyol es mouen en percentatges del 3% a Alemanya o el 4% al Regne Unit.
Creu que el vot electrònic podria beneficiar també el votant dins de Catalunya, i de quina manera?
Tant el vot electrònic, salvaguardant les necessàries mesures de seguretat, com el vot delegat permetrien incorporar no només als residents exteriors sinó a moltes persones que per raons múltiples no poden votar tal dia a tal hora. És un sistema altament utilitzat en el món social, empresarial o esportiu que creiem ha provat abastament la seva eficàcia.
És optimista que el Parlament avali la proposta?
Del que es tracta és que el Parlament accepti la tramitació de la iniciativa, primer, i després accepti discutir finalment una llei electoral pròpia per Catalunya. No pretenem òbviament que acceptin el text presentat sense tocar una coma sinó que per lògica democràtica acceptin la discussió i el debat. El text el podran esmenar tant com vulguin i discutir-se entre ells sobre la delimitació de les circumscripcions, sobre si llistes obertes o tancades, etc. Serà complicat, ho sabem perfectament.
“Si s’accepta a tràmit la proposta necessitarem el suport de partits i organitzacions socials a Catalunya”
Montserrat en una trobada de Casals Catalans d’Europa [Foto: Maria Cerezuela]
Si s’accepta a tràmit necessitarem un suport de partits i organitzacions socials a Catalunya. Nosaltres activarem mecanismes de recollida de signatures però ni molt menys tenim la pretensió de recollir les 50.000 signatures a l’exterior. El suport interior serà fonamental.
Des que s’ha presentat al registre i s’ha fet públic en els mitjans de comunicació, quin feedback han rebut fins ara per part del departament d’Acció Exterior i els diferents partits polítics amb representació al Parlament?
A banda de la repercussió mediàtica, que haig de dir que és superior al que jo esperava, hi ha hagut moltes reaccions de persones de la societat civil que ja s’han ofert per a ajudar-nos. Els partits polítics de moment no han respirat (tot i que gairebé tots van ser contactats informalment amb caràcter previ a la presentació de l’ILP i cap d’ells va mostrar la més mínima oposició a la idea). El president del Parlament Josep Rull es va expressar en una entrevista al vostre mitjà de manera positiva sobre la necessitat d’una llei. Del departament d’UE i Acció Exterior només podem constatar, per ara, les paraules comprensives amb la iniciativa del conseller Duch en una entrevista al Més324.
Quines conseqüències hi haurà si el Parlament rebutja tramitar aquesta ILP?
Doncs suposo que si ja fa 45 anys que esperem que el Parlament aprovi una llei electoral pròpia ens arrisquem a haver d’esperar 45 anys més abans que el nostre Parlament no es decideixi a entomar aquest repte democràtic.
Catalans a l’exterior presenten al Parlament una iniciativa legislativa popular perquè s’aprovi una llei electoral pròpia
