Font: Generalitat de Catalunya
Nascut a Girona l’any 1984, Lleïr Daban va ser nomenat nou delegat de la Generalitat a Mèxic. Fill del conegut animador infantil gironí Àngel Daban, el nou delegat a Mèxic és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Apassionat de la comunicació, la publicitat i del màrqueting, va ser professor a la Universitat de Girona i va ser director d’Strategic, una empresa dedicada a la comunicació estratègica. Un mes després del seu nomenament atén Exterior.cat.
Vostè té un avantatge respecte a la resta dels delegats del Govern al món: coneix el territori per als anys que fa qui hi viu.
Sí, fa vuit anys que visc a Mèxic. Un temps que m’ha servit per conèixer bé el país, la cultura i la seva gent. A causa de la meva feina també he viatjat molt pels diferents estats i això fa que tingui una perspectiva molt ajustada de què és aquest país d’acollida per a mi. Això fa que pugui transmetre de la millor manera possible el projecte de Catalunya.
Què el va empènyer a viure a Mèxic?
Va ser fruit d’un casament d’una amiga. Aprofitant aquell convit, vaig estar-m’hi vint dies per presentar a la que fins ara era la meva empresa Stratègic dedicada a la comunicació política i estratègica pel sector privat. Durant aquell temps, també, vaig conèixer la que actualment és la meva dona. Després d’un temps breu a Catalunya, em van oferir la possibilitat de treballar a Mèxic tenint en compte que hi havia diverses campanyes electorals.
Perquè va creure que podia ser un bon candidat a delegat del govern a Mèxic?
Tot va sorgir arran de la visita del conseller Bosch a Ciutat de Mèxic. Jo vaig ser present en una xerrada oberta a la comunitat catalana on va anunciar que el Govern obriria una delegació a Mèxic. Fruit d’aquell anunci, un grup de catalans residents al país que em coneix bé em van engrescar a presentar-m’hi. La meva funció sempre ha estat treballar des del darrere. I vaig creure que era el moment de fer un pas endavant i vincular el meu país, Catalunya, i el meu país d’acollida, Mèxic.
En l’àmbit personal què suposa el fet d’exportar Catalunya al seu país d’acollida?
D’una banda, he hagut de deixar al marge el meu projecte professional i això ha suposat un sacrifici personal, però d’una altra, ser el primer delegat del Govern de Catalunya a Mèxic és un honor, un orgull i una gran responsabilitat. Porto Catalunya i Mèxic al meu cor i em considero un chilango d’adopció.
Una setmana abans d’acceptar el càrrec com a delegat el govern espanyol va presentar un recurs contra l’obertura de les delegacions a Mèxic, Argentina i Tunísia. Va témer per la feina?
En aquell moment vaig rebre una trucada des del Govern en què se’m preguntava si estava disposat a seguir endavant. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí. Un dels motius que em van empènyer a acceptar el càrrec de delegat del Govern és la possibilitat d’internacionalitzar Catalunya. És un dret i un deure que tenim i seguirem defensant-ho allà on calgui. És la nostra obligació.
El seu nomenament es va fer efectiu una setmana abans de la sentència contra els presos polítics.
Sí, vaig aterrar a Mèxic el diumenge al vespre i l’endemà es va fer pública la sentència. Em vaig posar a treballar a quarts de cinc de la matinada -hora mexicana- per començar a contactar amb els mitjans de comunicació del país per fer arribar la postura del govern català enfront de la sentència. Això m’ha provocat més feina tenint en compte que ara la prioritat és obrir formalment la delegació en un espai físic. El primer serà posar-hi la llavor i que visibilitzar Catalunya a Mèxic.
Fa quinze dies el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el Pla d’acció exterior del Govern català a petició de l’executiu espanyol. Està preparat per a viure sota l’amenaça d’un 155?
És una situació complexa i val tenir valentia per viure sota aquesta amenaça diària del govern espanyol. Ho hem pogut veure durant la campanya electoral del 10-N les amenaces constants per part dels partits espanyols. Per això, davant de tanta negativa és determinant mantenir una veu en positiu per seguir internacionalitzant el país.
Catalunya s’entén d’una altra manera arreu del món des de l’1 d’octubre de 2017. A Mèxic, també?
Sí, és evident. Va ser un dia agredolç per Catalunya perquè vam poder votar a cops de porra. Aquell dia era en el segon col·legi electoral més gran de la ciutat de Girona però no vam tenir la sort que no van aparèixer els agents de la policia espanyola. Aquelles imatges de persones rebent cops van traspassar fronteres i la majoria sap identificar Catalunya. Potser no coneixen els motius per als quals s’ha arribat fins aquí però defensen el dret a decidir i a votar lliurement el futur com a país.
Des de l’àmbit econòmic i empresarial, quines són les possibilitats de negoci entre el mercat català i mexicà?
A Mèxic hi ha empreses catalanes que treballen per al país i catalans residents a Mèxic que treballen per aquestes empreses. No hem d’oblidar que Mèxic és la porta de Llatinoamèrica i és el primer país de Llatinoamèrica que té més volum de negoci amb Catalunya. A Mèxic es veu Catalunya com un territori d’oportunitats. La connexió entre els dos països va a l’alça i ho demostra que a partir de l’any que ve es preveu que hi hagi una freqüència d’un vol directe diari entre els aeroports del Prat i Ciutat de Mèxic.
Quina radiografia faria de la població catalana resident a Mèxic?
Segons els registres oficials, a Mèxic hi viuen 17.000 catalans. La comunitat catalana es divideix en aquells que van emigrar durant la Guerra Civil espanyola i que mantenen els valors republicans; els fills d’aquests immigrants que mantenen les arrels d’allò que han viscut a casa i, des de 2010, una nova onada d’immigrants catalans joves a Mèxic fruit de la crisi econòmica perseguint un creixement laboral. El meu cas n’és un exemple.
Quin paper jugarà la delegació amb la comunitat catalana?
La dinàmica i la relació entre catalans és molt gran, sobretot a través de xats telefònics en diferents ciutats de Mèxic. Hi ha una comunitat arrelada i diferenciada però amb un mateix objectiu: l’arrelament i mantenir les tradicions catalanes. Hi ha entitats com el Club Català de Negocis o la Penya Blaugrana de Mèxic que tenen molta empenta i que ens permeten tenir un vincle molt estret. Des de la delegació buscarem de ser una eina més per mantenir aquest lligam emocional ben viu.
