Daniel Albalate: “Barcelona tindrà l’oportunitat de doblar l’oferta de vols de llarg radi”

Daniel Albalate va assumir, el febrer passat, el càrrec de president i conseller delegat de l’empresa pública Aeroports de Catalunya, amb un bagatge al món de la recerca i l’àmbit universitari que l’avalen. És doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i Màster en Economia per la University College London i exercia de director de l’Observatori d’anàlisi i avaluació de les polítiques públiques de la Universitat de Barcelona. A Exterior.cat analitza el paper de Catalunya dins l’àmbit aeronàutic, l’embranzida que està prenent l’aeroport de Lleida-Alguaire i les possibilitats de creixement de l’ecosistema català.

Fa uns sis mesos que està al capdavant d’Aeroports de Catalunya. Com està sent aquest camí?
Una experiència molt interessant i molt positiva, jo vinc de l’àmbit acadèmic i he fet anàlisi i avaluació de les polítiques públiques de transport i infraestructures. Estar a l’altre costat està molt bé, perquè pots complementar el bagatge que tinc amb la gestió que faig ara, que és molt diferent, el procés de presa de decisions és molt més fàcil d’entendre quan ets dins. He vingut a ajudar, però també a aprendre, tinc un equip fantàstic i tots són molt versàtils i molt compromesos, que no sempre és fàcil de trobar en el sector públic.

El sector aeronàutic català, per quin moment passa?
La taxa de recuperació del sector aeri després de la pandèmia està sorprenent, potser amb l’excepció de la Xina, però a Europa i dins l’estat s’està recuperant més de pressa del que s’esperava. El que s’està detectant és que l’interès des de Barcelona per vols de llarg radi està en un moment molt calent i la demanda per part d’Amèrica del Nord està creixent molt. S’estan incrementant les freqüències, un cop que les rutes ja estan creades.

I pel que fa als aeroports secundaris, com Girona i Reus?
Estem detectant l’interès de companyies de baix cost que tornen a plantejar-se posar-hi bases i augmentar destinacions i freqüències. Aquestes companyies tenen molts avions i moltes ganes de posar-los en marxa, hem d’aprofitar aquest moment perquè els portin a Girona i Reus, principalment.

Per a Catalunya, què suposa la capacitat de creixement que estan mostrant els seus aeroports?
Crec que tenim objectius que van més enllà de l’àmbit aeronàutic, com econòmics i de planificació turística que es basen en la idea de desestacionalitzar i descentralitzar l’activitat, així que això ajuda. Barcelona té el seu atractiu, però hem detectat que quan la gent vola a Reus o Girona també hi ha una certa disseminació de la seva activitat i les visites. Tot plegat ajuda a vendre la Catalunya sencera.

En el futur més immediat, què es preveu?
Segons els estudis que tenim, Barcelona tindrà l’oportunitat de doblar l’oferta de vols de llarg radi i, en l’objectiu que tenim com a país de connectar-nos millor globalment, creiem que en els anys vinents podrem fer-ho, perquè el mercat hi és.

“Estem detectant l’interès de companyies de baix cost que tornen a plantejar-se posar-hi bases i augmentar destinacions i freqüències a Girona i Reus”

Aquest cap de setmana vinent tindrà lloc la Fira Lleida AirChallenge. Com es presenta?
Molt bé, és una fira molt consolidada i que ha anat creixent al llarg dels anys. Enguany tindrà un creixement d’un 10% pel que fa a expositors, n’esperem gairebé un centenar, i aquest any hi ha novetats importants pel que fa a activitats i a l’organització.

Quines són?
Per una banda, el canvi de data, és una decisió que vam prendre per la voluntat de fer més amigable la fira per al visitant. De l’altra, el canvi d’ubicació, estem desenvolupant la zona industrial de l’aeroport de Lleida-Alguaire i allà ubicarem la fira. Això permetrà agrupar millor les zones d’exhibició i exposició i tindrem prou espai per a tenir una bona mobilitat, separarem la zona de terra i d’aire.

Quant a novetats més específiques, quines han afegit?
Tenim globus aerostàtics, que mai n’havíem tingut; també incorporem simuladors, i és un àmbit que de segur que a la pròxima edició podrem ampliar i on hi haurà equips d’altres països; tindrem una zona de mercat de compravenda de segona mà. I per a fer més amigable la fira, afegim una oferta de food trucks encarat a les famílies per tal que l’oferta sigui del tot completa, així com tallers de drons per als nens.

Com s’agruparan els expositors?
Veient que la fira va creixent, hem decidit organitzar la fira en funció dels vectors de desenvolupament de l’aeroport. Tenim un pentàgon amb cinc àrees de desenvolupament, que són transport comercial, New Space, indústria, laboratori tecnològic i formació.

La fira Lleida AirChallenge és l’única d’aquestes característiques que se celebra a Catalunya i a l’estat.
Des d’Aeroports de Catalunya tenim la missió de promoure l’activitat aeronàutica del país, i per això fem coses que van més enllà de la gestió aeroportuària. Aquesta fira és referència i és important perquè no n’hi ha cap així i perquè donem un espai d’oportunitat perquè totes les activitats econòmiques que giren al voltant de l’aviació tinguin la seva fira. I demostrem que es poden fer fires d’interès nacional fora de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. En aquest cas, tenim la infraestructura perfecta per a fer-ho, que és Lleida-Alguaire, i aprofitem aquest espai, és el millor lloc de Catalunya on es podria fer.

Com ajuda celebrar-la a Lleida?
Això ens permet donar al sector oportunitats per conèixer-se, intercanviar experiències, que els diferents vectors hi apareguin i per a nosaltres és una finestra comercial.

