Font: Exterior.cat
Rafel Caballeria (Granollers, 1965) és el coordinador tècnic del Servei de la Catalunya Exterior del Govern de la Generalitat. Va assumir el càrrec el setembre passat, tot i que acumula una llarga experiència de més de 20 anys a l’administració i de relació amb les comunitats catalanes a l’exterior. El cap de setmana passat va ser a Washington en la trobada de la comunitat catalana de l’Amèrica del Nord i el Canadà i va atendre Exterior.cat.
Va quedar-ne satisfet de dos dies de treball amb prop d’una trentena de representants de la comunitat catalana de l’Amèrica del Nord i el Canadà?
Molt! Va ser una trobada molt positiva per diversos motius. El més rellevant és que s’ha constatat que al capdavant de les entitats hi ha nova gent, més jove i motivada, amb una predisposició clara de seguir fent una tasca imprescindible a l’exterior. I si hi ha voluntat, des de la Generalitat, el que ens toca és acompanyar-los donant-los suport.
Sembla sorprès.
Sí, si ho comparo amb una primera trobada que va tenir lloc a Nova York fa deu anys enrere. En aquella trobada hi va haver una declaració de bones intencions però després cadascú va tornar a la dinàmica de cada associació. En canvi, a la trobada a Washington hi va haver ritme, predeterminació amb persones disposades a canviar dinàmiques a través d’una xarxa de comunicació que permeti enfortir la relació entre tots plegats. Per tant, les expectatives s’han superat amb escreix.
Quins deures li han encarregat les associacions?
Molta feina i això és bo! Les principals demandes han estat la creació d’una xarxa que ens permeti optimitzar recursos en les activitats que es puguin generar entre el Govern, les delegacions i les entitats que hi treballem. N’hi ha hagut d’altres com ara l’ensenyament del català, les beques o bé d’altres més burocràtiques com aquelles entitats que volen formar part del registre oficial de la Generalitat.
És el cas de Detroit o Saint Louis.
Sí, és important que hi formin part i des de la Generalitat els donarem resposta i acompanyament perquè els tràmits administratius es facin com més aviat millor.
Creu que des de les comunitats catalanes s’associa massa sovint el Servei de la Catalunya Exterior a una convocatòria de subvencions?
Sí, i vull deixar clar que el Servei de la Catalunya Exterior no un servei de gestió de subvencions. Les subvencions són un instrument que ens ajuden a portar a terme les activitats i la nostra feina és des del punt de vista tècnic i de suport a les entitats per facilitar a les entitats que pateixin el menys possible en tots aquells procediments que estan estipulats dins el marc competencial de l’administració.
L’aprovació dels pressupostos del Govern també és una necessitat per a la Catalunya exterior?
Sí, evidentment. Quan s’aprovi el nou marc econòmic no tindrà impacte sobre els casals catalans. Les subvencions seran les mateixes i probablement reduïdes perquè arrosseguem la convocatòria de l’any passat. És molt important que hi hagi pressupostos cada any perquè les subvencions per a la Catalunya exterior formen part d’una partida específica dels comptes. Ara bé, els casals catalans tenen efectes transversals i fa que tinguin la participació d’altres departaments de l’administració.
Actualment hi ha 10.000 persones inscrites al Registre de catalans i catalanes a l’Exterior. En canvi, l’Oficina del Cens Electoral espanyol situa el registre a 245.746 catalans inscrits a l’estranger. Encara queda feina a fer?
Sí, molta! El Registre de catalans a l’exterior és una prioritat imprescindible per al Govern. I aquí les comunitats catalanes tenen un pes molt específic i juguen un paper actiu com a agents de la diplomàcia civil. És una eina de present i que ha de tenir molta més força en el futur.
Foto: Exterior.cat
Què han de representar i prioritzar les associacions catalanes a l’exterior?
Ser el punt de referència dels catalans que viuen en aquella ciutat o àrea d’influència i projectar la realitat de Catalunya i que tingui un impacte en positiu per als ciutadans. És l’objectiu comú i compartit, també, amb el Govern. La diplomàcia civil de Catalunya a l’exterior són els casals catalans.
La Catalunya interior coneix allò que fa Catalunya al món?
Hi ha una realitat palpable: la tasca de la Catalunya exterior és molt desconeguda per a la Catalunya interior. I és probable que no s’haurà explicat prou bé. I més enllà del fet tradicional i folklòric, la tasca passa molt desapercebuda.
Després d’haver participat en els darrers mesos en les trobades de la Catalunya Exterior a Europa, Sud-amèrica i Amèrica del Nord, quina és la radiografia que n’extreu?
Som en un punt d’inflexió clar i que un període de dos o tres anys hi haurà una forta sacsejada. I se’n deriven factors com l’aplicació de les noves tecnologies o els mitjans de transport que no tenen res a veure amb l’escenari de fa anys enrere. Ara bé, el factor més determinant són els moviments emigratoris, que es mouen en cicles majoritàriament amb un perfil econòmic. Ara mateix les destinacions prioritàries dels catalans que decideixen anar a viure a l’estranger són a Europa i a l’Amèrica del Nord en detriment de Sudamèrica.
I què implica?
A Europa i a l’Amèrica del Nord s’obren noves oportunitats per a la comunitat on es detecta frescor, amb la implicació de gent jove, preparada però amb un problema afegit: la mobilitat constant de les persones. En canvi, les entitats de Sud-amèrica hauran de fer un exercici de refundar-se tenint clar que el seu sentit ha de donar-hi la volta. Malauradament, alguna associació pot arribar a desaparèixer i amb tota probabilitat serà així. El més important és que hem de superar el paradigma del model de casals catalans del segle XX.
Quin és el paradigma?
L’escenifiquen entitats que la seva relació amb el Servei de la Catalunya exterior és únicament per sol·licitar una subvenció econòmica. Cal fer una avaluació del que fa cada entitat i els casals catalans han de prendre consciència de les seves capacitats i habilitats a l’hora de definir les estratègies. Fins ara, no era així. La Generalitat atorgava els ajuts posant per davant la disposició pressupostària a la qualitat del projecte. I amb l’afegit d’un grau de dependència molt elevat de les subvencions que encara continua.
Aquesta dependència va fer trontollar tot el panorama associatiu català a l’exterior amb l’aplicació del 155.
Sí, malauradament va provocar que entitats es veiessin obligades a vendre’s les seus físiques o a punt de desaparèixer. Per això ho hem d’evitar. Per això la responsabilitat del Govern és la de garantir la sostenibilitat i la presència catalana al món. Les entitats catalanes a l’exterior tenen una potencialitat molt notòria i amb un arrelament que ens permet obrir moltes portes. I en tenim molts exemples. Per tant, s’ha de treballar molt més per a reconèixer millor la Catalunya exterior i des del Govern cada cop s’ha de potenciar molt més la relació entre catalans.
Què els diria a aquells partits polítics que vinculen l’acció de la Catalunya exterior a favor de l’independentisme?
A vegades, la ignorància fa molt mal. Com a tècnic de la Generalitat els diria que visitin els casals catalans. Tot i que podem tenir dubtes que encara que els visitin seguirien amb el mateix discurs perquè forma part d’un relat: atacar i fer mal la reivindicació nacional de Catalunya. Per tant, no ho canviaran. Però el temps posa tothom al seu lloc. Només és qüestió de temps.
