Carles Cortés és el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya [Foto: Maria Cerezuela]
Carles Cortés (Badalona, 1978) és el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) després de rellevar, el març passat, Rubén Gaón, dels Nens del Vendrell. És també vicepresident de la Colla Joves Xiquets de Valls. La Coordinadora agrupa més d’un centenar de colles, algunes d’elles de la Catalunya exterior. Després de la pandèmia, el fenomen casteller s’ha estès com una taca d’oli a l’estranger i ja es comptabilitzen més d’una quinzena de colles. Des de la seu de la Coordinadora a Valls, Cortés explica a Exterior com les colles a l’estranger poden anar integrant-se al projecte casteller.
Fa tres mesos que ets el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Què suposa?
És un orgull, sobretot perquè represento la meva colla, Joves Xiquets de Valls.
Com vas aterrar al món casteller?
No hi tinc cap lligam familiar, perquè la meva família ve de l’Argentina, el meu pare va viure a l’exili. L’any 2007, jo vivia als Monjos i un amic em va convidar a participar en una actuació castellera a Esplugues de Llobregat. Em va donar una samarreta, una faixa i cap a la pinya! Un any després em vaig guanyar la camisa de la Colla Joves Xiquets de Valls.
La camisa es guanya?
Sí, es guanya amb compromís. No formes part d’una colla si només hi vas un dia i ja no apareixes més. Cal compromís i estima per allò que fas. I després s’ha de defensar la camisa donant-li el valor que es mereix.
Què et va atrapar dels castells?
Els seus valors. Des del treball en equip, el sacrifici col·lectiu, l’autosuperació i el sentiment de pertinença.
Has de fer 200 kilòmetres (anada i tornada) en cotxe per participar en els assajos de la teva colla a Valls. D’això se’n diu compromís.
Sí, el trajecte el faig un mínim de dos cops a la setmana. Arribo a casa al voltant de les tres de la matinada. D’això en dic vocació absoluta.
Foto: Maria Cerezuela
Quin és el projecte de la junta que encapçales a la Coordinadora?
El projecte és de continuïtat i amb una prioritat: continuar donant servei al conjunt del més del centenar de colles que conformen la Coordinadora. Per aquest mandat ens hem proposat visibilitzar, encara més, els valors del món casteller i continuar a l’avantguarda dels canvis socials que afecten la nostra societat, posant l’accent en la feina feta per la comissió d’equitat.
“Una diada castellera a l’estranger? D’entrada, ho veig complicat”
El món casteller té la mateixa salut de ferro que abans de la pandèmia?
La pandèmia va ser un cop molt dur! Hem de tenir en compte que els castellers són una activitat social i de molt contacte entre les persones. Per tant, si elimines el contacte amb la gent, no hi ha activitat castellera. Així que moltes famílies que hi participen van haver de fer una altra cosa en el seu temps lliure. En aquell moment, molta gent va descobrir que hi havia altres activitats, que hi ha vida més enllà dels castells.
Les colles han perdut múscul?
Possiblement arran de la pandèmia hi ha gent que s’ha quedat pel camí, però, un cop retorna l’activitat, qui viu amb passió els castellers acaba tornant. Però sí que és cert que quan arriben les diades grosses, aquells qui els agraden els castells no s’ho volen perdre i acaben tornant.
Pandèmia superada?
Sí, el 2024 ha de ser l’any de la normalitat definitiva, tot i que l’any passat les colles ja van estar a un nivell colossal. A més, aquest 2024 és any de concurs, i sempre que hi ha el concurs a l’horitzó es preveu una gran temporada. Les colles acostumen a fer un pas més.
No totes les colles castelleres tenen la mateixa realitat.
Així és. Hi ha colles que no poden assajar amb garanties perquè no disposen d’un espai per a fer-ho. Per això, des de la Coordinadora hem d’acompanyar aquestes colles perquè els seus ajuntaments acabin dotant-los d’un local per als assajos. Aquesta és una problemàtica real que hem d’intentar resoldre.
Així i tot, el món casteller viu el seu moment més dolç. La prova és que les colles cada cop aposten més per alçar castells de gamma extra.
No se si es viu el moment més dolç. El segle XIX ja s’aixecaven castells de 9 nets! Ara bé, també hem de posar en valor la dificultat que suposen els castells de gamma extra. Més enllà dels castells fascinants que ens regalen les colles, des de la Coordinadora la prioritat és continuar impregnant dels valors del món casteller.
Foto: Maria Cerezuela
“Les colles castelleres han de ser conscients que necessiten uns mínims, des de la Coordinadora tenim el deure de protegir els castells”
Diumenge passat es va donar el tret de sortida de la temporada de castells amb una primera actuació a Valls. Quina valoració en fas?
Valls sempre és una plaça especial. En la primera actuació ja hem vist castells de molta qualitat i de gamma extra, i això que encara som al mes de juny! Estic convençut que aquesta temporada veurem coses inimaginables.
Les colles es reserven la traca final per al concurs?
