Foto: El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, en el seu despatx assegut davant l’ordinador [Exterior.cat]

El 20 de març d’enguany, en plena crisi de la pandèmia sanitària, Bernat Solé va ser nomenat conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat. Solé, vinculat professionalment als sectors de l’enginyeria i la docència, ha dedicat els seus darrers anys al món de la política institucional; tant al seu municipi, Agramunt -escollit alcalde en les dues darreres eleccions municipals (2015 i 2019)-, com a nivell nacional, amb ja cinc anys de treball al Parlament com a diputat. A Exterior.cat oferim la segona entrega de les tres entregues d’una entrevista amb profunditat amb Bernat Solé. En la primera entrega, el conseller fa referència a l’impuls del Consell de la Catalunya Exterior.

Porta mig any al capdavant d’aquest departament, quina valoració en fa?

Ens hem implicat al màxim en la gestió de la pandèmia, treballant des de les nostres delegacions, recollint les bones pràctiques que s’han dut a terme a nivell internacional, i exportant tot allò que hem fet ben fet. I per altra banda, amb aquests temps convulsos que estem vivint, explicar Catalunya en la seva globalitat i per tant, la repressió que tenim i la inhabilitació del President Torra són elements que estem obligats a explicar; és més, volem explicar-los per que formen part del dia a dia de Catalunya. Per tant, la valoració que podria fer és de feina molt intensa, complexa pels moments que viu el país, però per altra banda amb la satisfacció d’haver contribuït d’una forma important en la gestió eficaç que ha fet el Govern en aquests mesos.

Precisament en una reunió recent amb els delegats de la Generalitat a l’exterior han pres la decisió de traslladar el missatge de la il·legitimitat de la destitució del President Torra a l’exterior. Més enllà de la presència als mitjans de comunicació en forma d’articles o d’entrevistes, en què consistirà aquesta ofensiva internacional?

Precisament a través d’aquestes delegacions, que són les eines que tenim com a país que ens permeten explicar Catalunya al món, a través de les seves vies i canals. La inhabilitació del President Torra és un element més d’aquesta causa general contra l’independentisme i , per tant, no hem de deixar d’explicar aquesta causa. Tenim dues-mil vuit-centes cinquanta persones en aquesta repressió, esperant judici o ja jutjades, algunes ja condemnades o a l’exili. Des de fora, el missatge que rebem és que no s’entén la desproporció de la inhabilitació d’un president per no haver despenjat una pancarta. Hem de recordar que és un president escollit per un Parlament, un parlament que respon a la voluntat popular a través del vot. I el que ens arriba des de fora és el mateix que demanem des del Govern: diàleg i de negociació.

La repressió que tenim i la inhabilitació del President Torra són elements que estem obligats a explicar. És més, volem explicar-los per que formen part del dia a dia de Catalunya

I una de les delegacions que pot tenir-hi més feina és la que té la seva seu a Brussel·les, en tant que es relaciona amb les institucions europees. I a més cal recordar el fet que qui la dirigeix –Meritxell Serret- és un dels polítics exiliats. Quina resposta se n’espera d’aquestes institucions, que fins ara continuen amb el discurs que el conflicte polític és un afer intern de l’Estat espanyol?

Les institucions europees no poden mirar a un altre costat quan Catalunya es queda sense President o quan el suport a la independència es manté i no només es manté sinó que creix. En tot cas això ho veurem en les properes eleccions i serà un altre missatge que traslladarem a la comunitat internacional. La justícia europea ja s’ha manifestat en aquest sentit en alguns casos que se li ha posat sobre la taula. Allò que ha decidit ha estat ben diferent d’allò que havien decidit els tribunals espanyols. Per tant, seguirem explicant, seguirem informant de la situació que viu Catalunya perquè entenem que Europa, la justícia europea, ha de donar la solució a aquest conflicte que mai hauria d’haver estat judicialitzat.

Amb l’obertura de tres noves delegacions de la Generalitat a l’exterior –Sydney, Tòquio i Dakar- ja en sumaran un total de 18. Quines prioritats es plantegen?

Primer voldria fer referència d’on venim. Venim de l’aplicació d’un 155 on havien quedat anul·lades les delegacions. Per tant, la primera cosa que fa aquest Departament –en aquells moment no tenia jo la responsabilitat d’encapçalar-lo- va ser reobrir aquestes delegacions i, per tant, reiniciar o recompondre tota aquesta feina que s’havia fet durant tants anys i que va quedar estroncada. A partir d’aquí, el Govern de la Generalitat tenim molt clar que l’acció exterior és essencial, és prioritària com a país. Però no només ho diem com a Govern, sinó que els estudis i les enquestes que s’han fet reiteren que la majoria de catalans, al voltant del 70 o 80%, consideren importants la xarxa de delegacions del nostre país, i per tant, com ha de ser, per donar resposta a aquest mandat popular majoritari ,i com clara aposta del Govern, tenim la voluntat d’obrir en aquells espais on no hi teníem representació, i poder dir que ja som presents als cinc continents.

La Xina formarà part d’una futura tongada de noves delegacions?

