El delegat de la Generalitat de Catalunya als Estats Andins, Antoni Vicens, a la seu d’Exteriors a Barcelona [Foto: Maria Cerezuela]
Antoni Vicens (Sóller, 1986) és el delegat de la Generalitat de Catalunya als Estats Andins, una delegació de nova creació que abraça cinc països: Colòmbia, Bolívia, l’Equador, el Perú i Veneçuela. Amb un màster interuniversitari en Diplomàcia i Funció Pública per la UAB, la UB i la CEI International Affairs, així com un màster en Logística i Direcció d’Operacions per la UOC, va exercir en els darrers cinc anys delegat de l’Oficina de les Illes Balears a la Unió Europea, que compaginava amb el de director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes i membre suplent del Comitè Europeu de les Regions. Abans, Vicens també va treballar a la Delegació del Govern de la Generalitat davant de la Unió Europea, i va formar part de l’equip tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) a Barcelona. A Exterior, Vicens desglossa els primers passos de la nova delegació als Estats Andins.
Per què va presentar la seva candidatura a ser delegat del Govern a l’exterior?
Perquè des de petit he forjat dues vocacions: les relacions internacionals i el medi ambient, entès com un dret humà. Respon a una evolució personal i professional de la meva carrera. A més, hi suma una vinculació afectiva: el meu avi va néixer a Puerto Rico, per tant, els meus orígens són antillans. Fruit d’això, sempre he tingut una gran atracció per aquesta àrea geogràfica.
Vostè va liderar l’acció exterior del govern de les Illes Balears en els darrers anys. Aquest és un valor afegit que pot aportar, ara, com a delegat del govern de Catalunya?
Sí, però no només pel bagatge adquirit de l’etapa a Brussel·les, en el qual vam elaborar i desenvolupar el pla estratègic de l’acció exterior del govern de les Illes Balears i gestionar la interlocució del cos consolar a les Illes, sinó també de petites experiències professionals, com ara una estada a Namíbia. També vull posar en valor l’any formant part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que depèn del govern català, que em va permetre una visió molt àmplia de diversos àmbits d’actuació. Aquesta concatenació de diferents experiències em permeten que pugui ser un actiu vàlid per al desplegament de la nova delegació a l’exterior.
Fruit d’aquesta experiència, quines diferències troba entre l’acció exterior catalana i la balear?
D’entrada, són marcs completament diferents. El cas balear és un marc insular i arxipelàgic, que té una complexitat interna per la pròpia cohesió de les quatre illes i de portes enfora ho fa tot més complicat. I, sobretot, per una qüestió de capacitat. Catalunya té 8 milions d’habitants, i les Illes Balears, 1.200.000 persones. Les Illes no té el teixit econòmic, acadèmic i empresarial que té Catalunya. L’acció exterior catalana va molt més enllà de la Generalitat, ja que inclou actors molt actius com ara la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, els quals he vist com treballen des de Brussel·les.
En l’Europa de les regions totes tenen el mateix pes?
Els meus interlocutors en la Unió Europea posaven les regions en el mateix nivell, i jo me’n feia creus. No es pot tractar en el mateix nivell les Illes Balears que Baden-Württemberg o Euskadi perquè la capacitat d’incidència és molt diferent i, al final, pot acabar impactant en la igualtat d’oportunitats que tots els territoris poden tenir d’accés i de participació en la construcció europea.
“L’acció exterior té un impacte en la ciutadania”
El govern de les Illes Balears va fer un pas endavant en l’acció exterior en la legislatura anterior.
Es va fer un gran esforç per establir tot un nou marc d’acció exterior, amb una renovada oficina de les Illes Balears davant la Unió Europea i un nou servei de seguiment estratègic del procés legislatiu, a més d’una renovada acció en les diferents xarxes de participació multinivell.
Creu que l’actual govern presidit per Margarida Prohens (PP), l’acció exterior continuarà sent una prioritat?
Avui dia no puc valorar la gestió de Margarida Prohens perquè fa molt poc temps que és al capdavant del govern balear, i a més, tenint en compte que en el marc de l’acció exterior necessitem una mirada a mitjà i llarg termini per saber si veritablement la direcció va en un bon rumb. Així i tot, espero que el nou executiu pugui donar continuïtat a la feina feta en l’anterior legislatura perquè permetrà als ciutadans de les Illes Balears defensar d’una manera més forta els seus interessos davant la Unió Europea, tot i tenir una discontinuïtat territorial respecte la resta de regions.
Per aquells partits polítics que s’oposen que governs com el de Catalunya o les Illes Balears tinguin com a prioritat l’acció exterior, què els diria?
L’acció exterior té un impacte directe en la ciutadania. Quan un reglament o una directiva -en aquest cas europea- no conté els teus interessos acaba repercutint als ciutadans. Ara bé, l’acció exterior té un hàndicap: el temps d’execució, que sempre són molt més llargs, i moltes vegades la seva incidència és més difusa. Això té una conseqüència: per la immediatesa política en què vivim, perdem el focus. I això no vol dir que, al final, l’acció d’un govern en les diferents etapes pugui acabar tenint una incidència que afecti directament els ciutadans del teu país.
Foto: Maria Cerezuela
L’octubre passat va ser nomenat delegat del govern català als Estats Andins. Com han estat aquests primers mesos?
D’aterratge, des de Barcelona. Un temps en el qual he fet un mapatge inicial de tots els actors que poden tenir incidència en aquest territori tan immens, amb una diversitat molt gran i una realitat diversa. Aquest escenari complex requeria aquest treball previ que hem fet en aquests primers mesos des de Catalunya. Aquesta setmana ja viatjo a Bogotà per començar a treballar sobre el terreny.