Per què?
Perquè el fet que vinguin empreses a Lleida-Alguaire fa que coneguin l’aeroport, hi ha empreses basades aquí després d’haver vingut a la fira. Per a nosaltres és una activitat comercial i que ens ha funcionat en el passat.

“En un parell d’anys, l’espai aeri de Lleida pot quedar saturat de vols de formació”

L’aeroport de Lleida-Alguaire s’ha consolidat com una infraestructura dedicada al NewSpace?
Sí, fins ara ha estat un espai molt experimental, molt inicial, i ara encetem una etapa en què impulsarem el projecte de proves de motors coet amb el contracte amb Pangea Aerospace. D’entrada, millorarem els espais per acollir-hi una activitat més professional i més amigable per als treballadors.

I després?
Més endavant s’hauran de prendre decisions i entre tots volem empènyer el projecte perquè puguem tenir un bon banc de proves per a motors de gran potència. El volem fer atractiu per tal que vinguin altres empreses i anar a més. Des de Lleida-Alguaire volem ser el bressol de les empreses emergents del sector d’exploració de l’espai i, si ho fem acompanyant empreses nascudes a Catalunya, molt millor. Però tenim vocació internacional.

De quina manera?
Sabem que és una bona oportunitat per a l’aeroport, donada la manca d’infraestructures. I així com diem que l’espai s’ha democratitzat, les infraestructures que t’han de permetre desenvolupar les tecnologies també s’haurien de democratitzar, i nosaltres estem en aquest camí.

En l’àmbit europeu i internacional, quin reconeixement rep Lleida-Alguaire?
Aviat anunciarem projectes finançats amb fons europeus i anirà guanyant reconeixement internacional i partners internacionals per a presentar-nos a aquest tipus de projectes. No només mirem la indústria de casa nostra, sinó també la d’altres països i aviat espero anunciar noves notícies.

Hi heu posat límit o sostre, a Lleida-Alguaire?
No, crec que hem de ser conscients d’on venia, i és que era un projecte d’un aeroport construït amb la vocació que fos comercial assimilable a Reus i Girona, però va fracassar. Però el mercat és molt tossut, si no hi ha un mercat darrere que doni suport al sector públic, això aguanta un temps determinat. Així, Lleida-Alguaire ha de convertir-se en un aeroport de referència en l’àmbit industrial, formatiu i tecnològic. Moltes de les activitats que promovem no es podrien fer en altres aeroports.

Per què?
Per incompatibilitat amb el transport comercial. Així que, sense abandonar els vols comercials, també hem de ser conscients que és el vector més estancat i amb dificultats de creixement, però tenim molts avantatges respecte a altres aeroports per poder desenvolupar projectes potents com la creació del hub d’energia verda. Per tant, no tenim sostre, fins ara ha estat una infraestructura amb moltes possibilitats, però poc rendibilitzat i ara volem donar-hi impuls.

“Concentrem els tres vectors energètics en què avui en dia s’està centralitzant la recerca, i que són els motors elèctrics, l’hidrogen verd i SAF”

Com es farà?
Donant impuls a activitats tecnològiques, de desenvolupament tècnic, de l’àmbit aeroespacial o de l’energètic. Tenim la responsabilitat d’ajudar el sector privat a fer la transició que li exigim.

Què exigieixen al sector privat?
Que faci la transició, en molt poc temps i molt d’esforç, en l’àmbit energètic, però els hem d’acompanyar. Hi ha moltes polítiques públiques que poden apuntalar aquesta transició, i una d’elles és desenvolupar espais on aquestes tecnologies es puguin testar.

Cap a on volen dirigir el hub d’energia verda a Lleida-Alguaire?
La idea és concentrar, en una sola instal·lació, els tres vectors energètics en què avui en dia s’està centralitzant la recerca, i que són els motors elèctrics, l’hidrogen verd i SAF (combustibles sostenibles d’aviació). A mitjà termini, hem de ser capaços de subministrar aquestes tres tipologies de combustible per a atraure empreses que estiguin desenvolupant els seus avions i els seus motors o vehicles terrestres.

Com ho faran?
Ho estructurarem en tres fases, perquè hem de ser molt prudents i hem d’anar escalant els projectes en funció de com es mogui el mercat. L’estiu del 2024 ja podrem generar hidrogen verd i tindrem partners que facin ús de què generem. L’hivern de 2024 i 2025, haurem ampliat el parc i si hi sumem les piles d’hidrogen, ens garantirem ser una illa energètica autosuficient.

Quina idea es té de l’aeroport de Lleida Alguaire?
Té l’estigma que té, i el tenim en gran part perquè l’opinió pública a Barcelona es va quedar ancorada en el 2011. Els governs que han vingut després no han tingut gaire interès a explicar què hi passava, i potser no convenia parlar-ne gaire, però ara volem revertir-ho i la gent ha d’entendre que hi passen coses. La premsa no pot quedar-se només amb les dades de vols comercials, hi passen més coses, en aquest aeroport, i per això en pocs dies hem presentat moltes coses a Alguaire. Pel que fa a la formació, tenim plans molt potents.

Quins són?
En un parell d’anys, l’espai aeri de Lleida pot estar saturat de vols de formació. Ara hem tingut l’escola de pilots de Reus i segur que repetiran, també tenim l’escola de formació lituana i seguiran venint més amb pilots de l’Índia i del Vietnam. El creixement serà tan gran que ens pot arribar a desbordar, així que hem de fer la planificació i inversions perquè aquest creixement es quedi a Lleida o a Catalunya.