No, el que fa cada colla és planificar la temporada per estar al màxim a final de temporada, que és quan et jugues les garrofes, i coincideix amb el concurs a principis d’octubre. Ara bé, no vol dir que les diades d’agost no puguis veure castells espectaculars.
El concurs acaba sent el gran aparador dels castells. És quan hi apareix més l’element competitiu?
Sempre hi ha competència, però no només per guanyar el concurs. Hi ha altres colles que hi participen que tenen el repte de superar-se a si mateixes.
El concurs de castells té un escenari consolidat: la Tarraco Arena Plaça, de Tarragona. Traslladar-ho al Palau Sant Jordi de Barcelona no seria una oportunitat per aglutinar més aficionats als castells?
La Tarraco Arena és un espai magnífic. Ho és, bàsicament, perquè la seva forma rodona s’ajusta molt millor als castells. El Palau Sant Jordi és una pista rectangle i no s’adapta gaire bé. Per tant, llarga vida a Tarragona [somriu].
“La pandèmia va ser un cop molt dur. Possiblement hi ha gent que s’ha quedat pel camí”
Foto: Maria Cerezuela
El fenomen casteller ha traspassat fronteres. A l’estranger cada cop s’impulsen més colles castelleres. Què suposa la febre castellera que es viu arreu del món?
És molt positiu, perquè els castells són una eina de país i les colles castelleres a l’estranger actuen d’ambaixadores. A través dels castells, es dona a conèixer la cultura catalana al món. Fins i tot, tenim constància que en moltes colles la llengua vehicular és el català, tot i que la majoria dels seus membres són autòctons. Ara bé, el seu entorn és molt diferent del de les colles arrelades a Catalunya.
Com encaixen les colles castelleres internacions dins el projecte de la Coordinadora?
Des de la Coordinadora els podem donar un acompanyament. Algunes d’aquestes colles internacionals ja estan integrades, però la gran majoria, no. L’any passat vam canviar els estatuts de l’entitat per afavorir l’encaix d’aquestes colles dins la Coordinadora tenint en compte que tenen un estatus especial.
Què se’ls exigeix?
Uns mínims. Les colles castelleres han de ser-ne conscients. Des de la Coordinadora tenim el deure de protegir els castells. I protegir vol dir respectar uns mínims que exigeixen fer construccions a partir de 6. Tot el que estigui per sota, no el considerem un castell. Si com a colla no ets capaç de fer un castell de 6, no fas castells, fas una altra cosa. Hem de ser exigents i curosos.
A més d’un increment de colles a l’estranger, cada cop hi ha més colles de Catalunya que s’exhibeixen pel món.
Sí, tot i que fa molts anys que és tradició, sembla que és una tendència que va a l’alça. Per a les colles castelleres, viatjar a l’estranger és una oportunitat de mostrar allò que fas a un públic molt diferent. Els viatges també serveixen per fer pinya i crear vincles entre els integrants de la colla. Cada cop el ventall de colles que viatgen a l’estranger és més ampli.
“Aquest 2024 és any de concurs, i sempre que hi ha el concurs a l’horitzó es preveu una gran temporada”
Et llanço una proposta: celebrar una diada castellera en una ciutat fora de Catalunya.
D’entrada, ho veig complicat, bàsicament per una qüestió de mobilitat de tots els integrants de cada colla. Podríem arribar a ser 2.000 castellers. És molta gent! [somriu]. Això sí, seria una bona manera de donar molta més difusió del món casteller.
A Catalunya tothom ja coneix els castells.
No, encara. Des de la Coordinadora ens queda molta feina de difusió. Hi ha molta gent que viu a Catalunya que no coneix els castells, i el repte que tenim és donar-los a conèixer. Però més enllà d’això hi ha una altra manera de descobrir els castells.
Quina?
Apropant aquesta gent a una colla, és així vivint-la des de dins que els castells tenen aquesta capacitat de seducció. En una colla castellera, no tothom és a la pinya. Hi ha altres funcions que són bàsiques, per exemple, aquell que serveix l’aigua o el que ven el marxandatge. A les colles hi falten moltes mans, i tothom suma.
Quant als mitjans de comunicació, els castellers s’han fet el seu racó, especialment en els informatius.
Sí, però encara no n’hi ha prou. Necessitem més implicació dels mitjans, sobretot la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -el 3Cat-, que com a mitjà públic i de país té una responsabilitat. Històricament, hi ha hagut programes dedicats específicament als castells, i van suprimir-los. Hem d’anar més enllà dels resums de les diades que s’emeten als informatius.
Des de la Coordinadora quin valor té l’acord amb la Xarxa de Televisions Locals (La Xarxa) que emet en exclusiva la retransmissió en directe de tota la temporada de castells?
És un gran acord de difusió pels castells i el món casteller, un gran aparador que ens dona l’oportunitat de mostrar-nos a tot el país. Però, repeteixo, en volem més.
Foto: Maria Cerezuela
Andorra-Zuric-Copenhaguen: febre castellera arreu del món