La delegació als Estats Andins és de nova creació. Per què té sentit aquesta delegació?
Té molt de sentit, i en va fer referència el president Aragonès durant el seu darrer viatge a Colòmbia quan va anunciar l’obertura d’aquesta delegació. Les relacions entre Catalunya i els Estats Andins venen de molt lluny, especialment en les diàspores compartides. Així és com el govern veu la necessitat d’augmentar la seva presència institucional en aquests territoris, tant perquè Catalunya pugui obrir-s’hi camí en els estats andins com a la inversa.
“S’obre l’oportunitat de poder articular un treball en comú amb la resta de delegacions d’Amèrica”
Per què la seu de la delegació s’ha ubicat a Bogotà?
És fruit d’una decisió estratègica. Colòmbia sempre ha estat un país prioritari per a Catalunya. A més, hi ha un teixit associatiu català molt actiu en la realitat social que té una gran incidència a Colòmbia. Des de sindicats a ONGD fins a la Taula Catalana per la Pau i els drets humans a Colòmbia. En els darrers 6 anys, Catalunya ha invertit més de 14 milions d’euros en projectes de cooperació, especialment en el marc de la construcció de pau.
Més enllà de la cooperació, quin paper estratègic juga Colòmbia?
Colòmbia és una potència en tota l’àrea andina, un hub de mercaderies i persones amb accés a l’Atlàntic i al Pacífic. També juga un paper estratègic quant a consideracions demogràfiques, ja que Colòmbia és el tercer país més poblat de l’Amèrica Llatina, després del Brasil i Mèxic.
Quins altres àmbits d’actuació són prioritaris per a la delegació?
L’àmbit econòmic i comercial és una altra prioritat, prova d’això és que des de 2012, el govern català compta amb una oficina d’ACCIÓ on ha desenvolupat més d’un centenar de projectes des de la seva obertura. Segons un informe d’ACCIÓ, l’any 2022 la variació interanual de les exportacions va augmentar un 34%, sent la zona geogràfica que més creixia arreu del món. Per tant, cal tenir-ho en compte.
Foto: Maria Cerezuela
Aquesta setmana aterra a Bogotà amb la delegació completament activa?
El govern compta amb una oficina d’ACCIÓ a Bogotà, i, per començar i de manera provisional, compartirem l’oficina. Possiblement, en els pròxims mesos és previst que es busqui un espai més gran, tenint en compte el potencial que té la delegació. D’aquí a uns mesos, com va anunciar el president Aragonès, s’incorporarà un representant permanent de la cooperació catalana, com ja s’havia tingut anys enrere.
En aquest 2024 és prevista una inauguració de la seu de la delegació amb la presència del president Aragonès o la consellera Serret?
Aquests dos elements no estic en disposició de donar-los, tenint en compte que és un any complex amb les eleccions europees i les catalanes, previstes pel 2025. A més, hi ha altres delegacions que estan iniciant els seus camins.
Amb la dels Estats Andins, el govern català comptarà ara amb cinc delegacions a Amèrica, i cobertura en pràcticament tot el continent, ja que té les delegacions als Estats Units i al Canadà, a Mèxic i a l’Amèrica Central, al Con Sud i al Brasil. Com serà aquest treball compartit entre delegacions?
Amb la posada en marxa de les delegacions del Brasil i els Estats Andins s’obre l’oportunitat de poder articular un treball en comú amb la resta de delegacions d’Amèrica perquè hi ha moltes línies d’actuació que van en la mateixa direcció, cosa que ens permet construir molts àmbits amb la mateixa vocació.
De quins àmbits fa referència?
L’àmbit cultural. Així, la presència de la llengua i la cultura catalanes en aquest territori és un marc que convida a treballar-ho de manera conjunta, tenint en compte que en zones com el Con Sud o Mèxic està més arrelat i permetrà compartir sinergies i experiències han eixit amb èxit i descartar aquelles que hagin quedat en via morta.
“El meu avi va néixer a Puerto Rico, els meus orígens són antillans”
En xifres, quin és el volum tenen actualment les diàspores, aquí i allà?
Actualment, més de 165.000 persones procedents dels Estats Andins viuen a Catalunya mentre que 27.000 catalans ho fan en algun dels cinc països de l’Amèrica Llatina que en formen part.
Quines són les diàspores catalanes als Estats Andins?
Els Estats Andins compten amb una comunitat catalana consolidada, amb tres comunitats a l’Equador, dues comunitats a Colòmbia, i una altra a Veneçuela.
Quin és el vincle que vol tenir la delegació amb les diferents comunitats catalanes que engloben els Estats Andins?
Una de les prioritats de l’acció exterior és, també, estar al servei de la ciutadania i de la diàspora. Li dono molta importància, fruit d’una experiència personal com a mallorquí a Brussel·les, on vaig entendre la necessitat de teixir complicitats. En una reunió de treball, el director general de la Catalunya Exterior, Rafel Caballeria em va fer una radiografia exhaustiva de les diferents comunitats.
Ja ha tingut algun contacte amb els representants de les diferents comunitats catalanes?
[Somriu] Sí, ja m’he reunit de forma virtual amb totes les comunitats excepte Medellín i, fins i tot, a Barcelona, m’he pogut reunir amb una integrant de la comunitat catalana de Caracas. Com a delegat, vull posar en valor la voluntat de mantenir xarxa, i entre tots hem de trobar la manera de reforçar-la encara més.
Foto: Maria Cerezuela