La Xina és una potència mundial i un actor importantíssim en la geopolítica i, per tant, és un país que cal tenir-lo en compte alhora de prendre dcisions com l’obertura de delegacions. En tot cas, per les possibilitats que tenim ara com a Govern i pel fet de fer-ho d’una forma progressiva vam considerar oportú obrir la delegació al Japó per tenir aquest assentament a Àsia, però això no vol dir que en un futur puguem valorar altres obertures. De totes maneres, és aviat encara. El que cal ara és consolidar aquestes tres delegacions que s’obriran en els propers mesos, que tan de bo que en propers governs puguin ser aprovades de noves. Per tant, pas a pas.

Foto: El periodista Daniel Condeminas conversant amb el conseller Solé [Exterior.cat]

Sobre la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre la pla d’acció exterior, quan dieu que això no qüestiona les competències del Govern, què significa?

El que desenvoluparem és tot allò que es desprèn de la llei d’Acció Exterior de la Generalitat aprovada pel Parlament, i en que en cap cas pot ser aturada, al contrari. Tenim competències per exercir aquesta acció exterior; ens és reconeguda a l’Estatut, ens és reconeguda en aquesta llei d’acció exterior i per tant, el que farem i seguirem fent serà dur a terme aquesta acció exterior. En tot cas, els elements que fan que el TC posi en dubte el pla d’acció exterior són qüestions que s’han de resoldre en el marc institucional, en el marc bilateral; però estic convençut que no impediran que puguem fer acció exterior sense cap mena de problema. L’obertura de les delegacions és un exemple, ja que compta amb el vist-i-plau del govern de l’Estat.

Vam treballar a fons per contactar amb aquests tres mil catalans per facilitar-los el retorn, i en els casos en que no es podia realitzar per restriccions fronteres, fer-los un acompanyament perquè poguessin viure el confinament de la millor manera possible

Ha canviat doncs el clima amb el govern espanyol?

El diàleg amb el govern espanyol és una de les nostres funcions. Precisament veníem d’una època d’una especial conflictivitat amb un ministre com Josep Borrell. Les relacions amb la ministra Arancha González són, com no pot ser d’una altra manera, de respecte institucional, i més en uns temps que el que cal és aquesta capacitat de col·laboració, no només amb l’Estat espanyol, sinó amb tots aquells territoris, amb tots aquells agents i països que ens serveixin per sortir d’aquesta situació de pandèmia.
Per tant, hem mantingut un diàleg fluid, per exemple en la qüestió al retorn de catalans que es trobaven a l’exterior, tot i que en molts casos aquest retorn va ser gràcies a les delegacions, que van fer possible que aquests catalans tornessin. El que demanàvem és que hi hagués el màxim de col·laboració per part de l’Estat, precisament per que és a través de les ambaixades que podien ajudar a aquests retorns. Tenim el sentit de la responsabilitat i més en aquests moments. Això no vol dir que discrepem en temes essencials, i així mateix li ho he traslladat quan ha fet falta.

Han arribat a informar de tres mil ciutadans que volien tornar a Catalunya que han estat atesos pel Govern. Com s’ha realitzat una tasca tan complexa?

Amb tacte personal. Perquè les singularitats d’aquestes tres-mil persones que hem atès des de les delegacions, eren molt diferents, totes. Per això vull posar en valor tota la feina feta des del Departament. Des de les quinze delegacions i des de l’equip d’emergència que vam reforçar, just en la meva arribada, per treballar els set dies de la setmana i les vint-i-quatre hores del dia, en aquells moments on era tan preocupant viure la pandèmia a tants quilòmetres de distància. El que vam fer va ser posar-nos a treballar a fons per contactar amb aquests catalans que volien tornar, facilitar-los el retorn. I en els casos en que no podia haver aquest retorn per restriccions a nivell fronterer dels països on es trobaven, doncs fer-los un acompanyament perquè poguessin viure el confinament de la millor manera possible, i posar-los en contacte amb les comunitats catalanes al món. Perquè no és el mateix viure la pandèmia d’aquestes característiques sol que no tenir la proximitat de gent amb qui comparteixes un país…I estic segur que molts catalans van ajudar-los a passar-ho millor.

Un dels punts que més s’ha destacat d’aquesta sentència del Tribunal Constitucional fa referència al Diplocat, el consell de la diplomàcia pública catalana. L’exvicepresidenta Soraya Sáez de Santamaria va pronunciar aquella expressió amb to foteta del ‘Diplocat en liquidació’, però el Diplocat no està pas liquidat. Com queda la seva situació ara?

El potencial que té aquest país a l’exterior és impossible de liquidar-lo, per tant l’evidència ens demostra la necessitat de comptar un altre cop amb un organisme com el Diplocat que ens permeti projectar tot aquest potencial que tenim a Catalunya des de molts àmbits: econòmic, esportiu, cultural, social… El Diplocat ha de ser aquesta eina que permeti projectar Catalunya en els espais de diplomàcia pública arreu del món i per tant és imprescindible. El fet que avui el Diplocat sigui una realitat i s’hagi pogut recuperar del 155 dóna sentit a aquesta aposta de la Generalitat per aquesta acció exterior. En el seu moment la voluntat del govern de l’Estat va laminar una de les institucions més importants que ens permeten projectar-nos, amb l’excusa que era un element de “publicitat independentista”. Però, com se sap, el Diplocat és un organisme participat per institucions transversals, clubs de futbol importantíssims per al nostre país, que també tenen una diversitat ideològica com la que té Catalunya, per diputacions, per ajuntaments… i aquesta és la grandesa d’un organisme que contempla la diversitat que té un país.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram